MónTerrassa
Poltronieri: “El sector teatral de Terrassa és complet i ple d’energia vital”
Giulia Poltronieri, nova directora de Programes de Teatre de Terrassa
Giulia Poltronieri, nova directora de Programes de Teatre de Terrassa | CAET

!--akiadsense-->

Giulia Poltronieri és la nova responsable del programa Teatres de Terrassa. Sota la seva direcció es definiran les línies estratègiques en aquest àmbit així com coordinarà la programació dels teatres de Terrassa i del futur del Centre de Creació Terrassa Arts Escèniques. Llicenciada en Turisme Cultural per la Universitat de Ferrara (Itàlia), compta amb diversos màsters i postgraus en gestió cultural, màrqueting o antropologia social. Va començar la seva carrera professional a Catalunya com a product manager pel Barcelona Guide Bureau abans de dedicar-se al sector cultural com a assessora pels continguts artístics i coordinadora de producció de diversos festivals i espectacles a Espanya i Itàlia i responsable de difusió i mànager de vàries companyies d’arts escèniques europees. Món Terrassa ha pogut parlar amb ella per saber què l’ha portat a Terrassa i quina serà la seva empremta en aquest sector tan rellevant de la nostra ciutat.

Què la va atraure de l’oferta de poder dirigir la programació de teatres de Terrassa?

El motiu principal pel qual vaig decidir presentar-me al procés de selecció van ser les ganes de poder treballar en projecte nou i estimulant vinculat a un context local viu i dinàmic com és el de Terrassa.

Què creu que pot aportar de diferent de l’anterior director?

Conec el Pep Pla des de fa anys i crec que ha fet una feina increïble amb el TNT i el suport a les “noves tendències” en les arts escèniques. Sempre l’he admirat molt per això. El Pep, com a cada persona, té la seva forma de plantejar les coses i va establir les prioritats que va poder establir d’acord amb al context en què es va trobar. Per la meva part, crec que puc aportar al sector de les arts escèniques de Terrassa el meu pragmatisme (típic dels gestors culturals!), la meva experiència transversal que toca quasi tots els àmbits de la creació i producció escènica i, sobretot, les meves ganes de fer-ho el millor que pugui!

Tenia coneixement previ de la situació teatral a la nostra ciutat?

La meva relació amb la cultura a Terrassa corre paral·lela a la història del TNT, de forma que vaig descobrir el món de les arts escèniques a Terrassa gràcies al festival. No obstant, seria mentida dir que sóc una profunda coneixedora de la realitat teatral de la ciutat. En aquest sentit el confinament té un punt positiu: m’està donant el temps per estudiar tota la informació que trobo online sobre la ciutat i el seu món cultural, així com per poder parlar a distància amb persones relacionades amb aquest món. El meu objectiu és descobrir cada matís de les arts escèniques terrassenques. A més ja tinc una llista molt llarga d’equipaments i persones per anar a veure just quan acabi el confinament.

Es podria dir que ha iniciat la seva etapa en el pitjor escenari possible. Com han estat els primers dies d’incorporació i de coneixença del nou equip…

Vaig tenir la sort de poder estar 3 dies amb l’equip just abans que comencés el confinament i com a mínim ens coneixem les cares. La veritat és que la comunicació virtual ens ha permès de seguir en contacte diari i de treballar tots junts, encara que cadascú des de casa seva. La sensació que tinc fins ara és que l’equip amb qui treballo, encara que molt reduït, té un nivell d’entrega al projecte i de professionalitat molt difícils de trobar… He tingut molta sort!

Responent a la primera part de la pregunta, crec que no ho ha estat un escenari pitjor o un escenari millor, sinó que cada moment té les seves especificitats, les seves coses positives i les seves coses negatives. Estem en un moment dur, sense cap dubte, però des de la cultura, malauradament, hi estem acostumats. També haig de dir que estic veient moltes coses bones sortir d’aquest moment tan difícil: el fet que el món cultural està fent molta pinya o el temps que disposem per replantejar els projectes culturals.

Com creu que respondrà el sector un cop passada la crisi?

El sector sortirà, una vegada més, molt tocat d’aquesta crisi. El més probable és que vàries companyies, artistes i petites empreses desapareixien quan tot s’hagi acabat. Però també crec que serà un bon moment per aprofitar l’empenta que tenim ara mateix i que ens està fent treballar totes plegades per la salvació de l’estructura de les arts escèniques de cara a una redefinició futura a llarg termini de les polítiques culturals en l’àmbit català, espanyol i fins i tot europeu.

Què caldrà per tornar a com estàvem abans? Si és que cal tornar a com estàvem abans…

Crec que aquesta etapa és una etapa de creixement i que mai tornarem a estar exactament com estàvem abans. Com en tots etapa del creixement humà, encara que “l’embolcall” (el cos) continuï sent el mateix, l’interior (l’ànima) canvia amb cada nova experiència. Crec que exactament això és el que passarà al sector de les arts escèniques: encara que es mantingui la seva característica principal, el fet de ser arts en viu, els discursos i les formes de fer seran diferents.

Què creu que necessita el sector per sobreviure a aquesta crisi?

El sector de les arts escèniques, per poder sortir de la crisi, principalment necessita una major comprensió per part de l’administració pública en general i de la societat civil de les seves especificitats. El fet de conèixer i entendre què és i com funciona el món de les arts escèniques permetria una major empatia cap al mateix i una major comprensió de la necessitat de la seva funció més que bàsica de cara a construir una societat millor i més crítica. Ara sí, no ens tapem els ulls, aquesta empatia i comprensió haurien d’anar acompanyades també per un major suport econòmic.

Pensa que amb tot el que ha passat es valorarà més el paper de la cultura? I del teatre, en particular

Sincerament crec que a curt termini, no. Penso que qui anava al teatre o acostumava a gaudir de la cultura abans tornarà a fer-ho quan tot torni a la normalitat i que qui no ho feia seguirà en la mateixa línia. Crec que serà feina dels professionals de l’àmbit cultural i de les administracions que els hi donen suport, fer que el missatge sobre la importància de la cultura arribi a tothom i que, a partir d’aquí, es creïn nous públics.

Què és el que més l’ha sorprès fins ara del que ha pogut veure de l’àmbit teatral a la ciutat?

La gran vitalitat i empenta de les entitats i els professionals de les arts escèniques de Terrassa. L’energia, entusiasme i devoció que les persones que he conegut dediquen al nostre sector és realment entranyable!

Quins és el seu projecte? Quines línies estratègiques s’ha marcat.

El meu projecte es desenvolupa al voltant de dos conceptes bàsics: la connexió i la governança. Amb el primer tinc l’objectiu de crear connexions entre els teatres de Terrassa i els i les artistes professionals i amateurs de la ciutat, amb el territori (barris i poble limítrofes), amb la resta d’activitats econòmiques de la ciutat, amb les altres arts i amb “la resta del món” (internacionalització). Quant a la governança, la voluntat és fer partícip la societat civil en les decisions relacionades amb les arts escèniques, partint d’un cercle més estret al principi per arribar, al llarg dels anys, a què tots els terrassencs sentin els teatres de Terrassa com si fossin seus i puguin dir-hi la seva al respecte. Sóc conscient que es tracta d’un pla molt ambiciós i a llarg termini, però crec que si no ho provem i no comencem poc a poc per algun lloc és segur que mai arribarem als nostres objectius.

Què podrà esperar el públic de la nova programació teatral?

La nova programació teatral de cara a la tardor, sempre que sigui possible tornar als teatres per aquella època, es veurà afectada també pel virus Covid-19 i esperem poder tornar a reprogramar el màxim d’espectacles que no vam poder portar a escena en la temporada anterior. Es tracta d’una decisió fonamentada en la necessitat per part dels teatres públics de donar suport a les companyies de teatres que en aquest moment estan patint d’una forma molt aguda la situació actual.

Quins són els punts forts de Terrassa en matèria teatral?

Sense cap dubte la quantitat i diversitat d’agents (col·lectius, artistes, entitats, empreses) que es dediquen al teatre i a les altres arts escèniques i que conformen un panorama complet i ple d’energia vital.

Com està vivint en el terreny personal el confinament?

Realment començo a estar una mica cansada d’estar tancada en casa. Sóc molt conscient de la necessitat d’estar-hi i compleixo rigorosament amb aquest deure, però, al mateix temps, diria una mentida si no expliqués que constantment somio en poder tornar a sortir al carrer i amb poder tornar a seure en la butaca d’un teatre!

Nou comentari

Comparteix