Des de fa més de 25 anys el Centre Cultural Terrassa programa el Concert de Sant Esteve on, en bona part, es dedica a la interpretació d’obres de la nissaga dels Strauss: els cèlebres valsos vienesos i les polques ràpides.
Un repertori que comparteixen l’alegria de la dansa i el caràcter màgic que s’associa a l’esperit nadalenc. Tot sembla que torna a començar a vigílies d’un nou any. El millor exemple musical que imita l’inici d’un nou cicle és el ball de voltes mésrodó de la història de la música: el vals.
El director nord-americà de residència parcial catalana, Arthur Post, i una soprano de veu cristal·lina, Sara Blanch, et permetran rebre el nou any amb la mateixa alegria amb què batega el cor de les danses d’arreu del planeta. Una oportunitat per redescobrir el caràcter cíclic de la vida i rebre com es mereix un temps nou per explorar: amb un somriure.
Valsos i polques, la música lleugera
Mentre a mitjans de segle XIX els ambients musicals europeus estaven esvalotats discutint entorn de les noves estètiques que es desprenien de les obres de Franz Liszt i Richard Wagner, va aparèixer un nou fenomen musical: la música lleugera escrita, una música de diversió que utilitzava els recursos de la música seriosa, però que se’n diferenciava clarament per la seva immediatesa i la seva falta de pretensions. Johann Strauss, pare (1804-1849) i fill (1825-1899), en el camp de la música de ball, varen establir un referent que altres músics varen seguir. En aquella època, la música lleugera, senzilla i alegre, estocava a cerveseries, teatresi sales de ball, i era patrimoni de les classes populars.
