Ha anat i tornat dels Estats Units, pot exhibir el Premi del Jurat al Festival de Canes, cinc guardons de l’European Film Awards, sis premis Gaudí i, esperant al veredicte, onze nominacions al Goya d’aquest dissabte i dos als Oscars del 15 de març per la pel·lícula Sirât, d’Òliver Laxe. És el seu productor Oriol Maymó, barceloní que va estudiar i fer de professor a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) de Terrassa i es troba al centre d’un fenomen cinematogràfic que el propulsa a ell i tot l’equip cap a una dimensió planetària com el mateix caràcter transcendent de la cinta. L’acompanyen, a més, altres exalumnes i exprofessors de l’ESCAC, com la directora artística Laia Ateca, una de les tres responsables del so, Laia Casanovas, i un dels artífexs dels efectes especials, Lluís Rivera.
“És el que volem tots sempre quan fem una pel·lícula: crear aquesta necessitat, l’haig de veure!”, ens reconeix Maymó en una conversa telefònica retornat de l’estrena estatunidenca i a temps per rebre en persona el guardó a millor producció als Gaudí, que van ser el passat 8 de febrer. “Doncs, amb aquesta pel·lícula ha passat”, es felicita. “I quan passa això amb una pel.lícula, és meravellós. Ja s’escapa de totes les expectatives que tu puguis posar com a productor, la pel.lícula agafa una entitat sola i es va fent gran”.
La rampa de llançament del Festival de Canes
El llargmetratge es va presentar en competició del passat Festival de Canes, al maig, i tot de cop va començar a circular entre les favorites entre la premsa especialitzada. El seu director, Òliver Laxe, gallec nascut a París fa 43 anys, ja havia estat amb els seus anteriors films en d’altres seccions paral·leles del festival i amb totes havia obtingut premi (el 2010 amb Todos vós sodes capitáns, a la Quinzena de Realitzadors; el 2016 amb Mimosas, a la Setmana de la Crítica; i el 2019 amb O que arde, a Un Certain Regard, ja dins del Palau de Festival). I amb Sirât i el català Sergi López com a únic actor professional va aconseguir dur-se ex æquo el Premi del Jurat (Palma de Bronze), recompensant aquesta road trip de travellers francesos pel desert del Marroc, que comença en una rave i acaba en qüestionament existencial per a travessar el sirât (l’estret i esmolat pas des de la vida al paradís, amb l’infern de fons, en l’islam).
“La pel.lícula ha de tenir aquesta capacitat de traspassar una línia que és inexistent, però que és real”, formula Maymó en paral·lel a l’esperit de la cinta. “No perquè una pel.lícula estigui pensada per traspassar la línia, la passarà. I, en canvi, una pel.lícula que no està pensada així, de vegades la traspassa. És el misteri del cine i el misteri de la distribució, que és el més meravellós. Perquè, si no, tindríem tots una fórmula”.
“És veritat que no a tothom li agrada, però tothom en parla”, reconeix el seu productor. “Hi ha gent a qui no li toca i veuen la pel.lícula artificiosa. Veuen les trampes del guió o de narrativa. Però a la gent que li agrada, li agrada molt. Perquè li ha tocat coses, li ha obert portes o li ha fet reflexions que no està habituat a fer”.
I, de fet, en els passis a Barcelona o Madrid abans d’anar a Canes no tothom hi creia, recorda. “Quan la vaig ensenyar als distribuïdors d’aquí, em van dir: bé, no sé com ho farem, a veure si torneu amb alguna cosa! Perquè és una pel.lícula molt difícil de recomanar. No pots dir d’anar a passar-t’ho bé! Però sí que s’ha transmès que és una cosa heavy, però única. Molta gent de la meva família em diu que li han explicat que és molt dura: Uri, no la vull anar a veure, però al final l’hauré d’anar a veure perquè tothom me’n parla”.
El repte d’un rodatge a les muntanyes del Marroc
La trobada entre Maymó i Laxe també respon a aquesta ambició, mantenint el cinema d’autor. A través de la plataforma Movistar, el director li va explicar un projecte que anava més enllà del que havia fet fins ara. “Em vaig llegir el guió i em va agradar molt”, detalla. “Els vaig dir que sí, però construint un pressupost digne”. Inicialment, aquest era de quatre milions d’euros. “Jo, amb quatre milions, no ho veia factible i vam haver de picar molta pedra per acabar de trobar els recursos necessaris per poder fer la pel·lícula com l’Òliver necessita fer les pel·lícules”. És a dir, amb no actors i “viatjant i anant a cada un dels espais de la forma més real possible”, com és el cas amb Sirât al massís desèrtic del Saghro, a l’est d’Ouarzazate. El pressupost final va sobrepassar els sis milions (per a un rodatge de set setmanes i dos dies).
Sis milions imprescindibles per a una logística complicada. “La muntanya és una muntanya real”, recalca el seu productor. “Els fons són els fons de veritat, amb una caiguda de mil metres, i amb els camions pujant i baixant per allà”. Per això, van haver-hi d’anar els anomenats precision drivers, especialistes en conduccions complicades per a rodatges. “Necessitàvem gent molt professional per no assumir riscos innecessaris”, confessa. I també s’hi van desplaçar els responsables de l’empresa d’efectes especials de Barberà del Vallès In Extremis, del sabadellenc Lluís Rivera i Pep Claret, premiats al seu torn amb un Gaudí. “Volíem fer explosions de camions al Marroc, que és una pirueta doble”, relata. “Vam dir d’intentar-ho, però buscant la manera de no enganxar-nos els dits. A mi m’hagués agradat treballar només amb gent d’allà, però no me la volia jugar”.
Per aquest motiu, l’equip de la pel·lícula és una barreja de persones de confiança des dels seus inicis de Laxe i de professionals que va suggerir Maymó. El realitzador gallec, de fet, va estudiar el màster en documentals de la Pompeu Fabra de Barcelona. I, a partir d’aquí i altres contactes catalans, ha format el seu nucli de treball amb el muntador Cristóbal Fernández, el guionista Santiago Fillol i el director de fotografia Mauro Herce. També amb la creadora de vestuari francesa Nadia Acimi. A tots aquests, el productor català hi va afegir, entre altres, Laia Ateca a la direcció artística, Laia Casanovas, Amanda Villavieja i Yasmina Praderase en l’exigent treball de so i el mateix Rivera d’In Extremis.
“Aquesta era una pel·lícula molt més ambiciosa per a l’Òliver i necessitava el disseny d’un equip molt més industrial”, posa en relleu el productor. “Em va donar la confiança perquè li proposés persones, i li vaig anar proposant gent amb qui havia treballat i sabia que eren garanties. Són gent amb la qual confio cent per cent”, se satisfà ara.
La rivalitat interna amb ‘Los domingos’
Malgrat que els Premis Feroz, de la crítica espanyola, van estar dominats per la història d’una noia que es vol fer monja a contracorrent dels seus pares de Los domingos, de la basca Alauda Ruiz de Azú, i Sirât només va obtenir el premi a la millor música del francès Kangding Ray, Maymó confia en les possibilitats del seu film en els Goya que se celebren aquest dissabte a l’Auditori de Barcelona (el dia abans, aquest divendres, s’entreguen els César francesos).
“Aquest any, hi ha dues pel·lícules als Goya que han destacat sobre les altres, que són Sirât i Los domingos“, admet el productor del llargmetratge de Laxe. “Sí que és veritat que Sirât posiciona més el vot a favor o en contra que Los domingos, i això pot ser un inconvenient”. “Les dues pel·lícules han creat debat, diàleg, han traspassat una línia sobre la qual estaven pensades. I, això, ja és una carambola, si guanya l’una o l’altra. O si acaben tenint un ex æquo com l’any passat… (El 47 i La infiltrada). “A nivell tècnic, els elements de Sirât sí que són molt més complexos que Los domingos“, avança Maymó en un hipotètic repartiment de guardons de primers premis per a aquesta última i d’un reguitzell de la resta per a la seva.
La cursa a millor film estranger i so a Hollywood
La cursa de Hollywood és una altra mena de competició. Allà s’enfronten al circuit nord-americà i les pel·lícules més ben rebudes d’arreu del món. I se la juguen en les categories de millor film estranger i millor so (Laia Casanovas). Sirât es va estrenar als Estats Units el 6 de febrer, a partir només de quatre còpies, dues a Nova York i dues a Los Angeles, perquè l’estratègia de sortida en aquest país és començar tantejant la resposta dels espectadors i, després, anar augmentant el nombre de còpies i en altres ciutats si les salen s’omplen. “l el resultat per còpia és molt bo”, fa saber el productor de les primeres setmanes.
Però Maymó també admet que les opcions de guanyar com a millor film estranger són difícils. “Ara, parlant-ho tant amb la nostra distribuïdora Neon, així com amb diferents acadèmics de Hollywood, ens diuen que la votació final dona sorpreses i el fet que dues pel·lícules s’estiguin picant entre elles, com podria ser El agente secreto (del brasiler Kleber Mendonça Filho, guanyadora als Golden Globes) i Valor sentimental (del noruec Joachim Trier, gran triomfadora dels European Film Awards i els Bafta britànics), i que tinguin altres nominacions, podria fer que acabés guanyant Sirât“. “Al principi, Neon no ho veia clar, però cada cop que fem passis hi veuen més possibilitats”, confia Maymó fent valdre que Neon distribueix totes les cintes en la categoria d’estrangeres.
De totes maneres, les màximes apostes per a Sirât es concentren en millor so. “Estem competint sobretot amb F1: La película (de l’estatunidenc Joseph Kosinki), que té un disseny de so espectacular”, remarca el productor. “Però F1 és una pel·lícula dissenyada des del mainstream i, de sortida, saps que ha de tenir un so així i, en canvi, Sirât, no”, assenyala per l’efecte sorpresa.
“La sensació que he tingut és que els acadèmics americans han vist Sirât com una rara avis a tenir en compte”, s’alegra Maymó. “Haver fet una cosa estranya, o una cosa original o que tingui ànima, que pugui traspassar i arribar al públic, això a aquests acadèmics els agrada molt. Em parlaven de pel·lícules dels anys setanta, com a referència, que als Estats Units troben a faltar com a cinema més independent”.
En tot cas, a la gala dels Oscars del 15 de març hi anirà bona part de l’equip. Uns quants a dins i molts altres a fora perquè l’aforament és limitat. “Estem intentant organitzar un petit esdeveniment per poder fer una festa prop del Dolby Theatre per al seguiment de la gala per a tota aquesta altra gent. I, un cop la gala acabi, nosaltres anirem cap allà per estar amb la resta de l’equip i els periodistes”, avança el productor.
I de cara a projectes futurs amb Laxe, Maymó revela que és veritat que el director gallec està treballant en l’escriptura de noves idees i des dels Estats Units ja li estan proposant projectes. “A veure què passa amb els americans, perquè els americans van molt ràpids i tots volen que rodi la següent pel·lícula ja”, dona a conèixer. “Però l’Òliver és un autor molt intel·ligent. No crec que tingui pressa, més enllà de la necessitat d’arribar a un públic més majoritari. La propera pel·lícula que faci la voldrà fer amb molta feina prèvia perquè és un director que necessita temps”
El bon record de ‘Pubertat’ amb els Minyons de Terrassa
Per al també productor de realitzadors com Paco Plaza (Rec), Rodrigo Cortés (Buried) o Leticia Dolera (les sèries Vida perfecta i Pubertat), Terrassa tampoc li és aliè, a part de l’ESCAC, perquè en els casos de Dolera els rodatges transcorrien en bona part en escenaris de la ciutat egarenca. Per a la més recent Pubertat (3Cat i HBO Max; 2025) sobre l’adolescència i agressions sexuals en l’interior d’una colla castellera els extres protagonistes són els Minyons de Terrassa. “En tinc un record fantàstic”, rememora Maymó. “Ja no només per Terrassa, que també ens va donar tot el suport per poder filmar les diades amb els castellers, sinó sobretot pels Minyons de Terrassa. Em semblen un col·lectiu espectacular, que es va voler tirar de la moto per parlar sobre abusos a menors vinculats al món casteller. De sortida, tothom bufava, però els Minyons ens van dir que els hi semblava molt interessant i s’hi volien sumar. Han fet una feinada, una dedicació i una entrega espectacular i n’estem superagraïts”.
El reconeixement de Maymó també es dirigeix cap als projectes relacionats amb l’audiovisual des de fa uns anys, tant amb l’ESCAC com amb el Parc Audiovisual de Catalunya, a l’antic Hospital del Tòrax. “Terrassa va fer una aposta en el seu moment amb l’escola de cine que estava entre Sitges i Terrassa. I ha fet una aposta amb l’audiovisual, muntant un hub molt interessant en aquests país”, elogia aquest productor en plena cursa als Oscars.
