!--akiadsense-->
El CAET – Centre d’Arts Escèniques de Terrassa presenta diumenge 10 de novembre a les 18h al Teatre Alegria la coproducció Abans que es faci fosc. Estrenada a la passada edició del Festival GREC Barcelona i després de fer temporada al Teatre Lliure, l’obra dirigida pel terrassenc Pep Pla i protagonitzada per Míriam Iscla arriba ara a Terrassa amb una funció accessible amb audiodescripció i subtitulació, en un pas més de la fase d’execució del Pla d’Accessibilitat dels teatres municipals.
L’obra ens proposa un viatge pel cosmos que és, també, el viatge interior d’una astrònoma que s’endinsa en un món d’ombres. Una coproducció del CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, el Grec 2019 Festival de Barcelona i Velvet Events. Nascuda a Londres, Hattie Naylor és autora d’una cinquantena de peces teatrals. Llançada a l’èxit amb Ivan and the Dogs l’any 2010, la seva obra inclou, a banda de la seves nombroses adaptacions per a teatre radiofònic, Untitled Commission (2018), As the Crow Flies i What am I Worth (2017), The Night Watch (2016) i Bluebeard (2013). El muntatge original de Going Dark es va estrenar en col·laboració amb la companyia experimental Sound&Fury, el Young Vic i el Science Museum de Londres la temporada 13/14.
Sinopsi de l’obra
L’Anna treballa en un planetari local i explica als qui s’acosten a les instal·lacions els secrets que guarda l’Univers, aquesta extensió fosca, freda i sense límits coneguts. Com astrònoma, sempre recorda als visitants que som en un punt perdut de l’Univers i que vivim en un planeta de color blau que gira constantment sobre sí mateix mentre es desplaça a una velocitat de més de 1.000 quilòmetres per hora. Li’n parla, també, a la Maria, la seva filla, que voldria pujar-se a un coet i viatjar cap a una altra galàxia… Potser l’Anna mira de perpetuar-se a través de la seva nena, de fer-se immortal i de transmetre els seus gens, però també d’assegurar la continuïtat dels seus valors i idees…
Però la vida de l’Anna canviarà quan li diagnostiquin una malaltia que farà que, com la de les estrelles, també la llum dels seus ulls s’acabi apagant. I és que l’Anna s’adona que s’adreça cap a aquella mateixa foscor en la qual l’univers s’enfonsa dia rere dia… Aquest espectacle és un viatge a les estrelles però és, a la vegada, un viatge interior, el que emprén la protagonista buscant-se a sí mateixa i buscant, també, el seu lloc en la cadena de l’existència. Ho fa des d’un escenari ple d’estrelles i en ple moviment.
