La Cavalcada de Reis d’aquest 2023 a Terrassa va estar plena de llums, però també d’ombres. Un any més, El Social va ser l’entitat encarregada d’organitzar un dels actes més esperats per a la canalla durant totes les festes nadalenques. Els números que envolten aquest esdeveniment que ja és centenari fan feredat: més de 500 patges, 450 voluntaris, 12 grups musicals i 14 carrosses. No és gens fàcil posar-ho tot en ordre i que surti, senzillament, rodó. L’esforç de totes les persones implicades s’ha de valorar, com també de tots aquelles entitats, empreses, comerços i serveis municipals que van participar en donar la benvinguda als Reis d’Orient.
Així ho ha recordat l’alcalde Jordi Ballart en un post publicat a les xarxes socials en què ha volgut agrair la tasca de tothom. “De les coses bones o positives poca gent en parla però és essencial visibilitzar-les”, ha manifestat després que la mateixa nit de divendres, dia 6, i sobretot ja al cap de setmana, comencessin a sentir-se diverses veus queixant-se de com s’havia gestionat la Cavalcada i del resultat final.
El líder de Tot per Terrassa ha recordat que “la crítica constructiva no s’ha de confondre amb la destructiva de comentaris d’algunes persones i representants d’alguns partits polítics. No és just que es tiri per terra l’esforç i feina de tanta gent”. Tanmateix reconeix que “tot s’ha d’avaluar per a millorar de cara al futur, sí” i que són “les crítiques amb respecte” les que “ens fan créixer i avançar”.
La llum: Escola d’Art, sorteig de places i seguretat
Una de les coses positives que ha tingut la Cavalcada d’enguany és la participació de l’Escola d’Art i Disseny en la confecció de les noves carrosses de Ses Majestats. Més enllà de l’apreciació estètica -que com entenem és subjectiva- hi ha hagut un esforç molt gran per part d’exalumnes, professors i estudiants per traslladar la màgia i la il·lusió dels infants en aquests vehicles que transporten els patges i reis. Ha estat una tasca col·laborativa que ha requerit hores de treball, que no s’han de menystenir.
També s’ha d’apreciar la voluntat d’obrir-se a la ciutadania i arribar especialment als infants més vulnerables. Com? Amb el sorteig per participar a la Cavalcada. Des de Serveis Socials es van pagar 200 places de patges (els caramels que cada membre ha d’aportar per formar part de la comitiva) amb les quals es volia arribar a nens i nenes d’esplais i entitats de lleure de tota la ciutat. Per això es va fer córrer la veu, per fer la Cavalcada de tots. Cal posar-ho també en valor, si bé no va acabar de funcionar del tot i potser caldrà revisar-ne el procediment per assegurar-se que aquestes places van destinades a qui realment s’intenta premiar.
El dispositiu de seguretat per protegir al canalla i la ciutadania en general de ser atropellats davant l’emoció va funcionar a la perfecció. També ho va fer el dispositiu de neteja, cosa gens fàcil després de la multitud de papers i paperetes que van quedar inundant els carrers de la ciutat.
Les ombres: els caramels i la música
No obstant, aquest any les crítiques s’han deixat sentir amb força i no es poden amagar. Hi ha diversos fronts oberts tot i que es poden resumir en dos: els caramels i l’ambient festiu. Sobre aquest darrer, son molts els veïns que han lamentat que malgrat que hi havia 12 grups musicals (amb 160 músics), la música fos pràcticament imperceptible o poc lluïda, sobretot en alguns trams de la Cavalcada. El repertori escollit potser no era el més adequat, i alguns testimonis lamenten que semblava a vegades més un Carnestoltes que no pas música amb esperit nadalenc.
En aquí s’entraria en el debat de la laïcització de la Cavalcada, obviant les nadales o les melodies més pròximes a la tradició cristiana, potser menys festives però més coherents amb el que s’està veient, en detriment de músiques més animades, modernes i sense cap vinculació religiosa. Adjectius com “trista”, “insulsa” o “deslluïda” han estat dels més utilitzats. No només pel dèficit de música sinó també per “les cares llargues” d’alguns patges, un ambient trist que va traspassar i va arribar als assistents de la rua.
El segon gran bloc de queixes està relacionat amb els caramels. La gran majoria considera que se’n van llençar pocs. Des de l’organització es va indicar que se’n distribuirien prop de 10 tones. Una xifra no pas minsa. Sembla però que no es van repartir de manera equitativa. No és pas una queixa d’ara, des de fa anys i panys que els veïns que es col·loquen en la part del mig del recorregut es veuen recompensats amb molts menys caramels que aquells que se situen a la Rambla o ja en el tros de la Font Vella i fins al Raval, punt final. Aquest any però hi ha un malestar molt més exagerat sobre això. Els comentaris en publicacions sobre els Reis lamentaven que molts infants es van quedar amb els mans obertes esperant rebre algun caramel. Especialment furioses les queixes de famílies que es trobaven al passeig 22 de juliol.
I en aquí entra potser el debat més polèmic i que cal posar sobre la taula com ja han fet molts municipis, alguns del nostre entorn més pròxim, com per exemple Matadepera, que enguany només ha lliurat caramels al final de la Cavalcada i de manera individual. S’han de repartir caramels? Cal que tots els patges i totes les carrosses en reparteixin? Cal tirar-ne grapats i grapats durant tot el recorregut? És aquest l’atractiu principal de la Cavalcada? És normal que hi hagi persones amb bosses plenes fins dalt de caramels i que persegueixin la rua per omplir-ne més i més? Cal aquest desfici que de vegades pot suposar un ensurt per aconseguir un tros de sucre? Aquí hi ha un debat que un dia o altre s’haurà d’obrir, i es decideixi el que es decideixi, cal fer encara molta pedagogia a la ciutadania.
Un blackface inesperat i incivisme d’alguns ciutadans
Un altre aspecte que poc s’ha comentat segurament per haver estat anecdòtic és un inesperat blackface que va fer presència a la carrossa del rei Baltasar. Diem inesperat perquè sembla que pocs coneixien que hi havia un patge amb la cara pintada. Fins al punt que la llebre va saltar ja a l’últim moment quan es va veure com de la carrossa del rei negre en baixaven dos patges per pujar dalt de l’escenari però al final només un estava al seu costat, trencant l’estètica de la resta de reis, que en tenien un a banda i banda.
El motiu perquè hi havia una persona pintada a la carrossa no ha transcendit. Qui la va situar allà, tampoc. Si va ser un error, hi va haver voluntarietat o va ser per sortir del pas, no ha quedat clar. El que sí és ben cert és que no va agradar i que no es vol que torni a passar. Recordem que des del govern municipal s’ha fet un esforç i s’ha sensibilitzat molt sobre la necessitat d’eliminar el blackface de la Cavalcada.
I per acabar sobre la Cavalcada. Lamentar l’incivisme d’algunes persones que van fer cas omís de les tanques que hi havia situades per a persones amb mobilitat reduïda o capacitats diverses per poder gaudir de la rua en un espai reservat especialment per a ells. La mare d’un nen amb minusvalidesa ha explicat a Món Terrassa que va ser impossible arribar a la zona habilitada per aquest col·lectiu ubicada al passeig 22 de Juliol ja que diverses persones havien enretirat les tanques i s’hi havien col·locat, sense que cap voluntari o agent de la Policia Municipal els fes fora.
