En record dels terrassencs que van patir l’exili republicà. Terrassa fa un pes més en la recuperació de la memòria històrica i per això des del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) s’han organitzat unes jornades en què es busca promoure un reconeixement institucional i ciutadà a aquelles persones que al final de la Guerra Civil es van veure obligades a deixar casa seva per marxar del país.
Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa, consistirà en dues trobades que tindran lloc els dies 23 i 30 de març. La regidora de Memòria Històrica, Montserrat Font, ha destacat que serà “el primer cop” que es farà un homenatge institucional dedicat a aquest col·lectiu, i ha recordat que aquestes jornades s’emmarquen en la línia de treball desenvolupada durant tot el mandat pel programa de Memòria Democràtica, dedicat a recuperar la història i la memòria de les víctimes del feixisme.
Testimonis de l’exili en primera persona
El primer dels dos actes que conformen el programa de les jornades serà una conferència de l’historiador terrassenc Josep Puy, amb el títol «Terrassa 1939, derrota i exilis». Puy, doctor en història, estudiós de l’exili republicà i autor de biografies i dietaris d’exiliats, explicarà els darrers dies de la Terrassa republicana, els camins de l’exili i la sort d’alguns republicans terrassencs exiliats a partir del febrer de 1939. L’acte tindrà lloc aquest dijous a les 18.30 h a l’Arxiu Històric de Terrassa (c/ de Baldrich, 268).
També a l’Arxiu Històric, el dia 30 a les 18.30 h, tindrà lloc l’acte institucional «Néixer, viure i tornar de l’exili». L’acte inclourà, a més dels parlaments institucionals, una taula rodona amb persones exiliades o nascudes a l’exili i familiars de persones exiliades, com ara el darrer alcalde democràtic, Samuel Morera, o de supervivents de camps d’extermini. Algunes de les intervencions es faran per via telemàtica, atès que són persones que viuen lluny de Terrassa. També hi haurà actuacions musicals a càrrec del Quartet Molsa i la intervenció d’alumnat de l’institut escola Pere Viver, que llegirà fragments de cartes i dietaris d’exili.
Aquest mateix 2023 ja s’han dut a terme dos actes més relacionats amb la Memòria Històrica a la nostra ciutat. El primer va tenir lloc el passat 24 de gener, amb motiu del 46è aniversari de l’atemptat al despatx laboralista d’Atocha, davant de la seu de CCOO. El segon, va ser just l’endemà, 25 de gener, en un acte institucional de record a les víctimes de l’Holocaust que es va dur a terme al raval de Montserrat amb la presència de representants de cadascun dels col·lectius més afectats.
