La família Tobella, propietària de Can Montllor es va establir, el 1863, al passeig del Comte d’Ègara cantonada amb el carrer Garcia Humet. Des de 1924 fins al 1931 part de l’edifici va ser ocupat pel Banc de Bilbao. Finalment Mútua Terrassa va comprar l’edifici per destinar-lo a seu social.
Segons recorda l’historiador Joaquim Verdaguer, el 28 de setembre de 1947 s’inaugurava l’ampliació de l’edifici com a clínica, amb l’edificació d’un cos similar a la casa Montllor a tocar la cantonada del carrer de Sant Antoni i la construcció d’un tercer pis. Amb aquesta rehabilitació la finestra de la façana de la galeria de la Casa Montllor es va transformar en fornícula.
Uns anys després, el 1968, s’hi va instal·lar una imatge Salus infirmorum de la Mare de Déu del Perpetu Socors. Aquesta imatge dempeus fa 80 centímetres d’alçada i és material fos de bronze, obra de l’escultor Ferran Bach-Esteve.
Fornícula o capelleta és un buit que es deixa en el gruix d’una paret per col·locar-hi una estàtua, una imatge, en aquest cas religiosa: Sant Roc, Mare de Deu de Montserrat, Mare de Deu del Roser, Mare de Deu del Pilar, Sant Isidre, Sant Josep, són algunes de les que podem descobrir al municipi. També es troba sobre un pedestal o simplement de relleu adossat en alguna paret. A Terrassa en els vials urbans la majoria són hereves de la devoció o advocació del carrer en el seu patronatge.
Una icona miraculosa
La Mare de Déu del Perpetu Socors és una icona “miraculosa” (Imago Beatae Mariae Virginis miraculis illustris) que data XIV, del tipus bizantí, es deia en rus Strastnaïa (De Strast” : Passió, amb els instruments de la Passió). Segons la llegenda, d’origen cretenc, el seu tipus iconogràfic fou atribuït a Andréas Ritzos cap al 1492.
