Pablo Derqui i Andrea Ros a Si no t'hagués conegut
Pablo Derqui i Andrea Ros a Si no t’hagués conegut | TV3

!--akiadsense-->

Entre els vitralls de color de l’obra de Domènech i Montaner es graven les últimes escenes de “Si no t’hagués conegut”, la sèrie que ocuparà les nits de dilluns a partir del 15 d’octubre. “És una sèrie que volem que sorprengui molt l’espectador, per això hi ha informacions que difícilment es poden explicar. Intentarem ser prudents, perquè hi ha coses que ens agradaria mantenir en secret i que sigui l’espectador que la descobreixi i la gaudeixi per ell mateix”, manifesta Oriol Sala-Patau, cap de Ficció i Cinema de TV3 i productor executiu, en començar.

“La idea era fer una cosa de gènere, però utilitzant els paràmetres de les sèries convencionals: una història de personatges, de sentiments, de passions amb un toc especial que no es pot revelar gaire”, explica l’egarenc Sergi Belbel, creador de la idea original, guionista de la sèrie i productor executiu creatiu. “Té dos personatges troncals que són els que interpreten el Pablo Derqui i l’Andrea Ros, a qui succeeixen una sèrie de coses que els fan entrar en conflictes que van una mica més enllà del realisme…., i a partir d’aquí, ja entro en una zona perillosa. De fet, és fer una història diferent, on juguen els mateixos sentiments de sempre, però intentant anar una mica més enllà del que es considera realisme. Pel que fa a sentiments, no deixa de ser una història d’amor”.

Deu capítols de 50 minuts

L’Eduard (Pablo Derqui) és un home de negocis de mitjana edat, casat feliçment amb l’Elisa (Andrea Ros) i pare de dos fills, que veu com la seva vida fa un gir inesperat. “Som en una època en què les referències, des de “Twin Peaks” a “Dos metros bajo tierra”, que són les que ens han format i les que admirem, porten una barreja de gèneres. Què és? Una comèdia? Un drama?”, comença Sergi Belbel, que sembla que sí, ara ho dirà. “Aquí es flirteja amb uns gèneres, que no vull dir la paraula, perquè tampoc és del tot aquest gènere. Ho dic o no? (mira als productors) Va, té un toc de ciència-ficció, ja ho he dit, però només és un toc. No és una sèrie de ciència-ficció. Si s’espera veure “Star Trek”, malament. I és una sèrie que permet flirtejar amb diferents gèneres. Hi ha capítols amb un toc de comèdia, personatges que estan clarament tirats a la comèdia, hi ha molt de drama, que és l’eix que vertebra la història d’amor, i aquest toc de ciència-ficció que li dona aquest punt de diferència i et permet jugar amb els límits del gènere.”

Una sèrie que, malgrat que l’habitual és que tinguin 13 capítols, només comptarà amb 10 capítols d’uns 50 minuts. “Era el que la història necessitava i afegir-ne 3 més era estirar innecessàriament el xiclet”, ha afirmat Belbel. Al seu costat, per treballar en els guions, ha tingut Cristina Clemente, l’encarregada del vessant més emocional de l’obra, i Roc Esquius, en el vessant més tècnic i “perepunyetes” del que no es pot explicar. I tot això amanit amb la música i dues cançons fetes expressament per a la sèrie del cantant de Mishima, David Carabén.

Nou comentari