Durant vuit dies, la sala d’actes del Casal de Cultura de Matadepera es converteix cada any en un auditori de música de cambra on intèrprets d’arreu s’ajunten per tocar peces clàssiques conegudes i no tan conegudes en una immersió inèdita. És el Pòdium Matadepera, hereu de l’antic Festival de Música, que en aquesta dotzena edició estrena direcció artística dels també intèrprets Christian Torres i Andrea Santiago, després de la sobtada desaparició setmanes abans l’any passat del creador del format, Peter Schmidt. El 2025, la part creativa encara era obra de Schmidt i Torres i Santiago es van acabar encarregant de tota la part logística i, aquest 2026, ja n’assumeixin directament la responsabilitat artística, convidant un total de 16 músics, inclosos ells, que del 3 al 10 de juliol assajaran i protagonitzaran cinc concerts sota el lema El ressò.
Aquest Ressò es desdobla en les vetllades Camins que es creuen, dilluns 6; Veus i terres, dimarts 7; Femme, dijous, 9; i Ecos del cor, divendres, 10. L’integren peces d’autors cèlebres, del barroc, el clàssic, el romanticisme o l’època més contemporània, però també de compositors i compositores menys coneguts, que és l’esperit d’aquest encontre on es barregen estils i formes amb tota una nova generació de talents que conviuen intensament durant aquesta setmana perquè en surti una experiència nova.
Assajos oberts al públic
Aquest divendres, 3, el periodista i musicòleg Joan Vives desvetllarà i analitzarà en una conferència el repertori escollit enguany. I diumenge, 5, hi haurà un primer concert inaugural i gratuït a la plaça del Casal de Cultura on els intèrprets d’aquest any donaran a conèixer els primers esbossos dels seus assajos. Perquè, a més, aquests assajos a la sala d’actes són oberts al públic cada dia de les deu del matí a les dues del migdia.
“El Peter tenia una manera de buscar un fil conductor amb peces no gaire conegudes la majoria”, recorda la regidora de Cultura, Núria Garcia, que s’ocupa d’aquesta àrea des del 2015, just l’any següent que es fes el canvi respecte al que havia estat el Festival Internacional de Música de Matadepera i que la transformació d’hàbits de la població del municipi que se n’anava l’estiu a altres residències va aconsellar redefinir per abandonar els grans concerts i apostar per una nova pràctica amb les noves generacions de músics. Això no impedeix que es comptabilitzin aquest any 45 edicions totals del certamen.
“Cada any tenim un Schubert com a cosa tradicional del festival l’últim dia, però la resta del repertori sorprèn perquè no són les típiques i tòpiques que es toquen a la resta de festivals”, situa Garcia d’aquesta nova fesomia de l’esdeveniment. “Cada any, es fan descobriments de músiques que no són gaire escoltades i, ara, pot ser que la línia argumental es diferenciï perquè les que la pensem són dues persones i amb un tarannà diferent”, admet la regidora.
Sistema de rotació de músics
“Fa quatre anys que formem part de la direcció artística i, abans, ja tocàvem en aquest festival i coneixíem el format”, explica el violinista i membre del Trio Pedrell Christian Garcia d’aquesta transició que els ha acabat portant a ser els directors directament, després que el mateix Schmidt els proposés treballar conjuntament. “Hi ha músics que repeteixen, d’altres ho fan de manera intercalada, però sempre hi ha un equilibri”, detalla per la seva part la també violinista i resident a Basilea Andrea Santiago, tot calculant que “més o menys és un 50-60% màxim de repeticions”.
“Tirem de referències de gent coneguda perquè viatgem i ens movem molt en aquest món”, precisa Torres sobre el seu criteri de selecció dels intèrprets que, de totes maneres, formen part d’aquesta nova generació de músics catalans, espanyols o estrangers que es creuen en distintes capitals europees o americanes. “Intentem que l’equip estigui equilibrat de forma personal”, afegeix.
Aquesta cohesió és important perquè el dispositiu funcioni. “Hem d’anar amb molt de temps perquè són músics molt bons i tenen molts compromisos”, continua precisant Torres d’un sistema en què tots ells han rebut prèviament les partitures i, un cop a Matadepera, es van distribuint en els assajos per blocs de l’A al D, amb peces i instruments determinats durant dues hores, perquè no coincideixi cada músic en dos grups alhora. “La idea és que els músics vagin rotant, de manera que mai toquin amb la mateixa formació”, subratlla Santiago.
Una vetllada amb compositores
Respecte al repertori, sobresurt aquest any una vetllada dedicada exclusivament a compositores, Femme. “Hi ha poca representació de dones encara en aquest circuit, tot i que avui s’està fent un esforç per presentar-les més als programes”, fa valdre la violinista. “Al programa del concert, n’hi ha de conegudes, com Clara Schumann, inclús Fanny Mendelssohn, però hem hagut de fer una recerca i preguntat a musicòlegs, fins i tot Spotify!”, revela d’aquest treball. En aquest sentit, destaquen la presència d’una composició de la barcelonina Raquel Garcia-Tomàs (1984), a partir del madrigal ...così mostraste a lei i vivi ardori dmiei… del 1603 de Monteverdi.
Com a preàmbul, hi ha el concert a l’aire lliure de diumenge. “A mesura que anem arrencant als assajos, els músics decidim quin moviment concret o quin petit tros podem tocar per animar a la gent que passa pel carrer i que es pugui contagiar”, comenta Torres d’aquest aperitiu. “La gent que no hagi vingut mai a un concert nostre és molt important que ho experimenti”, insisteix sobre el que qualifica de “sensació 360 graus com a part del grup”, en els concerts a la sala d’actes.
“És una setmana intensa de música, de música molt propera, perquè la característica del Casal de Cultura és que és un equipament molt recollit, amb una capacitat d’aforament de 120 persones màxim”, defineix per la seva banda la regidora Garcia. “És un privilegi estar en aquella sala amb un sonoritat fantàstica, això sí la fusta ajuda, perquè hi ha una fusió entre l’alè del músic tocant una peça i el públic a un o dos metres”, acaba de dibuixar la responsable municipal.
Aquests músics enguany són: al violí, Lluís Castan, Inés Issel, Kaori López, Andrea Santiago, Christian Torres; a la viola, Lara Fernández, Aina Huic, Luz Elisabeth Sánchez; al violoncel, Blai Bosser, Iago Domínguez, Gayane Khachatryan; al piano, Pedro Borges, Maria Canyigueral, Enrique López; a l’oboè, Clara Pérez; i Judit Subirana com a soprano.
CONCERTS I ACTIVITATS
Sala d’actes del Casal de Cultura de Matadepera (Pere Aldavert 4)
Els concerts de pagament costen 8 £ (24 £ l’abonament), a www.entrapolis.com
Divendres, 3 de juliol
19h Conferència a càrrec del periodista i musicòleg Joan Vives sobre les obres de Pòdium Matadepera 2026
De dissabte, 4, a divendres, 10 de juliol
Assajos oberts (de 10h a 14h)
Diumenge, 5 de juliol
20h El Pòdium al carrer (concert inaugural gratuït a la plaça del Casal de Cultura)
Dilluns, 6 de juliol
19h Concert Camins que es creuen, amb peces d’Alfred Schnittke, Mozart, Ralph Vaughan Williams, Gyôrgy Ligeti, Antal Doráti i Händel
Dimarts, 7 de juliol
19h Concert Veus i terres, amb peces de Rebecca Clarke, Juli Garreta, Joaquín Turina, Jean Françaix, Francis Poulenc, Hugo Wolf i Antonín Dvořák
Dijous, 9 de juliol
19h Concert Femme, amb peces d’Élisabeth Jacquet de La Guerre, Clara Schumann, Mel Bonis, Rebecca Clarke, Raquel García-Tomàs, Amy Beach i Fanny Mendelssohn
Divendres, 10 de juliol
19h Concert Ecos del cor, amb peces de Jordi Cervelló, Schubert, Frank Bridge, Tōru Takemitsu, Richard Strauss i Brahms
