Els cartells de Festa Major no son només imatges de propaganda per promocionar i representar una celebració, sinó que son també un reflex del context social, polític i cultural de la ciutat. El Castell Cartoixa de Vallparadís ha inaugurat aquest divendres l’exposició ”La imatge de la Festa”, un recull de cartells de la Festa Major de Terrassa des de principis del segle XX fins a l’actualitat que mostren l’evolució de la imatge publicitària de la festa, a través del qual podem conèixer la història i els canvis que ha viscut la ciutat al llarg de tots aquests anys.
L’exposició es pot visitar des d’avui dissabte 18 de maig fins al 29 de setembre de 2024, situada a la sala situada l’esquerra de l’entrada del Castell Cartoixa (en aquest mateix espai, ahir divendres es va fer la descoberta del cartell de la Festa Major 2024). S’hi poden veure 56 obres entre esbossos originals, cartells impresos i programes. El material exposat procedeix del fons del Museu de Terrassa i de l’Arxiu de Terrassa.
Més de cent anys d’història, dividides en sis etapes
L’exposició s’ha dividit en 6 àmbits: 1900-1910, comença la festa; 1912-1936, la il·lustració pren protagonisme: 1939-1944, les festes de la victòria; 1944-1959, obertura; 1960-1979, canvis i reivindicació social; i finalment, 1980-2003, explosió de la cultura popular.
En la primera etapa, del 1900 al 1910, els programes son molt senzills, amb elements decoratius com sanefes i motius florals que segueixen l’estètica modernista. Del 1912 al 1936, la tipografia perd protagonisme per ser substituïda per la il·lustració i una estètica de cartells influenciada per corrents avantguardistes. En els anys posteriors a la Guerra Civil, 1939-1944, els programes i cartells es converteixen en un element més de propaganda i exaltació del franquisme, amb l’escut i la bandera espanyola sempre presents, i s’elimina el caràcter popular de la festa.
Del 1944 al 1959, els símbols del règim passen a segon lloc i els monuments, espais emblemàtics de la ciutat i referències a esdeveniments son el centre de les il·lustracions. Durant la dècada dels 60 i 70, els moviments artístics amb nous llenguatges es reflecteixen als cartells, així com els canvis i reivindicacions socials. A partir del 1980 i fins al segle actual, la cultura popular passa a ser l’autèntica protagonista. El cartell ja no segueix un patró any rere any i passa a ser heterogeni degut als nous formats i tècniques com el collage, la fotografia i nous llenguatges. A més, el disseny també es democratitza amb concursos públics.
Autors representats
Entre d’altres, els autors representats són: Pere Prat i Ubach, Jeroni Font Casals, Josep Rigol i Fornaguera, Juli Figueras Moret, Jaume Mercader, Hermini Sentís, Jacint Morera, Albert Novellon Casabon, Anna Clariana Muntada, Acacio Luis Friera, Xon Utset Badiella, Joan Finer, Carles Vericat Alemany, Danès, Josep Segrelles, Marian Armengol Torrella i Ignasi Mundó.
