Lucía Nieto Oliver (1975), més coneguda pel nom artístic de Lucía Niol, presenta nou poemari En mi bosque de Robles. És el tercer llibre que la terrassenca, venedora de professió i poeta, publica, després de Bajo la sombra de los abetos i Alas de Lluvía. En aquests darrers anys ha realitzat diverses col·laboracions en el programa de TV3, Els poetes desconeguts, amb Núria Feliu, i ha participants en diversos concursos amb bons resultats. Món Terrassa ha parlat amb ella per conèixer una mica millor qui s’amaga darrere Lucía Niol, com arriba el nou poemari i quins són els reptes de futur.
Quan va iniciar-se en el món de l’escriptura? Què és allò que et va atraure més?
Vaig començar als 13 anys de forma totalment experimental. En realitat, jo volia ser cantant de copla moderna (riu). De petita, jugava i imaginava que era una gran artista del cant. Va ser la poesia qui em va escollir a mi, això ho tinc molt clar.
I per què poemes? Què és el que té un poema que no puguis trobar en una novel·la o assaig?
La poesia és la banda sonora de la meva vida. El cant sobrant de l’excés de vulnerabilitat. No seria la mateixa persona sense ella. Em resulta realment senzill crear versos, a vegades, em venen sols. Ara mateix, no em plantejo escriure una novel·la. Només el fet d’haver de pensar una història, uns personatges, etc… em genera una feina i una dificultat que ara mateix no sé si en seria capaç. Quina mandra!
Com descriuria el seu estil de poesia? Creu que és apte per a tots els públics?
Estil lliure. I crec que és apta per a tothom, des d’un adolescent de 15 anys a un avi de 90. Utilitzo un llenguatge clar, senzill i per res complicat. No es necessita un diccionari per entendre un dels meus poemes. Només cal ser una persona que t’agradi veure plasmats els sentiments en un escrit.
Quina és per vostè la part més difícil d’un poema? I de fer un poemari=
Crear una harmonia a l’oïda, una musicalitat, aquesta és la part més difícil per mi d’un poema. D’un poemari… crec que diria que el més complicat és que tots els poemes conflueixin i tinguin un sentit general.
Ja és el tercer poemari que publica. Què podrem trobar a “En mi bosque de robles” i què ens sorprendrà?
Podrem trobar un total de 66 poemes, per mi apassionants. I de temàtica ben diversa, des d’amor i desamor, però també amb rerefons existencial, sobre la vida i la mort, i sobre el maltractament, per exemple.
Com ha viscut la pandèmia, en l’àmbit personal? Ha influenciat d’alguna manera -per bé o per mal- en la creació literària?
La veritat és que el confinament no l’he portat molt bé. M’he angoixat una mica. Però en general, la pandèmia l’he viscut amb optimisme. I no, no m’ha influït en res a l’hora de crear poemes.
Quin és el recorregut que té previst per aquest poemari? Algun acte ja programat?
Espero que tingui un bell recorregut, perquè és un poemari escrit des de les meves entranyes. I el repòs, com en el cas d’un bon vi de bota…. Per ara no tinc cap acte de presentació programat, però em faria moltíssima il·lusió. De fet, busco manager o representant. El llibre l’he autopublicat a Amazon i necessito que algú confiï en aquest bebè, acabat de néixer, i me’l promocioni.
I en algun concurs?
Seria bonic. I més poder-lo guanyar! Això seria genial (riu).
És Terrassa una ciutat on es valora la poesia i els poetes?
Terrassa és una ciutat meravellosa, i dono fe que és un lloc on es llegeix molt i que té mil gustos variats. Desconec sí la poesia però té molts adeptes… Només puc dir que el meu poemari s’està venent meravellosament bé.
Quins projectes de futur té al cap? Expectatives i algun desig per satisfer?
Tinc mil il·lusions i mil projectes. Primer, promocionar i vendre “En mi bosque de robles”. També m’agradaria poder recitar, en un espectacle musical, els meus propis versos i fer una gira per tot Espanya i Llatinoamèrica, on sé de bona tinta que s’adora la figura del poeta! A mitjà termini, però, la idea seria publicar un llibre en narrativa, en temps present i de vivències narrades en present. Seria ja a principis de l’any vinent. I treure un quart llibre de poesia, ja de cara a l’estiu vinent. Ah! I fer alguna cosa en el món radiofònic, que m’apassiona i em crida molt l’atenció.
