El periodista Lluís Caelles és candidat a Capgròs de l’Any 2022 de Terrassa, la distinció popular per excel·lència. Món Terrassa ha parlat amb ell perquè ens expliqui com ha viscut la nominació a “capdidat” i què n’espera.
Com s’assabenta de la nominació?
Sorpresa absoluta. Estava a casa feinejant i un bon amic m’envia un Whatsapp: “Enhorabona, candidat!”. No tenia ni idea a què era candidat fins que vaig rebre un altre Whatsapp amb el link a la llista del Casinet. I llavors, segona sorpresa i un somriure d’orella a orella.
Li fa il·lusió?
I tant que em fa il·lusió. Estic il·lusionat com un nen.
Què pensa que ha valorat el jurat del Casinet de l’Espardenya per la seva nominació?
Penso que el que m’ha posat al radar és la cobertura de la invasió russa d’Ucraïna. L’envergadura de la guerra va agafar tothom per sorpresa i va generar interès i també angoixa. I des d’allà, l’equip de TV3 vam intentar explicar aquella atrocitat amb tot el rigor, la intensitat i la sensibilitat que ens sortia. I per raons que a vegades se t’escapen, vam connectar molt amb la gent que ens mirava. I cal dir que la feina que vam fer va ser d’equip, eh? Vam picar pedra, en diferents etapes, amb el Robert Figueroa, l’Àlex de Barreda, el Marc Ferro i l’Òscar Armengol.
Que creu que pot vendre Lluís Caelles per fer-se mereixedor de la distinció?
Em costa molt, això de vendre’m. Fins i tot quan era candidat a ser membre del Consell Professional d’Informatius de TV3 em costava posar una creu a la casella del meu nom… Em feia una mica de vergonya votar-me a mi mateix… I m’havia presentat a les eleccions! Però del que estic molt content, si parlem del conflicte a Ucraïna, és d’haver mirat sempre de portar la càmera i de posar el focus sobre qui de debò pateix la guerra, que és la gent. Especialment la gent més vulnerable i més fràgil. I, més enllà d’aquest “detonant”, fa molts anys que miro d’explicar el món a TV3, que considero la televisió pública i nacional del meu país.
I voldria també -ho dic molt de debò- reivindicar la passió per Terrassa, i dir que l’expressió “terrassenc d’adopció” ja no la sento meva. Em considero “terrassenc” sense afegits i miro de posar el meu granet de sorra a l’hora de fer ciutat quan em demanen fer xerrades a les escoles, a les aules, a la universitat de la gent gran, presentar actes, etc. En definitiva, fer el que sé fer. També participo de la vida social, cultural i esportiva de Terrassa: fent concerts del nostre grup de música (els Brokens), participant en curses, fent pinya als castells… I mira que sóc claustrofòbic! I fins i tot he fet de lloro al Quinto del Social rimant i entonant tan bé com podia…
I permet-me destacar un acte que em va fer una especial il·lusió quan m’ho van demanar: fer la conferència de l’Onze de Setembre al nostre ajuntament. I ja sé que no m’ho has preguntat, però deixa’m felicitar la resta de capdidats. Ser a la llista, tots plegats, ja és una victòria.
Què són per a vostè els Capgrossos de l’any?
Jo vinc d’un poble petit, i sé que mantenir tradicions, festes, activitats que fan poble és sempre difícil. I només s’aconsegueix amb gent que hi posa el coll i que estima el lloc d’on és. Reconèixer la gent que construeix ciutat i que la porta i l’explica arreu, i fer-ho amb un element tan xulo de la cultura popular com un capgròs és un cercle virtuós perfecte. Quan em vaig instal·lar a Terrassa, ja fa anys i panys, i va arribar la Festa Major, el Capgròs de l’Any em va enamorar. Perquè estava al marge de l’oficialitat, perquè venia de la gent i perquè es movia entre la gent. Té aquest punt de revolta que el fa imbatible!
Creu que pot guanyar? En cas afirmatiu, què farà?
Per guanyar hi has de ser. I jo sóc positiu i optimista de mena. I tant que hi veig possibilitats! I amb relació a què faria, se m’acut una idea boja. Ja que la cobertura de la guerra a Ucraïna és el detonant que m’ha dut fins aquí, m’agradaria que el capgròs pogués fer la cobertura de la pau. Quan les armes callin i els ucraïnesos puguin tornar a viure en pau al seu país, m’agradaria portar el capgròs (o una delegació dels capgrossos) fins al Maidan al cor de Kíiv i celebrar la pau. Que el capgròs d’algú que es va veure obligat a cobrir una guerra (i la resta d’amics capgrossos de Terrassa) pugui fer una cobertura de la pau en una ciutat preciosa com Kíiv i en un país acollidor i amistós com Ucraïna.
