Des d’aquest dilluns es pot trobar la primera novel·la del periodista Marc Cerrudo, ‘Lluny vol dir mai més‘ (Amsterdam). Amb aquest llibre, el terrassenc va guanyar la 23a edició del Premi Roc Boronat. L’obra, explica la història d’un noi que un any després d’un accident que li va canviar la vida “fuig de la culpa i d’ell mateix”. El relat està narrat de manera coral per diferents personatges, tant animats com inanimats.

“Fa molts anys que escric relats curts, però vaig notar que, valgui la redundància, se’m quedava una mica curt. Tenia ganes d’aprofundir en els personatges i que les històries tinguessin subtrames”, ha manifestat l’escriptor en l’acte de presentació. El llibre comença amb un personatge que no té nom ni veu. “En el fons el que estic fent és donar-li part del poder al lector per controlar la història i fer-se-la seva“, ha justificat Cerrudo. En aquest sentit, l’absència de nom en el protagonista té una funció narrativa “molt clara”, segons el mateix autor, i s’inspira en el llibre ‘El poder de los nombres’, d’Ursula K. Le Guin. Així mateix, Cerrudo ha confessat que, en tractar-se del seu primer llibre, volia “guardar-se” algun element que tan sols fos per ell. “Jo sé quin nom té el protagonista”, ha dit.

La novel·la gira entorn aquest personatge principal, que té un trauma que desconeix, i transcorre durant un dia sencer en una ciutat desconeguda. La particularitat del relat recau en el fet que aquest personatge no parla i el seu periple per l’entorn urbà s’explica a través d’una diversitat de veus, com la d’una portera, un venedor de cerveses, un senyal de tràfic o una el·lipsi temporal, entre altres. Així mateix, a banda de la trama principal també hi ha “petites novel·les” entrellaçades en cada capítol. Tot plegat està explicat amb humor. “Tinc claríssim que explicar-ho des del drama no és la forma. Amb les píndoles d’humor es reforça el missatge”, ha assegurat Cerrudo.

Sobre la localització de la novel·la en una ciutat anònima, ha assegurat que és pel fet que ell, nascut a Terrassa, sempre ha viscut en un entorn “eminentment urbanita”, en el qual considera que hi ha “molt d’absurd”. “Quan et pares a reflexionar, hi ha molt d’absurd en el dia a dia. Això també ho volia reflectir en diferents capítols”, ha assegurat. Així mateix, ha explicat que també és una manera de reivindicar que la gran ciutat està “plagada de grans històries en les quals ningú s’hi fixa”, com és el cas del que li passa al protagonista.

Nou comentari