!--akiadsense-->
El nom de Miriam Escofet (1967) ha estat en el darrer mes llargament mencionat en mitjans de comunicació d’arreu del món. I és que aquesta pintora nascuda a Barcelona, de pare terrassenc i mare londinenca ha estat l’encarregada de realitzar un retrat de la Reina Elisabet II per a la Foreign and Commonwealth Office, és a dir, l’oficina d’Afers Exteriors de la Gran Bretanya.
L’encàrrec pretén ser un “homenatge a la contribució de la Reina a la diplomàcia britànica, després d’haver visitat més de 100 països durant tot el seu regnat”, exposen i es trobarà a la nova sala de recepció del propi ministeri. Món Terrassa ha tingut l’oportunitat de parlar amb l’egarenca per tal que expliqués com va començar aquest encàrrec i la reacció de la mateixa Elisabet II.
D’on li ve la passió pels pinzells?
Quan tenia 12 anys ens vam mudar a Anglaterra. El meu pare Josep Escofet Sabaté és de Terrassa i la meva mare Alma Allen és de Londres, de família irlandesa. Es van conèixer a Barcelona, ambdós són artistes. La meva mare va anar a la St Martins School of Art de Londres als anys 50 i feia dissenys de tèxtils quan jo era petita, però després de tenir tres fills al final va deixar de treballar. El meu pare és autodidacta, treballava per una agència de publicitat quan vivíem a Barcelona i pintava a casa, però va començar a tenir exposicions a Londres després que ens hi mudéssim i molt ràpidament va començar a exposar a Nova York. Ara té 90 anys i encara pinta!
Així que li ve de família. Però sempre s’ha dedicat a la pintura?
Vaig estudiar disseny 3D a l’escola d’art de Brighton on em vaig especialitzar a treballar en argila. Pocs anys després de graduar-me vaig començar a pintar i al cap de poc ja estava exposant en galeries. Al llarg dels anys he tingut diverses exposicions personals i he exposat a Londres, París, Itàlia, Japó i Nova York. Pinto en olis, i tinc una tècnica molt exigent, a part del nivell de detall en els meus quadres, pinto amb moltes veladures per aconseguir un sentit de profunditat I de llum.
!--akiadsense-->
Quan i com li van donar l’encàrrec de pintar la reina Elisabet I?
A principis de l’any passat vaig rebre un correu electrònic del National Portrait Gallery (on fan el concurs BP Portrait Award) explicant que Sir Simon McDonald (subsecretari d’Estat permanent per a l’Oficina d’Afers Exteriors i de la Commonwealth) va anar a consultar-los i a demanar consell sobre quins artistes recomanarien per fer un retrat de la Reina. Jo era inclosa en la selecció d’artistes que li van presentar. Sir Simon va recordar haver vist el retrat de la meva mare que va guanyar el premi BP Portrait Award en 2018 per unanimitat de jutges i públic, es veu que el va impressionar tant que va decidir que jo era la que havia de pintar a la Reina. Poc després, al març de l’any passat, vaig tenir la meva primera reunió amb Sir Simon per parlar del tema.
Què ha significat per a vostè fer aquest quadre, tant en l’àmbit personal com artístic?
Professionalment, ser sol·licitat a pintar un monarca és una validació important de les teves habilitats com a artista. També és una comissió que té garantit un important nivell de reconeixement i atenció a la premsa. És clar, també hi ha el risc que el quadre no sigui un èxit i que la reacció del públic o la premsa sigui negativa, com ha passat amb altres artistes. Per tant, és una comissió que vaig assumir amb un cert nerviosisme perquè et deixa molt exposat. Personalment, pintar la Reina d’Anglaterra ha estat un gran honor. Tot i el que hom pensi de la idea de la monarquia, possiblement ella és la monarca més respectada del món. El seu país l’estima molt i també l’admiren, i a l’estranger també li tenen un gran afecte.
Com va ser el procés d’elaboració? Li van donar algunes directrius a seguir?
L’única directiu que em va donar Sir Simon McDonald va ser la seva idea del retrat. Ell volia que jo pintés un retrat de la Reina que fos íntim i tingués com a objectiu expressar les seves qualitats humanes, més que una representació més tradicional i reial. Recordo que va dir que a més de ser la reina, també és l’àvia de la nació i esperava que aquest retrat complementés el de l’Annigoni pintat a l’inici del seu regnat. Segons ell cap pintor havia captat la seva humanitat i dignitat durant la segona meitat del seu regnat i esperava que aquest retrat fos una culminació i resum del seu regnat. Aquestes idees van quedar amb mi durant tot el procés de pintura. Però a part del sentiment del quadre, tots els altres aspectes del treball van ser decidits per mi, les dimensions, la composició, els elements inclosos….. Vaig tenir llibertat completa.
!--akiadsense-->
Disposava d’una fotografia o la va poder conèixer en persona per poder fer el retrat?
Vaig tenir dues sessions amb la Reina, ambdues d’una hora, que és molt poc temps, o sigui que vaig decidir concentrar-me en prendre fotos i parlar amb ella per donar un sentit al seu personatge. La primera sessió va ser el juliol de l’any passat al castell de Windsor. Ja havia vist la sala prèviament i tenia alguna idea de quins aspectes em podria interessar incloure al retrat. D’aquesta primera sessió, vaig preparar dos esbossos, variants de la mateixa idea. Sempre m’agrada preparar esbossos compositius, sobretot per a retrats, ja que ho trobo una manera molt útil de resoldre l’atmosfera d’una obra i la prioritat de la llum. Vaig tenir la segona sessió a Buckingham Palace al febrer.
Així que el quadre es va començar a gestar el juliol del 2019… i quan el va acabar?
El procés en total va durar un any, del qual set mesos van ser pintant el quadre, un treball molt intens. Els darrers dos mesos van coincidir amb el confinament, que va ser la fase de treball més centrada i concentrada.
Es considera una experta en retrats hiperrealistes?
El meu treball ha evolucionat al llarg dels anys a través de molts temes i idees, també natura morta, arquitectura i perspectiva, al·legoria, composició imaginària i últimament el retrat. Però de tota la meva obra sempre busco un sentit de l’espai, volum, atmosfera i detall, arribant a una mena expressió hiperreal del tema. M’interessa molt l’elaboració, el procés i la tècnica. El viatge cap a una pintura pot ser molt multidisciplinari, sovint implica la construcció de diorames o maquetes elaborades i l’ús de perspectiva complexa. No sé si diria que sóc experta en retrats hiperrealistes, encara que reconec que la meva obra cau dins de l’estil hiperrealista, jo diria que és més aviat un realisme màgic. M’agrada afegir una narració al·legòrica als retrats i recentment també hi afegeixo petits elements surrealistes. O sigui que jo diria que la meva visió artística no és l’hiperrealisme normal.
Què li cal per acostar-se al personatge i quina relació estableix amb el retratat?
Pintar un retrat és un procés molt particular. He pintat a gent que conec molt bé, com amics o familiars, I gent que mai he conegut fins al moment de retratar-los. És clar que quan pinto una persona que conec ja tinc tota una història viscuda amb ella i comprenc la personalitat i la fesomia de la persona, hi ha tot un interior a què fer referència. Quan pinto una persona que no conec he de descobrir el personatge a través de la fesomia, que és un procés diferent però molt fascinant. Es converteix en un viatge de descobriment. Sempre he de conèixer la persona que vaig a pintar. No puc fer res amb les
fotos d’altres, he de prendre el meu propi material de referència, dibuixos i fotos.
I quin ha estat el repte més gran de pintar Elisabet II?
El fet de pintar una de les cares més conegudes del món, en el sentit que tothom sap com és la reina i, per tant, sent que la coneix, però en realitat només coneixen una imatge icònica. Al final del dia, un retrat també ha de ser interessant com a pintura, així que per a mi l’atmosfera i les qualitats plàstiques i espacials de l’obra són tan importants com la semblança.
Satisfeta amb la reacció de la Reina en veure el seu retrat?
La Reina és molt diplomàtica i crec que mai no afavoreix el treball d’un artista per sobre d’un altre, mai comenta públicament quins retrats d’ella li agraden més. Durant la presentació se la veia molt contenta i tothom va quedar bastant clar que li va agradar molt el quadre, que òbviament va ser molt gratificant i un enorme alleujament!
El quadre es trobarà a la sala d’Afers Exteriors.
Sí. l’Oficina sent un edifici governamental no està obert al públic, per tant per ara no es podrà veure lliurament. Però espero que en algun moment se cedeixi per a una exposició.
És la primera vegada que rep un encàrrec d’aquestes característiques?
Sens dubte, aquest és l’encàrrec més prestigiós que he rebut. He tingut bastants encàrrecs i alguns han sigut molt interessants i desafiants, però cap d’aquesta magnitud. Un altre encàrrec important que començarà pròximament està relacionat amb el premi BP Portrait Award 2018 que vaig guanyar, que consisteix a pintar algú distingit per a la col·lecció permanent del National Portrait Gallery. Encara estem en fase de discussió, però tinc moltes ganes de començar el treball.
