!--akiadsense-->
Miki Nuñez ha estat l’encarregat de llegir el pregó de la Festa Major de Terrassa 2020. En un acte tancat a la ciutadania però retransmès en directe per Canal Terrassa des del saló de plens de l’Ajuntament de Terrassa, l’artista de Terrassa ha llegit el text següent:
“No sé ni com es fa un pregó, ni per on començar ni res. De qui he de parlar? De què he de parlar? Donat que el pregó és per a la Festa Major de terrassa hauré de parlar d’ella, suposo. Intentaré ser breu i parlar de les coses que m’agraden. Jo he dit sempre que soc de Terrassa, en cap moment de BCN, com molta gent fa. I quan em preguntaven on era i com era els hi deia:
Terrassa. L’única i veritable capital, no només del Vallès Occidental, també de Catalunya. Una ciutat que no sé per quina raó no té milers de turistes a l’estiu. Que tampoc estic demanant que vinguin, que la Vella buida a l’agost és glòria bendita. Però és una cosa que sempre he pensat.
Quin orgull ser egarenc. Em fot molta ràbia alguns coneguts i conegudes meus que diuen: “si a terrassa no hi ha res, no passa res, no té res…”.
PERDONA? TENIM EL BRUTAL MARC RIBAS. Que podries passar-te’l mirant dues hores seguides.
Perdona? QUE EL XAVI HERNÀNDEZ VA NÈIXER A TERRASSA.
Perdona? Que en el any 4.000 a.C. ja hi havia penya a St.Llorenç del Munt. Que l’unic que em sap greu de St. Llorenç és que has de passar per Matadepera per poder arribar-hi.
El món textil! Tothom coneix terrassa pel textil! Segurament perquè no hi ha cap escola a catalunya que no els hagin fet anar al MNactec amb l’escola!
Les punyeteres esglèsies de sant pere! Que son dels voltants del segle V! Patrimoni de la humanitat. I es foten uns concerts i unes festes de Minyons i Castellers que dona gust. Em sap greu veins i veines de L’antic poble de sant pere.
LA MASIA FREIXA. Osigui, la punyetera Masia Freixa! Que abans era el conservatori! T’imagines anar al conservatori quan encara estava allà? Pagaven el mateix ara que abans? Perquè ara… La casa baumman, el castell cartoixa, un festival de jazz internacional al parc més preciós del món, la casa alegre de sagrera, Mercat de la independència (aneu a comprar al comerç de proximitat penya va, fem un esforç)…
La punyetera UPC. Osigui a mi em donaria gust anar a estudiar enginy… anar a fer unes birres al bar de la Uni! És preciós! El modernisme a Terrassa està present a tot arreu. I us convido a que quan hi passegeu, us hi fixeu i gaudiu de una de les ciutats amb més modernisme “urbà” del món.
I per acabar. La raó per la que tothom coneix Terrassa. L’acadèmia de Operación Triunfo. Taxistes de Terrassa, de res. Terrassencs i terrassenques, (em senyalo) de res.
A Terrassa han passat coses molt xungues com la riuada del 62, el mateix dia que s’estaven casant els meus avis. Que per cert. Gràcies terrassa per acollir als meus 4 avis andalusos quan morien de gana i van haver d’emigrar aquí. Estaria bé recordar-los a uns quants que nosaltres també som fills d’immigrants.
I com que he dit que no m’enrotllaré, m’agradaria anar acabant però no abans sense recordar a totes aquelles persones que hem dit adéu durant aquests mesos i també a les que han treballat per a combatre una de les pandèmies més heavys que han afectat al “primer món”.
Nenes i nens
Voluntariat
Personal de Correus
Taxistes
Personal de seguretat
Personal de desinfecció (GEP)
Associació de Defensa Forestal
Mossos
Personal de Funerària
Guardes Forestals
Personal del CAAD
Protecció Civil
Personal de les farmàcies
Personal del SIAD (Servei d’informació i atenció a les dones) de l’Ajuntament
Personal de serveis socials de l’Ajuntament
Personal de transport i repartiment
Periodistes
Bombers i bomberes
Informàtics i informàtiques
Taigua
Personal del Servei d’Atenció Domiciliària
Personal del 010
Personal de neteja
Comerciants, dependents i dependentes
Creu Roja
Eco-Equip
Personal sanitari
Policia Municipal
Conductores i conductors dels busos urbans (TMESA)
Comunitat xina, bahai, mormons, tothom qui ha fet mascaretes solidàries, respiradors 3D, hotels que han posat a disposició de la ciutat, Egarvia, etc.
I ara sí, per acabar, m’agradaria seguir vivint a Terrassa fins fer-me vell i que els meus fills hi visquin també. Però, podriem deixar-los una Terrassa buida de complexes i estereotips? Buida d’homofobia, xenofòbia, violència masclista, islamofobia, lliure de feixisme… Pensem en què ens hagués agradat trobar-nos a nosaltres quan érem petits i petites. Una societat sense cap tipus d’odi i plena d’amor i empatia. Que al cap i a la fi, són els motors que et fan viure més feliç”
!--akiadsense-->
