El nou llibre TERRASSA 2020 de l’Arxiu Tobella, ja és al carrer. Enguany, com l’any passat, ha estat redactat per la Montse Saludes i d’ella són la majoria de les imatges que l’il·lustren. Un anuari especial que recull les notícies i tot allò que ha afectat la ciutat en un any molt diferent per a tothom.
2020 ha estat un any molt especial. I crec que ja m’entén. L’anuari reflecteix, suposo, la pandèmia. És així?
Sí, per descomptat reflecteix el què ha viscut la ciutat amb la pandèmia.
La covid ha deixat mil i una fotos. Què l’ha fet decidir a l’hora d’escollir?
Hem escollit sobre les imatges que hem aconseguit fer o que ens han cedit. Intentant mostrar tots els aspectes de la vida a la ciutat durant l’any.
Quantes imatges, en el conjunt del llibre, de pandèmia o no, trobarà el lector?
Des de mitjan mes de març fins al juliol totes les imatges reflecteixen d’una manera o altre la pandèmia. No trobarà però imatges de malalts de covid. Si del personal d’una residència de gent gran, de l’hospital, les proves de respiradors, etc.. En total 328 imatges.
I quantes “notícies”?
El total de notícies no el tinc comptabilitzat.
Si mirem més enllà de la pandèmia, que es destaca? Ha estat difícil la selecció de temes?
Ha estat un llibre amb les mateixes pàgines que altres anys. Per suplir la falta d’activitat cultural i esportiva habitual s’han fet les notícies més extenses, cosa que normalment per l’espai no es pot fer i s’ha donat importància a les investigacions científiques i aspectes
econòmics que normalment queden una mica en segon pla.
Què li hagués agradat posar i no ha tingut espai?
No he deixat de posar res per falta d’espai, en tot cas he hagut de resumir molt.
Respecte a altres anuaris, hi ha alguna novetat?
És un anuari diferent als altres, sobretot pels continguts. També ha comptat amb dos pròlegs i al final hi ha un petit estudi de la incidència de la Covid en la mortalitat en les dues onades més fortes de la pandèmia a la ciutat realitzat per Ferran Pont i Puntigam.
Quants exemplars se n’han fet?
1.200 exemplars
Se sent una mica la continuadora del gran cronista Baltasar Ragón?
No em compararé amb en Baltasar Ragon. L’arxiu en tot cas és el continuador de la tasca de Baltasar Ragon, recopilant des de 1977 fotografies i des de 1978 realitzant reportatges pensant en que serien importants en el futur. Han passat diversos fotògrafs i redactors. El
et que jo hagi redactat els dos darrers només és una anècdota.
