MónTerrassa
Pep Pla retrata el viatge interior d’una astrònoma que perd la visió
L'actriu protagonista d'Abans que es faci fosc, Míriam Iscla, i el director del muntatge Pep Pla,
L’actriu protagonista d’Abans que es faci fosc, Míriam Iscla, i el director del muntatge Pep Pla, | ACN

!--akiadsense-->

L’actriu Míriam Iscla es posarà a la pell de l’Anna, una astrònoma que paulatinament va perden la visió, al muntatge ‘Abans que es faci fosc’ dirigida per Pep Pla, que es podrà en el marc del Grec a l’Espai Lliure del Teatre Lliure del 19 al 22 de juliol. El text és obra de Hattie Naylor, una britànica creadora d’obres teatrals com ‘Ivan i els gossos’, a més de relats breus i drames radiofònics. Iscla ha dit que la protagonista fa un viatge de la bellesa de la visualitat a la foscor, però hi ha un final, ha detallat, en el qual “la foscor té una certa lluminositat molt bonica i els univers interiors tenen tanta bellesa com els exteriors”. Per altra banda, també s’ha presentat aquest dimarts ‘Rostoll cremat’ de Toni Gomila, que reflexiona sobre el turisme a Mallorca, i els dos espectacles de Parking Shakespeare que convertirà el Grec en “una festa”.

Iscla interpreta l’Anna, una astrònoma, que ha basat la seva professió i la seva vida en la mirada cap a l’univers. Degut a una malaltia als ulls -retinosi pigmentària-, ella va perdent la visió i el seu punt de vista, com ha explicat l’actriu, canvia radicalment i haurà d’aprendre a mirar endins i a deixar de mirar tan lluny com havia fet al llarg de la seva vida. “Tot el procés que fa passa per qualsevol moment de dol de qualsevol persona que té una pèrdua”.

El títol, ha dit, té un punt positiu com té també la funció. “És un drama perquè acompanyes en aquest viatge a aquesta dona, però no té un punt dramàtic de trencament”, sinó que al final l’Anna arriba a un pacte amb la seva nova situació.

‘Abans que es faci fosc’ és un monòleg dividit en 29 escenes i amb moments molt curts i concrets on es veu l’evolució de la protagonista en diferents llocs com al planetari, a casa o al carrer. “Són flashos i es crea un món de viatge emocional a partir d’un món lumínic, visual i sonor”. Pep Pla ha destacat que l’obra proposa l’intent fallit de retorn a la infantesa i la recerca de l’origen perquè l’Anna “el que li agrada és estar en un planetari”. Per això, han intentat fer una posada en escena com si fos una espècie d’olla perquè la gent senti estar en un planetari.

L’obra és una producció del Grec 2019 Festival de Barcelona, Velvet Events i CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa.Amb la col·laboració de Teatre Auditori Sant Cugat.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa