MónTerrassa
Minyons de Terrassa reten homenatge al Pare Vallhonrat
  • CA

Minyons de Terrassa reten homenatge a una de les figures més importants de la colla: el Pare Vallhonorat. Aquest divendres, dia 5 de setembre, a les set de la tarda, Cal Reig inaugurarà l’exposició “Pare Vallhonrat: El discrepant ‘sine qua non‘”, en un acte que comptarà amb la presència de la família Vallhonrat i del president de la Colla, Jaume Maeso, i que servirà per destacar l’aportació cultural i en el món casteller de l’il·lustre terrassenc amb motiu del seu 95è aniversari. A l’esdeveniment, obert a la ciutadania, també hi participarà La Pàjara de Terrassa, ja que va ser una de les seves creacions.

L’exposició comptarà amb un llibre de piades on el visitant podrà deixar els seus escrits a l’entorn de la figura de Josep Vallhonrat i restarà oberta tots els dies laborables de 9 a 12 h i de 17 a 20 h fins al dia 20 de setembre.

Testimonis i amics parlen de Josep Vallhonrat

“Minyons de Terrassa volem reconèixer i mantenir viu el llegat de Josep Vallhonrat, figura clau de la història col·lectiva i cultural de la colla i la ciutat”, han subratllat en un comunicat. Per això, més enllà de l’exposició, i com a activitat complementària, el dissabte 20 de setembre a dos quarts de dotze del migdia (11.30h) tindrà lloc el fòrum “Jo me’n recordo”, una trobada oberta de record i reflexió al voltant de la figura de Vallhonrat. “Aquest espai vol donar veu a testimonis i vivències que ajudin a comprendre millor el seu llegat com a impulsor intel·lectual i crític dins i fora del món casteller”, asseguren.

Ara fa deu anys, pel 85è aniversari de Vallhonrat se li va fer una entrevista des de la colla perquè expliqués a títol personal com havien estat els inicis, els seus gustos castellers i la seva opinió sobre l’evolució de l’entitat al llarg dels anys. Aquí, el terrassenc explicava la seva predilecció pel 3d8, “sempre m’ha semblat que el castell més elegant”, o bé recalcar que “l’aspecte més important de la colla és sens dubte el bon fer casteller. Saber mantenir una tensió pel castell ni que sigui en els assajos. Cent cinquanta, dues-centes persones o més a la Pinya, en un silenci que corprèn als estranys. Les mateixes persones que de vegades costa de fer callar, quan estan engrescats xerrant entre ells. Senten intensament el castell. Participen un per un. Són el castell. Tots, l’últim de la pinya també. Tots són el castell”, exclamava.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa