La primera obra a concurs del 49è Premi Ciutat de Terrassa de Teatre ha estat «Lapònia», de Cristina Clement i Marc Angelet, una proposta de l’ACR de Fals que està representant amb gran èxit per mostres i concursos d’arreu de Catalunya i que ja li ha valgut a la companyia un bon nombre de premis.
«Lapònia» és una comèdia intel·ligent que ens situa en un tradicional sopar familiar nadalenc a Lapònia, a l’espera d’un Pare Noel que no acaba d’arribar, i que constitueix una excusa perfecta per repassar, amb fina ironia, les tradicions, l’educació i els valors familiars de dues famílies amb molts secrets amagats. El xoc cultural entre el racionalisme nòrdic i les tradicions mediterrànies queda palès des dels primers instants d’una obra que ens enfronta amb encert a les mentides, il·lusions, estereotips i tòpics culturals que anem rebent des de la infantesa.
Amb una direcció magistral de Francesc Parcerisas, el repartiment format per Àngel Mompó -excels en la seva interpretació d’Olavi, un finès cap quadrat que treu de polleguera els seus cunyats catalans-; Sandra Olmedo com a Mònica; Carles Castro, com a Ramon; i Laura Huete com a Núria; ens ofereix un recital interpretatiu sense fissures.
Cal destacar l’equilibri actoral de quatre papers que compten amb moments de lluïment i que ens fan creïble i propera una història que destaca, des dels primers compassos, per un ritme molt viu i àgil, com requereix el fantàstic text de Clemente i Angelet, que ens deixa moments sublims d’esgrima dialèctica.
La sòbria escenografia recrea la iconografia d’un menjador nòrdic, amb la fusta com a protagonista, i ens trasllada amb encert a latituds àrtiques sense que la nostra imaginació hagi de fer cap mena d’esforç per sentir-se al bell mig de Lapònia. L’aurora boreal amb que l’obra finalitza també està perfectament recreada amb una il·luminació precisa i evocadora.
Una obra doncs, magníficament interpretada i posada en escena, que ens ofereix molt més que una comèdia de tall lleuger sobre l’existència o no d’éssers fantàstics nadalencs. Estem davant d’un peça teatral intel·ligent, profunda i atemporal amb categoria de comèdia que ordeix una trama que transita, amb una facilitat sorprenent, per debats transcendents centrats en dilemes ètics al voltant del concepte de veritat i mentida.
“Una obra magníficament interpretada i posada en escena“
Potser, la grandesa més gran del text és la senzillesa i claredat amb que es tracten temes tan complexos.
I la setmana vinent, arriba el torn de «Somnis de teatre», producció pròpia d’Els Carlins de Manresa, dirigida per Ivan Padilla, que ens explicarà la lluita d’un grup d’actrius al Nova York dels anys 30 per aconseguir el difícil somni de triomfar als teatres de Broadway. Una obra que ens parlarà sobre la valentia de lluitar pels propis somnis.
