A Sant Quirze s’ha escampat un rumor extraordinari! Sembla que la companyia de teatre d’en Pitarra, amb l’autor al capdavant, passarà pel poble de camí cap a Manresa, on han de representar el seu darrer gran èxit. Pitarra és un dels personatges més famosos de tot el país i el seu pas pel poble, sens dubte, és l’esdeveniment de l’any. Per aquest motiu, tothom corre per mirar de treure’n profit: des del nou alcalde -que donarà suport a una arriscada idea, que el podria fer passar als annals de la història-, fins a l’hostalera, la mestra del poble, el regidor de l’oposició o el mossèn. Tots volen impressionar l’home del moment. Sortirà tot bé o tant de rebombori acabarà com el rosari de l’aurora?
Aquest és l’atractiu punt de sortida de la comèdia escrita a quatre mans per Eloi Falguera i Toni Guillamon «Que ve en Pitarra!» presentada el passat diumenge a concurs a la 50a¡ edició del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre. I, com podeu endevinar, efectivament, tot acaba com el rosari de l’aurora.
En aquest sentit, cal felicitar als autors per escriure un sainet que signaria, si pogués, el mateix Frederic Soler «Pitarra». I és que, com l’immortal dramaturg barceloní, Falguera i Guillamon aconsegueixen, a través de la sàtira i la paròdia del mateix gènere teatral i dels esdeveniments, reals o probables, de l’època, donar vida a una comèdia d’embolics que ens fa riure de valent i que no deixa de ser un magnífic homenatge a un teatre injustament oblidat que conforma un dels moments culminants de la literatura dramàtica catalana.
En aquest sentit, l’obra, compta amb una escenografia tan simple com encertada, que ens fa reviure amb fidelitat i originalitat el teatre català que triomfà als escenaris durant bona part del segle XIX. No és gens fàcil dirigir una comèdia amb tretze actors i actrius a escena obligats a mantenir sempre un ritme endimoniadament àgil, com requereix la paròdia satírica que s’interpreta. Cal dir, però, que l’Eloi Falguera, que signa la direcció escènica, se’n surt de manera brillant, aprofitant el bon fer de la companyia i situant-los amb mestria a dalt de l’escenari sense donar un sol respir a un públic àvid de riure amb ganes els embolics concatenats que se’ns plantegen.
Molt bona nota treuen també els i les intèrprets, que combinen joventut i veterania. Tots se’n surten sense cap mena de dificultat d’un text exigent a nivell interpretatiu. No ens podem estar, però, de destacar un Carles Gutés brillant en el paper de Domènec, el regidor de l’oposició que serà una pedra a la sabata de l’alcalde durant tota l’obra. Gutés és un clàssic dels escenaris als que ha pujat amb companyies com l’Associació Artística Encert, Punt i Seguit Teatre, Qollunaka, o, aquest cop amb Onze al Teatre. L’actor domina a la perfecció l’art de la comèdia i necessita molt poc per omplir l’escenari amb mestria i bon ofici.
Remarquem també les interpretacions de la joveníssima Laura Vila en el paper de Maria, la mestra de la vila que defensa el seu paper amb una discreció d’allò més convincent, del Toni Guillamon, que broda el paper de Joan, el pregoner del poble; o el simpàtic contrapunt costumista que ens ofereixen la Lídia Laborda en el paper de Julita i de Manel Sabés en el paper de Quirze, que amb els seus refranys reblen el clau a moltes de les situacions plantejades a escena, un autèntic monument a la saviesa popular.
Molt bona nota treuen els intèrprets, que combinen joventut i veterania. Tots se’n surten sense cap mena de dificultat d’un text exigent a nivell interpretatiu
En definitiva, una obra ben escrita i magníficament dirigida i interpretada que ha comptat amb un llarg recorregut i que el diumenge es va acomiadar dels escenaris després d’un any llarg de rodar arreu de Catalunya amb molt d’èxit. El nombrós públic que diumenge va anar a la Sala Crespi va gaudir d’una estona d’allò més agradable tot rememorant aquells anys gloriosos del teatre català.
I la setmana vinent, doble proposta teatral amb la hilarant comèdia «Políticament incorrecte» de Ray Cooney que broden els companys i amics de la companyia terrassenca 34 Passes i que podrem veure el dissabte 17 de febrer a les 20 h a la Sala Crespi i el diumenge 18 de febrer a les 18 h, ja a concurs, un dels plats forts del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre d’enguany, ni més ni menys que «Els miserables», un musical monumental basat en la novel·la de Víctor Hugo en una adaptació que signen Gemma de la Rosa i Carles de la Rosa d’«Els Miseables» de Jean-Marc Natel, Alain Boublil i Claude-Michel Stronberg, a càrrec de l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer de Viladecans.
