!--akiadsense-->
La periodista Laura Pinyol ha publicat recentment la seva primera novel·la El risc més gran (Amsterdam), que arrenca amb la seva protagonista, la Júlia, anant a viure a Prat del Comte (Terra Alta) amb els seus dos fills després d’una trencadissa emocional. En declaracions a l’ACN, l’autora ha destacat que la novel·la té dos temes de fons constants: “la por i la llibertat, com un joc de miralls”, al temps que ha indicat que “com més estàndard i endreçada és la vida, més difícil és prendre decisions”. Els dos fills petits de la Júlia estan a la seva vida i a la novel·la d’una forma molt persistent. “Viure és anar fent equivocant-se, anar encertant prova-error, però hi ha una prova-error que deixa de ser error que és tenir fills”, ha assegurat Pinyol.
L’autora va conèixer la història del municipi de Prat de Comte que fa uns anys en època de preinscripcions va fer una crida oberta perquè hi anessin famílies a viure perquè l’escola es quedava sense ràtio i a partir de 12 alumnes no era sostenible. “I quan un poble es queda sense escola, es queda sense llavors de futur”. Després va succeir el mateix a altres petits pobles i la periodista li va quedar la pregunta de què pot fer acceptar a una persona l’oferta d’anar a viure a un poble i marxar. I un dia va decidir que si volia fer-ne alguna cosa “havia d’aplicar constància i disciplina” i va començar a dedicar les seves nits a escriure la novel·la.
Pinyol ha explicat que El risc més gran té com a protagonista, la Júlia, que veu que tot el que ha construït a la seva vida no n’era conscient que ho feia i decideix anar a un petit poble amb els dos fills petits a partir d’un moment de “trencadissa emocional a partir d’una història que no esperava viure”. La novel·la se situa a Prat del Comte, però aquesta no té tant a veure amb el que li passa allí, sinó amb tot “el què aprofita per endreçar mentre és allí”. En aquesta estada, la protagonista endreça “els records de la mare, la relació amb el pare, amb el seu germanastre, els seus fills…”
Primera novel·la
Aquesta és la primera novel·la de Laura Pinyol i, com ha explicat, la seva experiència amb la literatura no va més enllà del punt de vista de lector. Un dels seus grans temors era si agradaria a algú i tenia els estàndards necessaris. “És una sensació de despullar-se d’una forma molt pública i és un exhibicionisme d’intimitat. Em vaig deixar anar en el procés d’escriptura i com ho feia amb nocturnitat i traïdoria, no m’havia de justificar davant de ningú”. Mentre anava escrivint, el seu propi relat la va atrapar i si no li dedicava temps, li “bullia la sang”.
L’escriptora no té cap altra novel·la entre mans. De moment, com ha precisat, vol viure la publicació d’El risc més gran amb “tranquil·litat i gratitud perquè és una experiència que no hi comptava viure. No entrava en els meus plans i és fabulós perquè et permet retrobar-te amb gent que feia temps que no veies”.
