El banyolí Josep Santaeulàlia (1955) ha guanyat el V Premi de Teatre Àngels Poch, que convoca la seu territorial d’Òmnium Cultural Terrassa. El veredicte s’ha fet públic aquest dimecres al vespre, al Teatre Principal, durant l’acte d’entrega de premis de la Nit del Misteri.
Santaeulàlia ha aconseguit el guardó amb l’obra Foguera d’ombres, una adaptació teatral d’un recull de narracions curtes del mateix autor. A més del premi econòmic, 1.600 euros, l’obra serà publicada per l’editorial terrassenca ÒmniaBooks.
En aquesta edició s’han presentat 59 obres teatrals (11 escrites per dones i 48 per homes). És la segona edició on s’han presentat més treballs, darrere de la primera edició, on se’n van presentar 126. En les cinc edicions del premi teatral s’han presentat un total de 293 obres, fet que el jurat valora molt positivament.
Josep Santaeulàlia, amb gairebé quaranta anys de trajectòria literària, és conegut sobretot com a poeta, novel·lista, assagista o autor de reculls de narracions curtes. Entre d’altres reconeixements ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or per l’assaig Qüestió de mots: del simbolisme a la poesia pura (1990), el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la per Bulbs (2000), el Premi Columna de novel·la per Ulls d’aigua (2002) o ser finalista del Premi Òmnium Cultural a la millor novel·la per Banderes dels altres (2019). Una trajectòria, doncs, llarga i reconeguda.
Com a dramaturg és autor de tres obres: L’últim vespre a Barcelona(guanyadora del Premi Frederic Roda 2023), Jardí de cactus i Foguera d’ombres (la guanyadora del Premi Àngels Poch). Una carrera teatral que ha iniciat fa poc, però amb molt d’èxit.
En una breu entrevista per a MónTerrassa, hem parlat de la seva trajectòria com a dramaturg i de l’obra premiada.
Novel·lista, poeta, assagista, autor de narracions curtes… Què et porta al teatre?
La cosa és força recent. És un gènere que no havia tocat mai i crec que té una semblança amb la novel·la. Però, és clar, una novel·la reduïda al pur diàleg. Com que a les meves novel·les ja hi ha molt de diàleg, vaig pensar que seria interessant escriure una obra de teatre.
La teva primera peça teatral és L’últim vespre a Barcelona.
Sí, i és força recent. És ambientada al final de la Guerra Civil i tracta d’un triangle amorós entre Mercè Rodoreda, Armand Obiols i Francesc Trabal, hores abans de marxar cap a l’exili. Amb Carles Riba de fons, un bombardeig… Una situació dramàtica interessant. Amb aquesta obra vaig guanyar el Premi Frederic Roda 2023.
Parlem de l’obra que ha guanyat el Premi Àngels Poch, Foguera d’ombres.
És l’adaptació teatral d’un recull de narracions que vaig escriure, amb el títol d’Objectes perduts. Algunes narracions són curtes, altres més llargues. A l’adaptació teatral, les més llargues apareixen fragmentades. Per exemple la història de l’home senglar, que comença i acaba l’obra. Hi ha històries que es resolen en un acte, com la d’un patge reial que s’apareix a un nen petit la nit de Reis o la d’un indigent que és a punt d’assassinar un antic amic en un caixer automàtic on dorm. D’altres van reapareixent, com la d’un veí que està escrivint una tesi sobre Petrarca i s’enamora d’una veïna a la que espia per un forat. També una versió particular de la llegenda de Sant Jordi i el drac o la història d’un lladre que quan surt del pis on està robant, es troba dues testimonis de Jehovà. Molts espais i molts actors.
Tot un repte teatral.
Sí. Crec que funcionaria molt bé si és representés, però ja m’adono que serà molt difícil veure-la dalt de l’escenari.
Per què ho dius?
Primer de tot perquè les exigències econòmiques són grans. El teatre amb molts actors és car, per això predominen els monòlegs i les obres de dos o tres personatges. En la meva obra hi ha unes deu localitzacions diferents, amb una desena d’actors que han de fer diversos personatges. Déu n’hi do! I més per un autor que encara no ha vist representada cap de les seves obres. Però esperem que hi hagi sort i algú ho intenti algun dia.
D’on surt la idea de fer aquesta adaptació dels teus contes?
A mi em va influir molt l’adaptació teatral que es va fer, al seu moment, dels contes de Pere Calders. Parlo d’Antaviana. Per mi és una obra mítica, de les millors que s’han representat. Aquest era el meu referent llunyà a l’hora d’escriure Foguera d’ombres.
Què suposa per tu haver guanyat el Premi Àngels Poch?
És una gran satisfacció perquè no tinc cap contacte en el món teatral. I en aquest món és important tenir contactes i relacions. Per tant, guanyar un premi i que, a més s’editi, per mi és molt important.
