Enguany es compleixen deu anys de la mort de Joan Fosas. Un home polifacètic, nascut a Rubí l’any 1938, que compaginava la seva vida artística amb l’ofici de torner a l’empresa AEG de Terrassa, d’on es va jubilar com a cap de personal. Amb el temps fou aficionat a la jardineria i l’òpera, va ser un gran viatger i es convertí en concertista de castanyoles, director artístic i ballarí.
De ben petit, demanava als pares aprendre a ballar. Tenia una facilitat innata per aprendre i es va estrenar amb l’Esbart Dansaire de Rubí ballant la dansa Contrapàs xinxina, al pati de l’escola Montserrat. El 29 de juny de 1952, amb motiu de la Festa Major, va debutar amb el cos de dansa de l’Esbart, amb una actuació que sempre recordaria perquè va ser la última vegada que la seva mare, la modista Maria Carreras, el va veure ballar ja que tres mesos després, va morir amb tan sols 36 anys.
Com a ballarí, destacava per l’elegància i extraordinària personalitat, dins i fora dels escenaris. Fou investit Chevalier de l’Olivade a Nyons (França) i l’any 2002, la Generalitat de Catalunya el va condecorar amb la Creu de Sant Jordi. El Bolero d’Alcúdia del Carlet, el va portar a ser reconegut a nivell internacional i ciutats com Londres, Washington, Nova York, Cuba o Nova Orleans, van comptar amb ell com a artista convidat i per donar classes de dansa.
Després de més de 50 anys amb l’Esbart Dansaire de Rubí, va dirigir durant 16 anys, a l’Esbart Santa Anna d’Escaldes-Engordany, al Principat d’Andorra.
Com a ballarí, destacava per l’elegància i extraordinària personalitat, dins i fora dels escenaris
El 6 d’octubre de 2002, coincidint amb el 50è aniversari de Fosas amb la dansa, es va retre un homenatge al dansaire rubinenc més internacional. Durant és de sis dècades, Fosas no va baixar dels escenaris. La seva llarga i reconeguda trajectòria artística, el va portar a actuar amb diferents companyies com: l’Esbart Verdaguer, el Ballet del Gran Teatre del Liceu, la companyia nord-americana Spanish Dance Society i la New Orleans Ballet Association i amb ballarines de la talla de Gala Vivancos, Nancy Sedwick o Lorena Feijóo, entre d’altres.
65 anys ballant, dirigint i coreografiant, en son molts. Tants, que es poden resumir en dues paraules que sempre han anat plegades i en perfecte harmonia amb el Joan: dansa i família.
Pels qui el van conèixer i van poder viure amb ell bonics moments, recordaran que Joan Fosas Carreras, era una d’aquelles persones vitals, que tenia la capacitat de commoure a la gent, de queixar-se poc i treballar molt, de gaudir i fer sentir als altres tot allò que tant estimava i això, només es pot fer des de la passió.
El 13 de març de 2013, Joan moria deixant un llegat personal, artístic i cultural que per voluntat pròpia, es troba als arxius de la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler i a la seu dels Amics de l’Òpera de Sabadell, a disposició de tothom que vulgui, o tingui la intenció de consultar-lo.
