El grup de teatre Tàndem de Santa Perpètua de Mogoda presenta al 51è Premi Ciutat de Terrassa una adaptació sui generis de l’obra de Carlo Goldoni El criat de dos amos (1745), amb un repartiment compost només per dones i on es deixa de banda la combinació perfecta d’interessos comercials dels pares i l’entramat amorós dels fills, Clarisa i Silvio; per centrar-se en les accions per recuperar unes monedes i els tripijocs d’una serventa, que se les empesca totes per menjar i rebre un mínim salari.
La història comença amb aquesta criada que cerca mestressa, la Truffaldina (Laia Sabata). Quan s’adona que la primera que troba, Beatrice Angelucci (Gemma Abasolo), és poc generosa; accepta treballar també per una segona, Florinda Angelucci (Jana Oller). Les dues senyores són germanes i han viatjat de Torí a Venècia per separat, deleroses de recuperar les monedes de la seva família, després de la mort de la seva progenitora. Resulta força xocant que s’esmenti la mort per espasa de la mare, Sofia Angelucci, a mans de Beatrice sense més explicacions; si bé és cert que a l’original de Goldoni el crim casava amb la cultura del duel i de matar en nom de l’amor i l’honor.
La peça parteix del principi de l’embolica que fa fort, de mortes que estan vives i vives que estan mortes. A la primera escena coneixem a Isabella (Berta Humet), una beneita que es creu experta en antiguitats i que ha comprat les monedes de la família Angelucci. Ni ella ni Pulcinella (Irene Benito), la seva criada, exploten la comicitat dels seus personatges. Ara bé, quan Pulcinella fa de venedora ambulant armènia o d’un dels xefs de l’hostal es flaira el joc de la comèdia. Hi ha dos personatges poc desenvolupats, que generen un compàs relentidor; la respectable senyora Doralice (Patrícia Sance), comerciant i mediadora en el conflicte d’interessos per la propietat de les monedes; i l’hostalera Brighella (Laura Bernabeu).
La trama avança molt lentament, sense gags de riallada, malgrat les identitats equivocades, les disfresses, els errors de comunicació i unes enamorades «poc enamorades», Truffaldina i Pulcinella. El crescendo finament arriba amb el dinar a l’hostal, amb el clàssic de portes i malentesos, i amb quatre cuiners que vesteixen amb la mateixa indumentària, duen la mateixa màscara i que intenten fer una mateixa coreografia, però només un l’executa amb una certa gestualitat que recorda a un zanni, Irene Benito.
Truffaldina se’n surt en alguns divertimentos. Ara bé, la millor proposta de la direcció és l’inesperat gir de guió, amb Beatrice liderant el trencament de la quarta paret amb música, ball i paraules italianes.
Pel que fa a l’escenografia, cal destacar la tria del bastidor de fusta com a fons per crear els diversos espais, amb un mobiliari mòbil que agilitza els canvis. S’aplaudeix també la música en directe amb Rut Aracil i Noa Recuero.
I la setmana que ve, 23 de març a les 18:00 h, tindrem a concurs M’esperaràs de Carles Alberola.
