La revista Enderrock ha escollit “Virtut del desencís” com el millor àlbum de mètal en català del 2024. Es tracta del sisè disc d’estudi de la banda de Terrassa Vidres a la sang, que ha aconseguit encapçalar el rànquing amb el seu so “death metal”. Aquest mes de febrer, els egarencs el presentaran en públic en un concert el dia 1 a la sala la Nau de Barcelona, a les nou del vespre, i acompanyats per una altra de les bandes capdavanteres del gènere, els Udol.
La llista dels deu millors discos de mètal en català del 2024 ha estat elaborada per Enderrock amb la col·laboració de tres membres que del compte d’X ‘Mètal Català‘: Dani Farrús, Dani Morell i Eduard Cremades. En la seva valoració del disc Virtut del desencís (Abstract Emotions, Nafra Records, Negra Nit, Discos Macarras, Eternal Juggernaut Records) ressalten que “la creativitat sembla no tenir sostre per a Vidres a la Sang”, i apunten que “han demostrat que aquell estil iniciat fa dos anys tenia molt camp per a recórrer i que podia ser perfeccionat amb temes com “Màrtirs“, que critica la tirania d’Occident amb rifs de death, una introducció que recorda a l’univers dungeon synth i una tornada amb veus netes —una rara avis dins de la seva discografia—. Els experts destaquen altres temes de l’àlbum com “L’elegia dels innocents“, “en què els rifs respiren un aire evident al mètal progressiu de grups com Dream Theater”; o l’única musicació del disc de Miquel Martí i Pol, “Sempre és incert“, que compta amb les veus netes d’Arnau Tordera (Obeses).
El sisè treball és una “declaració d’intencions”
La banda va néixer a Terrassa l’any 2002 de la mà d’Eloi Boucherie i Carles Olivé. El nom de “Vidres a la sang” és manllevat del títol d’un llibre del poeta Miquel Martí i Pol, del qual en van musicar diversos poemes. Els terrassencs destaquen la seva aposta per la llengua catalana com a vehicle per transmetre emocions. “Quan vam començar no hi havia pràcticament ningú que ho fes en català, i estem contents d’haver sigut referents també per altres bandes mètal, que encara que potser no haurem estat una influència directa musicalment parlant, sí que ho hem estat per la manera d’obrir-se i expressar-se cap al públic”, expliquen en una entrevista feta per l’Agència Catalana de Notícies.
Respecte al sisè treball el defineixen com “una declaració d’intencions” respecte a un estat d’ànima que neix a partir del desencant: “No és simplement un abandó total, sinó que en contraposició hi tenim la paraula de la virtut, i fer virtut a partir d’aquest desencant que ens genera la situació en l’àmbit mundial, que està en un moment de molta polarització i manipulació, tant a escala mediàtica com política”, detalla el líder de la banda.
En el disc hi volen retratar problemes de la quotidianitat personal, des d’una relació profunda d’existència, de l’individu, i que molta gent es pot fer seva. La seva projecció s’ha incrementat darrerament, arribant a ser mencionats per la mediàtica cuinera Maria Nicolau, o a ser nominats als premis de la Fundació Lluís Llach.
