Lluís Muncunill és a l’Olimp dels arquitectes mundials, però també era un home de carn i ossos. De la seva obra se n’han vessat rius de tinta, però la seva vida familiar i personal és més aviat desconeguda. Aprofitant que aquest 2025, la Fira Modernista de Terrassa (del 9 a l’11 de maig) tindrà com a eix vertebrador el mestre dels mestres, la Masia Freixa -una de les seves obres més emblemàtiques, sinó la que més- ha inaugurat aquest dilluns, dia 14 d’abril, l’exposició “Muncunill portes endins“. Es podrà visitar a la sala d’actes fins a l’11 de maig de 2025.
La mostra ha estat organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), i de la mà del delegat vallesà, Fermín Aparicio, se’ns ha convidat a “obrir una porta nova, una porta que ens permet mirar més enllà de les formes, materials, cúpules i voltes, per enganxar-nos a la persona, al pensament i a la trajectòria vital de l’artista. Perquè Muncunill no només va construir edificis, va construir ciutat, identitat i futur”.
“Muncunill de portes endins” ens ofereix fer un viatge través de fotografies inèdites, objectes personals i el testimoni de la seva neta, Maria dels Àngels Muncunill, per descobrir una visió íntima de l’arquitecte. A més, compta amb la col·laboració de diversos experts, entre els quals la doctora Mireia Freixa, professora emèrita de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB), reconeguda per la seva trajectòria en l’estudi del Modernisme i de la figura de Lluís Muncunill.
Dotze portes que ens apropen a la figura de Muncunill
Comissariada per Marta Peralta i Jan Baca, els arquitectes han agraït poder tenir a l’abast per donar vida i forma a aquesta mostra dues dones que han tingut Muncunill ben present al llarg de la seva vida. La primera, Àngels Muncunill, que “ens ha permès donar encara més valor a la memòria íntima de l’arquitecte a través d’evidències familiars, d’objectes que ens ha deixat i entrevistar-la per fer un audiovisual que després podeu veure a l’exposició”. I l’altra dona, Mireia Freixa, que “va viure en aquesta casa la Masia Freixa, historiadora de l’art, que també ens ha cedit objectes dissenyats per ell, com aquest escó i la jardinera, i que ens ha regalat uns textos que ens ajuden a completar la mostra”.
Els comissaris han volgut destacar la importància de les fotografies que engloben la mostra, unes imatges de les portes d’una dotzena d’edificis més reconeixibles de Muncunill. Ha estat una elecció conscient i volguda, amb la intenció d’apropar l’arquitecte a la ciutadania. I han desitjat que el millor homenatge que se li pot fer a l’artista és “una Terrassa que muncunilleja”.
Els presents en la inauguració han pogut escoltar Maria dels Àngels Muncunill, neta de l’arquitecte, que ha fet un repàs de diverses anècdotes que el seu pare li explicava de l’avi, un avi que ella no va arribar a conèixer perquè va morir tot just quan el seu progenitor era un adolescent, però que l’ha tingut ben present durant tota la vida i del qual se’n sent molt orgullosa. “Sempre m’explicava que per l’avi el més important era l’orientació dels edificis. Sempre li deia que una casa ha d’estar ben situada, que toqués la llum per aquí i per allà, que les parets altes i els sostres alts… tot això li agrada molt”, ha recordat.
Maria dels Àngels també ha explicat que el seu pare tenia a la tauleta de nit, una regla de càlcul, que era amb l’avi. “I quan havia de fer alguna operació, treia la regla i feia tots els càlculs d’arquitecte. Es veu que la precisió i el sentit de perfecció era un tret característic dels Muncunill”. O bé ha tret la faceta més tendra del famós creador del Gran Casino quan ha parlat de la relació que tenien pare i fill, “amb el meu pare, que era el petit, sempre era afectuós i juganer. I se’l va endur molts diumenges a fer fotos a les esglésies, una de les seves aficions”. La neta ha mencionat alguns dels descobriments que devem a Muncunill com els mosaics romans de les Esglésies de Sant Pere o la seva intervenció en la Santa Cova de Montserrat, entre d’altres.
