Va ser una notícia inesperada només 24 hores després d’haver estat escollit com a cap de colla dels Minyons de Terrassa, el passat 17 de gener. La junta tècnica escollida encapçalada per Bru Busom plegava a l’haver obtingut només el 58% dels vots. Per resoldre la situació, la colla castellera vol aprofitar la pròxima assemblea convocada el 7 de febrer, en què també s’ha de substituir Jaume Maeso com a president, per fer una altra votació de la junta tècnica.
En aquesta entrevista feta al centre ocupacional i social del Vapor de Prodis, a Ca n’Aurell, i del qual n’és el director des del desembre, Maeso avança que la solució més factible és que Busom i el seu equip es tornin a presentar. A més, revela que la seva substituta a la presidència serà Mireia Bautista, fins ara vicepresidenta. I parla del conflicte amb alguns dels veïns de la nova seu dels malves a Cal Reig, al carrer Mare Déu dels Àngels, per la convivència conjunta. Maeso, que tot just acaba de complir trenta anys, és clar en les seves respostes.
Quina sortida hi ha, en aquests moments, a la crisi de la junta tècnica?
Al final, la crisi és parlar. Som una gent que ens entenem, que passem moltes hores junts. Simplement, s’ha de parlar i veure què és el que no ha acabat d’encaixar. També per saber si aquestes persones que han votat en contra era més per un motiu de queixa informal o, de veritat, hi havia una voluntat que aquesta junta tècnica no sortís endavant. Crec que era més una voluntat de queixa, de crítica, que no pas que no sortís endavant. I potser no s’ha sabut vehicular a la colla un malestar o uns dubtes que tenien d’una forma d’actuar massa dura.
Això vol dir que potser el Bru Busom i el seu equip s’ho repensaran? O que l’Albert Pérez es quedarà un any més?
L’Albert Pérez no es quedarà un any més per la seva salut mental i la de la seva dona i la seva família… Però jo crec i espero que la tècnica encapçalada pel Busom, sí. La gent, la colla, tothom és conscient que és la millor opció, que és un bon perfil, que ho poden fer molt bé. Estic convençut que el Bru, que precisament l’endemà de l’assemblea va marxar als Alps per feina i torna avui, i el seu equip s’ho replantejaran. I, si no, els animo a fer-ho.
En les pròximes hores és possible que es digui que en l’assemblea del 7 de febrer l’equip del Busom es torna a presentar com a candidat?
Crec i espero que sí. És veritat que potser hi ha d’haver alguns canvis. Potser hem de reformular algunes coses internes, potser hem de canviar alguna cosa del projecte o explicar tot de coses. Però espero que aquella candidatura, si no és exactament igual, però molt similar, es presenti a l’assemblea del dia 7.
En un moment de planificació de la temporada, ha de ser important una junta tècnica en funcionament…
Exacte, tot i que els assajos oficialment no comencen fins a finals de febrer, principis de març. Sí que és veritat que, com més temps tinguis per planificar, millor. I l’equip tècnic que va presentar el Bru ja havia fet tota aquesta feina. Òbviament, és la millor opció. I crec que té el suport de la colla de sobres. Els que s’hi van oposar era més una forma de vehicular alguns dubtes. No crec que fos la millor fórmula, però tothom té dret a expressar-se. Els estatuts permeten votar en contra. Potser hi havia altres fórmules, però va acabar sent així.
Com a president, en el teu cas ja tens relleu?
Sí, serà la Mireia Bautista, que aquests cinc anys ha sigut la vicepresidenta de la colla. Fins i tot, l’any passat, ho vam dir de forma pública que la idea és que pogués agafar el relleu. Per tant, hem anat fent traspassos durant tot l’any. És una crac, una màquina de persona. Encara em sembla que no ha enviat la candidatura formal, però hi està treballant. Ja té l’equip fet, està acabant de tancar el pressupost i petites coses. Crec que tindrem una presidenta que és la millor de les opcions sense cap mena de dubte, i que farà una feina brutal.
I creus que tindrà el suport majoritari o més que majoritari?
Espero que sí. Crec que l’assemblea de fa un parell de setmanes no va reflectir l’estat de la colla. Va ser més una fórmula de la gent que tenia dubtes d’alguns temes i no els va saber expressar bé. Per mi, hauria estat més important preguntar que és el que no es veia amb bons ulls per alguns sectors. I que la tècnica hagués respost i explicat bé. No va haver-hi preguntes. Van ser directament els vots contraris, que a mi em van sorprendre molt. Som una colla molt crítica, històricament ho hem sigut. Per mi és molt important que segueixi sent així, però que hi hagi la possibilitat d’explicar-ho bé: per què estàs prenent aquesta decisió, per què votes que no. Va ser una manera de dir-ho de forma fàcil. I estic convençut que si, després de l’assemblea s’hagués tornat a votar, el resultat hauria sigut molt diferent.
Creus que, en aquests moments, hi ha dues ànimes als Minyons de gent que vol tornar al primer nivell d’abans de la pandèmia i els que potser no viuen tant aquest esperit competitiu?
Crec que no, tota la colla vol el mateix. Hi ha tantes ànimes com Minyons. Però, al final, tothom vol fer els castells més grans possibles, ser els millors, estar al davant. Potser uns ho farien d’una manera i uns altres d’una altra. Però crec que el projecte que es va presentar s’ha de poder explicar millor. Quan parles amb ells i t’ho expliquen detalladament, té tot el sentit del món. I la gent ha de poder preguntar en cas de dubtes i no tirar pel boc gros. A part, estic convençut que dels 54 vots en contra no hi ha un únic motiu. Potser són petites coses, uns tenien dubtes per aquí, uns altres per allà. Però, al final, tots volem el mateix i, d’això, tothom n’és conscient. Repeteixo, no crec que fos una oposició a la tècnica.
En tot cas, hi ha un relleu generacional als Minyons, després de la llarga parada de la pandèmia. Tu n’ets un exemple. La gent que arriba nova, són diferents?
No tan diferents. Sí que és veritat que hem hagut de fer aprenentatges de la pandèmia. Els Minyons, des dels seus inicis, van estar impulsats per gent molt jove. Tot i que, quan es forma una colla castellera, no només hi ha gent jove. En aquell moment, era gent molt jove, de setze a vint-i-pocs anys. Perquè també són moltes hores. Amb la pandèmia, vam veure una baixada de l’afluència de participació. No que deixessin de venir, sinó que venien menys. Persones que fa molts anys que són a la colla i que baixen una mica el seu compromís. Vam aprendre que és important no haver de dependre de tota aquesta gent. Que les prioritats poden variar i que hem de seguir creixent amb més entrades a la colla. Va haver-hi tota una incorporació de persones noves, i aquestes persones ja porten cinc anys. Els equips es van reformulant amb la gent que ve més. No vol dir que, com més jove, millor però òbviament un projecte amb sang nova i amb gent jove -que el Busom ja en té 33, per això!-, és un projecte que té moltes coses a guanyar perquè hi ha noves idees.
I, a la vegada, aquest trasllat de seu a Cal Reig ha estat reeixit. Això hauria de donar una mena d’unitat també a la colla…
Jo crec que hi és. No m’agrada parlar d’una divisió a la colla. Per parlar amb plata, crec que hem d’espavilar tots una mica. Que estem amb tonteries, que, de veritat, no hi ha debat, no hi ha discussió. El d’ara es resoldrà ràpid i espero que bé.
Perquè teniu una fantàstica casa nova…
Sí, tenim una casa nova fantàstica. Tenim un projecte molt xulo. Vam acabar en un moment l’any passat (la Diada de la colla el novembre) que pot fer pensar en gran i que els Minyons sempre hi pensem. Només cal que seguim empenyent la pilota en la direcció que portàvem. La junta és continuista, perquè la presidenta serà qui era vicepresidenta. I la junta tècnica no es presentava amb uns canvis d’anem a reformar la colla el cent per cent. Eren idees totalment vàlides, amb sentit i que la majoria de gent de la colla les compra. Fins i tot, algunes de les persones que van votar que no…
Heu reconduït el problema amb alguns veïns de Cal Reig, al carrer Mare Déu dels Àngels amb Sant Isidre?
No me n’amago que, un dels principals problemes amb els quals plego, és el dels veïns. Han acabat amb la meva paciència per unes maneres que, jo crec, és de gent que no sap viure en comunitat. Que es pensen que viuen sols en el carrer. Per sort, la gran majoria de veïns ens transmeten el seu caliu, el seu suport, venen sovint a Cal Reig. Sí que hi ha tres veïns molt concrets, que posen totes les pegues possibles. I, quan dic totes les pegues possibles, són totes les pegues possibles i que els sembla quasi tot malament. Som conscients que una colla de castells pot generar algunes molèsties, movem un gruix de gent molt gran i, al final, un moviment tan gran de persones pot generar algunes molèsties, d’aparcament, gent que ve amb la moto…
Hi ha un problema també dels horaris del bar?
Els horaris del bar són els mateixos que a tots els bars de la ciutat. El bar de la colla no fa res que no facin la resta de bars. És una gent que vivia en un carrer molt tranquil i alguns dels veïns ens han manifestat que no ens volen allà i que faran el que puguin per fer-nos fora. Perquè volen un carrer tranquil. Una veïna jove, en canvi, ens comentava que li feia por tornar sola a casa i li hem donat vida al carrer i ja no li fa por. O altres veïns que també ens diuen que li hem donat vida, que estava mort. Era impersonal, feia mal rotllo creuar per allà. Hi havia unes naus que queien a trossos, hi havia rates. Amb el 90% dels veïns ens sentim súper ben acollits. Sí que n’hi ha tres que no saben viure en comunitat. No han volgut parlar mai amb nosaltres, truquen a la policia.
No heu parlat amb ells mai directament?
L’Ajuntament, juntament amb la Diputació, va obrir una mediació. Però aquests veïns no tenien cap mena d’intenció de mediar. Jo vaig donar el meu telèfon personal a molts veïns, el correu de Minyons és públic a les xarxes, o poden venir físicament. Mai han vingut. Nosaltres estem oberts a escoltar i alguns dels veïns, que no són ells, sí que ens van dir que quan féssim algun concert per la Fira Modernista si podíem tancar una reixa. Hem modificat moltes conductes per intentar no generar molèsties. Però hi ha uns veïns que no ens volen allà i estan fent tot el possible de molt males maneres. Hem vist grups de whatsapp de veïns del carrer, ho he vist per escrit, que el que volen és malmetre la imatge dels Minyons i no pararan fins a fer-nos fora. A la mediació que vam fer, que va durar mitja hora, ens van dir que el que havíem de fer és tenir el local en un polígon on no molestéssim a ningú.
Hi vas participar?
Sí, i vaig haver de marxar amb un atac d’ansietat.
Va durar mitja hora?
Jo vaig durar mitja hora. Van durar més, alguns, però jo no.
Quan va ser?
A l’octubre.
I a l’Ajuntament qui és al mitjancer?
Ens hem enfadat molt amb l’Ajuntament perquè, durant un temps, ens hem sentit molt sols. Semblava que érem una molèstia. L’Ajuntament sembla ara que comença a dir que és una activitat cultural. Nosaltres complim la normativa! No estem demanant res de l’altre món, estem demanant poder fer el que podem fer.
Hi havia un tècnic de Cultura o d’una altra regidoria com a mitjancer?
El problema és que no hi havia un lideratge clar, ni se sabia cap on s’havia d’anar. Jo m’he menjat centenars i centenars d’hores des de la meva feina voluntària, que això que quedi clar, d’hores i hores de reunions amb diferents àrees de l’Ajuntament: medi ambient, cultura, patrimoni, llicències… M’he reunit amb mig Ajuntament i moltes vegades potser no tenien clara quina era la via. I ara sembla que sí que ja ho han trobat. L’únic que hem demanat sempre és que no volem ser cap excepció. Volem haver de fer el mateix, com tots els bars de la ciutat, amb l’horari que permet la normativa. El problema és que per les pressions d’alguns veïns, pocs i molt minoritaris, se’ns volia condicionar i això no tenia cap mena de sentit.
La teva marxa és una qüestió de compatibilitat amb la teva feina aquí al Vapor de Prodis, o de ganes de fer altres coses?
És una mica tot plegat. Incompatible amb Prodis no és. A la feina que tinc, no m’han posat mai cap problema amb representar els Minyons. Però no és habitual en una colla com els Minyons que algú estigui cinc anys al capdavant. El que és habitual són dos, tres anys.
Això era potser a les èpoques antigues, als anys vuitanta…
Ni històriques. Són dos, tres anys al capdavant de la colla. I jo n’he fet cinc, i de molt complicats. I sí que és veritat que se m’han acabat també les forces i que tinc ganes d’altres projectes. Soc una persona molt activa sobretot culturalment, en el teixit associatiu. Tinc noves idees, moltes coses que tinc ganes de fer. He deixat un relleu amb la Mireia, que estic convençut que seguirà el projecte. Que qualsevol cosa que necessiti, jo hi seguiré sent. No plego de la colla. Seré un casteller ras, que també tinc ganes de ser un casteller ras. I de seguir fent moltes coses per la ciutat. Sempre deia que, estar al capdavant dels Minyons, era una manera de fer ciutat. Que és el que a mi m’agrada. Seguir-ho fent, però des d’una altra banda.
Quins són aquests altres projectes que tens ganes de fer?
Molts, són diversos. Des de l’associació de cultura popular La Xemeneia, per exemple, que aquest any fem el desè aniversari. D’altra banda, la Ballada Popular de Gitanes d’aquest mes de febrer, donant-li més força, que cada cop som més. L’espai La Taifa, que és un espai tradicional autèntic per Festa Major… Coses noves, perquè la ciutat és molt rica i encara pot tenir més vida. He entès la ciutat sempre com un espai viu on hi passen moltes activitats. Vox ho va dir en el ple quan va preguntar sobre què estava passant amb Minyons, en nom d’alguns veïns. Hi ha gent que vol que la ciutat estigui morta, que vol viure en una ciutat on la gent hi dormi, vagi a treballar i no hi passi res. Però la majoria creiem en ciutats vives, on contínuament hi passin coses. Jo seguiré treballant per una ciutat així. Estic convençut que és el que la majoria vol i que l’Ajuntament també ho busca.
Quin paral·lelisme faries entre els Minyons i el Vapor de Prodis?
És complicat. Sí que el faria arran dels nous locals que vam inaugurar gairebé en paral·lel. És a dir, recuperant espais que estaven en desús, totalment abandonats. Uns espais de patrimoni que tenia la ciutat i que s’estava perdent i degradant. La nau municipal d’aquí al costat al carrer Bruc ha caigut a terra durant tot el procés d’obertura del Vapor de Prodis. Tant el Vapor de Prodis com Cal Reig per als Minyons haguessin pogut ser espais tancats, només amb activitat pròpia de cada entitat. Però s’ha buscat el contrari, obrint-ho tot a la ciutadania. Que hi passin moltes coses. Com va passar aquí convertint-lo amb El Vapor dels Reis a principis de gener. Als Minyons ens agradaria que passessin més coses a Cal Reig, però per aquests problemes no n’han pogut passar més. Es tracta de guanyar espais oberts a la ciutadania, esponjar el centre. Que no tot ha de passar als quatre mateixos carrers. Que la ciutat és viva i va creixent, i surten noves propostes contínuament.
