L’enderroc de les cases del Castell de Terrassa

El 1891, ’Ajuntament, davant la manca d’espai a la plaça Major per allotjar el mercat, va decidir quadrar-la

Terrassa ha gaudit de tot un seguit d’elements arquitectònics que per desídia, defecció o ordenació urbanística han desaparegut del paisatge. El retard en l’aprovació d’un pla especial que permetés la regulació del patrimoni històricoartístic va fer possible aquesta defecció.

L’enderroc d’un edifici històric, que actualment seria un despropòsit i que té l’emparança municipal, pels terrassecs del finals del mil vuit-cents era una millora urbana. L’any 1891 celebraven, amb una gran festa popular, la demolició de les anomenades Cases del castell i que donava pas al projecte de donar al perímetre de la plaça una forma quadrada.

Les cases derruïdes corresponien a la part davantera del, en altres temps, Castell-Palau de Terrassa, edifici emblemàtic de la vila durant mil anys i que havia estat residència circumstancial dels comtes de Barcelona i més tard dels comtes-reis i que al llarg del temps va passar per diferents nobles i senyors propietaris, a més d’hostatjar, al segle XVII el Consell de la Vila. Fins que l’edifici va acabar transformant-se en paupèrrims habitacles de veïns, després que feia molts anys que havia perdut la seva funció i que s’havia anat degradant el seu aspecte primitiu.

Per tant, la seva evolució seguí el ritme de les notables transformacions al llarg del temps. A principis de l’any 1891 l’Ajuntament, davant la manca d’espai a la plaça Major per allotjar el mercat, va decidir quadrar-la. L’únic obstacle per fer-ho eren les Cases del castell que sobresortien de l’alienació de la resta de la part nord de la plaça. És per això que el Ple del Consistori celebrat el dia 21 de març de 1891 aprovava l’expropiació amb el número 9, 12 i 13 que corresponien a l’antic castell de Terrassa, per tal de procedir al seu enderrocament.

A dos quarts d’onze del matí del dia assenyalat, el 30 de març de 1891, l’Ajuntament en ple encapçalat per l’alcalde accidental, Josep Escudé, anaven en comitiva i presidits per una orquestra, des de la Casa de la Vila a la plaça de la Constitució, acompanyats per diverses autoritats convidades: el prior del Sant Esperit, Josep O. Roig i Marcet, el registrador de la propietat, els ex-alcaldes Jaume Vallhonrat i Jaume Colomer, el diputat provincial Alfons Sala i els presidents de l’Institut Industrial i la Cambra del Comerç i, per perpetuar la memòria d’aquest fet transcendental pel terrassencs vuitcentistes, un notari i els directors de la Revista Tarrasense i d’El Tarrasense.

A la part dreta de les Cases del Castell, al racó de les altres cases alineades més endins es va muntar un cadafal guarnit amb un arc ornamental d’entrada i des d’on es van fer els parlaments, precedits per la lectura d’una ressenya explicant les vicissituds de l’expedient de rectificació i eixamplament de la plaça Major.

Tot seguit l’alcalde va donar tres cops de martell a les cantonades que formaven les cases 12 i 13 per significar simbòlicament l’enderroc de l’edifici. Simultàniament des de dalt del teulat de les Cases del castell es feia un simulacre d’enderroc de “la primera pedra”, mentre tot l’acte era amenitzat per l’orquestra Els Trullassos.

En la premsa de l’època es va fer esment que durant l’acte un fotògraf va fer dues instantànies, les quals els historiadors no van poder localitzar fins 100 anys després, quan l’Arxiu Tobella va descobrir entre el fons particular del terrassenc Frederic Miralda, la tan desitjada fotografia, que il·lustra la festa popular i que és l’única imatge real que es conserva del Castell-Palau de Terrassa.

Per tal d’alliberar la mala imatge de les runes en què havia quedat la resta de l’edifici després del seu enderroc, el 15 de juliol de 1894 es construïren cinc quioscos de lloguer, que la veu popular anomenà barraques, destinat a llocs de venda i per a la inspecció de les gallines. L’any 1927 s’inaugurava el cafè Colón, que és l’edifici actual.

A principis dels anys noranta amb motiu de fer obres al bar cantoner del carrer Cremat amb la plaça Vella, va aparèixer una de les pilastres del claustre del castell i també, quan es va reformar la plaça Vella, es va poder resseguir el perímetre del basament de la part de la façana enderrocada el segle passat.

Nou comentari