Mònica Llamas, nascuda a Terrassa però resident a Viladecavalls, acaba de publicar el seu primer llibre “El món de la Bruna” (en català i castellà). Mestre de vocació i professió, actualment treballa a l’escola Pau Casals de Vacarisses. Amant de la fotografia, fer excursions, anar el teatre i gaudir de la família, fa uns mesos va decidir obrir un compte a Instagram sota el nom @mifamiliadepapel on poder informar sobre la nova etapa que comença com a escriptora, i parlar sobre somnis i literatura infantil. Amb motiu de la publicació del conte infantil, Món Terrassa ha parlat amb ella perquè ens expligués com va sorgir el llibre, com viurà el Sant Jordi i com es planteja el futur.
Havia pensat mai abans a escriure un llibre? Què és el que l’ha empès ara a fer-ho?
Sempre he pensat en escriure un llibre. I realment, no és el primer que escric. Sempre ho he fet, al llarg de la meva joventut i fins a l’actualitat, però mai m’havia aturat a pensar en publicar-ho, sempre havia sigut un somni massa llunyà… fins ara!
El llibre crida també l’atenció per les il·lustracions. Com va sorgir la col·laboració i com l’heu confeccionat?
La il·lustradora, Marta López Català, coneguda a les xarxes socials com a @ladymatshen, la vaig conèixer en un grup d’escriptors/es i il·lustradors/es de Facebook. Allà vam veure que congeniàvem i que juntes, podíem crear una història bonica, amb delicadesa, amb ànima. Quan auto publiques un conte, normalment no existeix col·laboració pròpiament dita. Simplement, la persona que il·lustra li posa un preu a la seva feina, que tu li has de pagar. Amb la Marta vam arribar a un acord ràpid, va haver-hi “feeling” des del primer moment, i hem treballat conjuntament perquè “El món de la Bruna” transmetés justament el que volíem.
I per què un conte infantil?
Des de fa anys, estic endinsada en el món de la literatura infantil, la faig servir sovint com a eina educativa i un recurs per a treballar a l’aula, i entre això i la maternitat, que ha fet que a casa estiguem envoltats de centenars de contes, em vaig decidir a escriure el meu propi àlbum il·lustrat.
Explica l’argument el llibre.
“El món de la Bruna” és un conte que tracta l’assetjament escolar infantil. La Bruna, una nena amb llum pròpia, feliç i divertida, comença a viure una situació desagradable a l’escola, de la que no sap com sortir-se’n i que farà que “deixi de brillar”, com sempr ho ha fet. El conte ens parla del poder de superació i de com l’amor de qui més ens estima, serà capaç de donar un tomb a la història. Però no només tracta aquest tema, sinó que pretén promoure l’acceptació dels sentiments, i treballar valors com el respecte i l’empatia.
En el llibre es parla de l’assetjament. Per què ha estat el tema escollit?
Al llarg de la meva trajectòria professional, he coneguts casos d’assetjament, i arrel de viure un cas molt més proper, on vaig veure com realment afecta i com minva l’autoestima de la persona que ho està patint, vaig sentir la necessitat de donar visibilitat a aquest aspecte de la vida diària, que poc se’n parla, però cada vegada existeix a edats més primerenques. I sobretot poder ajudar a aquelles famílies que puguin estar passant pel mateix, perquè una de les sensacions que viuen les famílies d’infants assetjats, és la soledat i la incomprensió, sobretot per part de les escoles. Desgraciadament, encara falta molta formació i per tant, vull que aquest conte pugui acompanyar a aquestes famílies, i que sàpiguen que no estan soles, que podem lluitar juntes contra aquesta situació.
Què creu que el diferencia d’altres llibres o contes que tracten aquesta temàtica?
Crec que la diferència rau en què es basa, principalment, en l’educació emocional. El conte està enfocat en els sentiments que viu la Bruna quan està sent assetjada. A més, la historia, no només ens parla d’assetjament, sinó que ens ensenya valors com el respecte, l’empatia i la tolerància, factors clau per poder combatre l’assetjament escolar i viure una escolaritat en harmonia.
Ha explicat que ha viscut situacions d’assetjament a l’escola. Un cop es detecta un cas, com s’hi pot combatre?
La clau està en poder prevenir aquests casos. Però quan no s’ha pogut prevenir, el primer que s’ha de fer per combatre l’assetjament, és reconèixer la situació. Creure en el que t’està dient l’infant i la família. Ningú s’inventa una cosa així, i cap infant s’inventa unes somatitzacions greus, com poden ser ansietat, depressió, insomni, irritabilitat, mals de panxa… I a partir d’aquí prendre mesures contundents. Conec uns quants casos que l’escola nega que estigui succeint tal fet, i per tant, ja no es pot combatre de la mateixa manera que si afrontes la realitat. Una manera efectiva de combatre-ho, és tenir un bon protocol d’actuació, on persones externes i expertes, puguin observar i actuar dins l’entorn escolar. I en comptes d’amagar la situació, buscar ajuda a inspecció, crear una comissió de casos d’assetjament, i implicar a tot l’entorn educatiu, fomentant la formació, etc.
També és important que es parli amb la família de l’infant suposadament assetjador/a. Crear un ambient on puguin entendre que tot això es pot arreglar, amb una bona educació emocional, amb ajuda o no, d’un professional. I que potser també són víctimes, perquè quan algú assetja, t’està demanant a crits una atenció que no estan tenint. Sempre dic que hi ha un motiu ocult pel qual ho estiguin fent. I és clau, buscar aquest motiu.
I com ho es pot prevenir?
Mai es podrà prevenir al 100%, però si reduir molt els casos. I la manera més eficaç és la formació dels docents i del personal que treballa a les escoles. Formació en assetjament escolar i en educació emocional. Que sàpiguen que això pot estar succeint a l’aula i no hagis vist res, perquè a vegades és molt difícil detectar-ho, ja que les víctimes no parlen, no diuen res, i és a casa on s’ensorren i els surt tota la por, la incertesa, els nervis. Sovint, som els mestres qui ens assabentem els últims d’un cas d’assetjament que està passant a l’aula. Si l’escola treballa des de ben petits, els valors fonamentals per conviure entre iguals, molt poques vegades hauríem de combatre un cas d’assetjament escolar. Això no vol dir que si treballes tots aquests aspectes, no hi hagin casos. Sempre n’hi ha, ho vulguem veure o no.S
Satisfeta amb el resultat? Quins comentaris li han fet arribar la gent que ja l’ha pogut llegir?
Satisfeta no seria la paraula. Emocionada si. Feliç de veure com, amb molta dedicació i esforç he pogut complir un somni, i a més a més, he aconseguit que aquest conte estigui ajudant a moltes famílies, educadors/es, psicòlegs, etc… Quan comences a vendre’l, la por de tot escriptor/a és que no agradi. Així que, cada vegada que m’arriba un comentari felicitant-me pel conte, sento que tot això està valent la pena. Són moltes les paraules d’agraïment que he rebut, paraules de persones que per fi han entès el que li estava succeint a la seva filla o fill, paraules de famílies que diuen poder treure molt de suc a la història, i poder parlar clarament a casa, sobre les emocions, i així prevenir situacions com la de la protagonista del conte. Imagineu-vos llavors, la meva cara quan m’arriben aquests comentaris… per a una persona que acaba de publicar el seu primer conte, és indescriptible!
Serà el seu primer Sant Jordi com a escriptora. Una llàstima que la pandèmia desllueixi la jornada. Però el celebrarà d’alguna manera especial?
Un Sant Jordi diferent, però amb una il·lusió immensa per ser el meu primer com a escriptora. He tingut la gran sort de poder formar part de l’organització de la Diada que ha preparat l’ajuntament de Viladecavalls, on, amb totes les mesures pertinents, hi haurà una sèrie d’actes, entre ells, un espai d’escriptors, on jo i altres persones emprenedores que han escrit, farem la presentació dels nostres llibres. També hi haurà signatura de llibres i paradeta per a la venda. La meva presentació serà el dia de Sant Jordi, a les 17:30 de la tarda, però les paradetes estaran obertes de 16h a 20h.
S’anima a fer-ne un segon? Ja té pensat de què aniria?
M’has llegit la ment? Us volia comentar que ja tinc un segon conte, està ara en prevenda però en poques setmanes ja es podrà comprar. És una història totalment diferent, que fomenta el gust per la lectura. Són d’aquells contes que et fan estimar la lectura… o al menys aquesta és la intenció. Es diu “En Teodoro i l’arbre dels llibres”. Diuen que una vegada comences a escriure, ja no pots parar… i això sembla!
