A només tres dies de la celebració de la gala dels Oscar, una de les tres responsables del so de la pel·lícula Sirât i exalumne de l’ESCAC, Laia Casanovas, respon a MónTerrassa des de Los Angeles sobre aquestes últimes hores i les possibilitats d’obtenir l’estatueta en la categoria. Hi està nominada juntament amb Amanda Villavieja, actualment també professora a l’escola terrassenca, i Yasmina Praderas. A més, Sirât, d’Òliver Laxe, opta en la categoria de millor pel·lícula estrangera, amb direcció de producció d’Oriol Maymó, un altre exalumne i exprofessor ESCAC.
Sirât ja ha obtingut anteriorment el Premi del Jurat del Festival de Canes 2025, cinc European Fims Awards (entre ells, millor direcció de producció i so), sis Gaudí (inclòs, millor direcció de producció i millor so) i sis Goya (també millor direcció de producció i millor so). En la cursa dels Oscar, Casanova, Villavieja i Praderas tenen com a competidores F1: La película, de Joseph Kosinki, Frankenstein, de Guillermo del Toro, Una batalla tras otra, de Paul Thomas Anderson, i Los pecadores, de Ryan Coogler. En el repartiment de tasques als Lima Limón Estudio, del barri de Sants de Barcelona, Villavieja s’ocupa del so directe, Praderas de la mescla i Casanovas del disseny global. Però, en aquestes respostes de Casanovas, encara descobrim més membres de l’equip de postproducció que també van passar per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. Un Oscar seria una autèntica fita per al planter que segueix sortint de Terrassa.
Quin és el vostre sentiment ara mateix a pocs dies, hores, de l’entrega dels Oscar, de guanyar el Premi al Millor So?
“Estem gaudint de l’experiència. La setmana està plena d’esdeveniments als voltants dels Oscar, amb força recepcions. En el nostre cas, pel fet de ser dones nominades tenim esdeveniments específics. El que fem és intentar gaudir del moment. I estem tenint una molt bona benvinguda. L’ambient és molt maco i de celebració entre totes les nominades, tant de so com d’altres categories”.
Com ha anat evolucionant la reacció del públic i la crítica des de l’estrena de la pel·lícula als Estats Units el passat 8 de febrer?
“No en soc massa conscient. Hi ha molt bones reaccions. Jo vaig venir aquí als Estats Units per fer la campanya. I és veritat que les reaccions eren molt bones. De fet, Sirât és una pel·lícula que explota molt bé les emocions i, després, dels passis hi havia una energia molt especial per part del públic”.
Com vau viure la Yasmina i tu el fet de recollir el Goya a Barcelona el passat 28 de febrer, ja que l’Amanda era fora?
“L’Amanda no va estar als Goya, però perquè era en un rodatge a Mèxic tot el mes de febrer. I als Goya només hi vam poder anar la Yasmina i jo. En el meu cas, ja havia estat tres setmanes el gener als Estats Units i vaig tornar a Europa per la cerimònia dels European Film Awards. Després, me’n vaig tornar el febrer als Estats Units unes altres tres setmanes. I vaig venir un altre cop pels Goya a Barcelona. Ara, he tornat a marxar aquesta vegada sí juntament amb les altres dues cap als Estats Units”.
I què ha representat per a vosaltres obtenir els guardons tant dels Goya com dels European Film Awards i els Gaudí?
“Estem supercontentes d’haver rebut el premi europeu, el Gaudí i el Goya. És un honor tenir tots aquests reconeixements. Nosaltres treballem sempre volent donar el millor. El fet de rebre aquests reconeixements ens fa veure que la nostra feina ha connectat amb el públic i amb tots els nostres companys de la indústria”.
És el vostre màxim rival als Oscar F1: la pel·lícula, com ens deia el productor Maymó?
“Això que F1 sigui el nostre rival, no ho sé. Crec que les possibilitats són una de cinc. Hi ha cinc pel·lícules nominades i totes tenen una feina meravellosa a nivell de so. Sí que, internament, dins dels nominats hi ha hagut algun esdeveniment en què ens han ajuntat amb els altres. I hi ha una energia molt de celebració. No deixa de ser una fita estar nominades als Oscar i això sol ja és motiu de celebració suficient”.
Va ser difícil aquesta feina de captació de so al massís marroquí del Saghro?
“Parlo per part de l’Amanda. Sí que hi havia complicacions, en el sentit que feia molta calor i que hi havia tempestes de sorra, però és ella qui se’n va encarregar directament i podria respondre millor”.
Quina relació conserves amb l’ESCAC i Terrassa?
“Va haver-hi una època en què vaig viure a Madrid. I, des que fa quatre anys he retornat a Barcelona, he tornat a connectar amb l’escola. Hi vaig de tant en tant i, des del nostre estudi, tenim molt treballadors que surten de l’ESCAC. Gairebé tot l’equip de postproducció de Sirât ve de l’ESCAC. No només soc jo. És l’Oriol Donat, el Claudi Dosta, la Irene Rausell, tots exalumnes. Perquè l’escola té una cosa i és que construeix com una comunitat i una família. Amb l’ESCAC, jo he seguit treballant amb molta de la gent amb la qual vaig estudiar. I no només a nivell de so. A l’estudi, acabem de fer la pel·lícula Pioneras. Solo quería jugar (la història del primer equip de futbol femení a Màlaga, que es presenta aquests dies en competició al festival de la ciutat), de la Marta Díaz de Lope Díaz, que és de la mateixa promoció que la meva, i també ho és la directora de fotografia, la Maria Codina. Totes tenim un gran nexe amb l’escola”.
