El terrassenc Mario Armengol va convertir-se en un dels millors agents secrets britànics durant la Segona Guerra Mundial. Però en lloc de disparar bales, el que feia era disparar tinta. Del 1941 al 1945, el dibuixant va realitzar uns dos mil cartoons o caricatures al servei del Ministeri d’Informació britànic contra el Tercer Reich i l’Eix. Els va aconseguir publicar en diaris i revistes de països aliats de Londres i neutrals, de Nova Zelanda a Haití, i així va esdevenir en l’únic artista català i espanyol que va treballar massivament per a la propaganda dels Aliats.
Ara, el Museu Nacional d’Art de Catalunya recull aquesta feina ingent en l’exposició “Tinta contra Hitler“, comissariada per Plàcid Garcia-Planas i Arnau Gonzàlez i Vilalta. Fins a l’11 de gener de 2026 es podrà veure una mostra espectacular dels originals conservats per l’autor i la seva família. Com apunten els comissariats el conjunt “suposa un dels majors fons a escala mundial sobre il·lustració de sàtira política del conflicte més terrible de la història”. Armengol es troba a l’olímp de dibuixants i cartoonists del Regne Unit, al costat d’emblemes com David Low, Giles o Illingworth.
Un dibuixant i artista reconegut mundialment
En les il·lustracions del català podem veure caricaturitzats quasi tots els fronts de guerra i les figures més destacades. “Tot això, a més, satiritzat en un estil que beu de la intensa tradició de dibuixants i publicacions satíriques catalanes de la darreria del XIX i primeres dècades del XX”, subratllen. “Tinta contra Hitler” vol interpel·lar-nos sobre l’autoritarisme, el dolor i els límits de l’humor i l’art en temps convulsos.
Mario Armengol Torrella (Sant Joan de les Abadesses, 1909 – Nottingham, 1995) era fill d’industrials tèxtils terrassencs. Tot i néixer al municipi del Ripollès, amb onze anys va arribar a la capital vallesana, d’on eren originaris els seus pares. Aquí va residir-hi uns anys fins que va marxar a Madrid i París a completar els seus estudis. Als anys 30 va tornar a Terrassa on es va dedicar a dissenyar materials publicitaris per a empreses tèxtils de la zona. Entre els seus treballs en aquesta època destaca l’actual insígnia del Centre Excursionista de Terrassa (CET).
Poc abans d’acabar la Guerra Civil va fugir. Primer a França i, després, a Anglaterra. Era el 1941 i va canviar el seu nom Mariano, per Mario, convertint-se oficialment amb Mario Hubert Armengol. Va entrar a treballar al departament artístic del Ministeri d’Informació britànic, i aquí va començar la seva història amb les caricatures polítiques protagonitzades per Adolf Hitler. Els diaris Daily Mail, Daily Telegraph, Chicago Sun o Boston Globe eren alguns dels grans mitjans on es publicaven. Fins al 1945 va dibuixar uns dos mil cartoons contra Hitler i els seus aliats, i els britànics li reconeixien el seu humor “esmolat, amarg i càustic, típicament català”, amb una versatilitat d’estil que apuntava cap al còmic actual.
Acabada la II GM es va dedicar al disseny de murals i material gràfic per empreses com la BBC, els ferrocarrils britànics o el gegant químic ICI. També va destacar en la seva faceta com a pintor i escultor, amb premis internacionals i participant en la gran Exposició Universal de 1967 a Montreal. Tanmateix, no va abandonar les seves caricatures polítiques fins a la dècada dels vuitanta, atrevint-se a fer mofa de Margaret Thatcher i els seus ministres.
