L’Os d’Or de la Berlinale ha recaigut en Alcarràs de Clara Simón, un llargmetratge que compta amb segell terrassenc. I és que la guanyadora del prestigiós Festival de Cinema de Berlín compta amb diversos graduats de l’Escola de Cinema (ESCAC) de Terrassa, tant en el departament de so com també amb el de muntatge, amb l’exalumna Ana Pfaff al capdavant. A més de comptar dins de l’equip de producció amb els egarencs Bernat Llonch i Alba Sobrepera. Tot un èxit també per al centre educatiu i per a la ciutat que l’acull.
Enhorabona a la Carla Simon per fer història aquesta nit a la @berlinale amb ALCARRÀS ???
— ESCAC (@escac) February 16, 2022
Felicitem a tot l’equip, en especial al de muntatge amb Ana Pfaff al capdavant i als graduats del departament de so. https://t.co/DRDuvATHBA
Va ser una de les grans sorpreses de la nit, tot i que Simón no era pas una desconeguda per al públic i jurat alemany. I és que uns anys abans, el 2017, va enamorar amb Estiu 1993, amb la qual se’n va endur el premi a la millor ‘opera prima’ de totes les seccions i el Gran Premi del Jurat Internacional de la secció Generation Kplus.
Ara, ho ha tornat a fer amb la història d’una família vinculada a l’agricultura, a la pagesia, i a la terra. Una cinta marcada per la pèrdua (amb la mort de l’avi) però també per l’especulació i les energies renovables. Ambientada en una finca d’Alcarràs (a la comarca del Segrià) narra el periple de com una família viu la seva última collita de fruita abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars.
A més, Alcarrás té l’honor de ser la primera pel·lícula de l’Estat espanyol que s’endú el més alt reconeixement del festival. Quatre dècades després de la seva primera edició. I ho ha fet una pel·lícula rodada en català. “Dedico el premi a les petites famílies d’agricultors que cultiven la terra cada dia perquè la seva manera de fer respectuosa amb la terra és, avui dia, una forma de resistència”, ha manifestat la directora en la recollida del Premi, que ha dedicat a la seva família. El president del jurat, segons recull l’Agència Catalana de Notícies, ha definit el llargmetratge com una “meravella” en combinar actors amateurs de diverses generacions i una barreja de “càmera enganxada a la terra”.
La tria dels actors que havien de formar l’elenc es va iniciar el 2019, just abans de la pandèmia. L’equip de la pel·lícula va anar a desenes de festes majors del Segrià i el Pla d’Urgell per buscar perfils adequats i els convidaven a participar al càsting, on hi van acabar participant unes 9.000 persones.
