El mur de contenció i la tanca es fan amb paredat comú, la qual cosa disminueix la mida de la pedra en sentit ascendent, utilitzant els còdols com a material bàsic. El mur acaba en una línia sinuosa, feta també amb còdols, que a mesura que va baixant el pendent del camí (que mena al torrent de Monner), va augmentant d’alçada fins a convertir-se en mur de contenció de terres. Aquest, a la part alta, presenta contraforts lligats entre si per arcs cecs. En un punt d’inflexió hi ha un mirador en voladís sobre el camí (descripció del Catàleg d’edificis d’interès historicoartístic). L’obra, de 1909, és de l’arquitecte Lluís Muncunill.
La petjada de l’arquitecte Soteras
El fet que al mateix temps un altre arquitecte, Soteras, estigués enderrocant l’ermita de Sant Jaume, situada on ara hi ha el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, per construir-hi la seva torre, i que les venerables pedres estaven destinades a anar a parar al sot dels fonaments, va fer que ambdós arquitectes acordessin intercanviar les seves respectives pedres; per tant, les de la derruïda església de Sant Jaume s’honoren de formar part del contrafort esmentat del mur modernista.
