Aquest diumenge dia 19 de març de 2023, la companyia de Maçanet de la Selva “Maçateatre”, tancant la secció oficial de la 49ª edició del concurs “Ciutat de Terrassa”, ens va oferir la representació d”Estrés”, text de l’autor Javier Daulte. Aquest text, sota el nom de “Les irresponsables” va ser estrenada a finals de 2021 a la Sala Villaroel.
L’acció gravita en el menjador d’una casa de camp on tres dones es disposen a passar uns dies per consolar una d’elles que acaba de patir un desengany amorós, dones molt ben defensades per la Susi Garcia, la Laura Tomàs i la Sara Granados: entre elles s’aprecia una gran complicitat, complicitat que afavoreix el ritme de l’obra; tanmateix cal esmentar que les tres actrius anaven amb microfonia sense fil, fet que va facilitar que el públic assistent a la Sala Crespi, que presentava una molt bona entrada, pogués gaudir de l’espectacle sense perdre’s cap detall.
En relació al text, aquest modest cronista, considera que la utilització, moltes vegades gratuïta, d’expressions malsonants, no afavoreix ni aporta res al relat en si, que moltes vegades queda desdibuixat i buit de contingut per l’ús i abús d’aquest tipus d’expressions: no obstant entenc que el text és el que és, i aquesta, tal com ja he dit, és només la meva modesta opinió.
L’escenografia molt acurada: no hi sobra ni hi falta res, tots els elements són utilitzats i tenen el seu paper en l’obra; moltes vegades ens trobem amb propostes escèniques molt recarregades de forma gratuïta i que no aporten ni tenen cap tipus de transcendència, i aquest no és el cas de l’escenògraf de Maçateatre que situa només els elements i mobiliaris necessaris sense caure en l’error d’inflar l’espai escènic de forma innecessària.
L’escenografia molt acurada: no hi sobra ni hi falta res, tots els elements són utilitzats i tenen el seu paper en l’obra
La direcció d’en Jordi Ferragut, vell conegut de l’afició de la Sala Crespi, tant pel seu paper a “El llop” com per haver vingut en altres ocasions a la nostra sala, molt correcta, igual que la il·luminació que, sense estridències, va fer la seva feina: no hi havia ombres, les actrius lluïen, i l’escenografia també.
El Ciutat de Terrassa ha arribat al final de la seva secció oficial, i baixarà el teló la setmana vinent amb el “Cyrano” del grup terrassenc “Qollunaka”.
