MónTerrassa
“El jardí invisible de Gaudí” desvela el banc de proves del geni modernista
  • CA

A l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat hi ha uns jardins amb un conjunt arquitectònic desconegut que amaguen un secret: l’arquitecte Antoni Gaudí hauria fet servir aquests jardins com a “banc de proves” per a tirar endavant els seus últims grans projectes arquitectònics com la Sagrada Família, el Park Güell, la Casa Batlló o la Casa Milà. Per donar a conèixer aquest espai, el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha inaugurat aquest divendres l’exposició “El jardí invisible de Gaudí“, que descobreix aquest “laboratori” del geni modernista.

L’exposició està basada en la recerca de la tesi doctoral ‘Gaudí i els jardins de l’antic manicomi de Sant Boi del Llobregat’ de David Agulló, doctor arquitecte, investigador i comissari de l’exposició. La tesi posa de manifest que el jardí, construït entre 1903 i 1912 i ara part del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, va ser un espai d’experimentació per Gaudí, amb clares semblances entre els elements arquitectònics que el conformen i altres obres posteriors de Gaudí.

El comissari de l’exposició, David Agulló, i el director del MNACTEC, Jaume Perarnau | Laura Gómez

Semblances evidents entre els jardins de l’antic Manicomi i obres de Gaudí

El jardí modernista inclou grutes, llacs i bancs amb trencadís. Està configurat per tres conjunts arquitectònics: la Cova-cascada (1906), una construcció de rocalla en forma de cova i muntanya coronada per un baldaquí; la Capella de la Mare de Déu (1911), una construcció de rocalla en forma de drac que contenia l’escultura d’una Mare de Déu; i la Plaça dels Bancs (1912), demarcada perimetralment per bancs conformats a partir de maó de massís revestit de trencadís i còdols.

No s’ha trobat cap documentació escrita que confirmi l’autoria d’aquest conjunt arquitectònic a Gaudí, però les semblances son evidents. El jardí “al·ludeix a obres de Gaudí abans que s’hagin dut a terme”, ha reafirmat Agulló durant la inauguració de l’exposició. Per exemple, el banc serpentí del Park Güell (1909-1913), la Casa Milà (1906-1912), la cripta de la Colònia Güell (1908-1914) i la maqueta dels sostres de la Sagrada Família (1915-1921).

Banc als jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi del Llobregat/mNACTEC

Una exposició per descobrir el conjunt arquitectònic desconegut

A l’exposició del MNACTEC hi podem trobar plafons amb informació, fotografies i maquetes que expliquen la història dels jardins de l’antic manicomi de Sant Boi i la seva vinculació amb les obres de Gaudí. L’exposició ha comptat amb la cessió d’objectes de la Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, l’Escola Tècnica Supero d’Arquitectura del Vallès de la UPC (ETSAV) i la Col·lecció de Luis Gueilburt Talmazán.

L’exposició es podrà veure fins a l’1 de desembre de 2024 a l’Espai Arts del MNACTEC.

El MNACTEC inagura l’exposició “El jardí invisible de Gaudí” | Laura Gómez
El MNACTEC inagura l’exposició “El jardí invisible de Gaudí” | Laura Gómez

L’ocultació dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi

Pel que fa a l’ocultació d’aquest jardí, el MNACTEC considera que podria haver estat per “la complexa i convulsa realitat de l’època, culminada amb la Setmana Tràgica” així com la intervenció de pacients, i probablement d’infants, en la construcció del jardí, ja que s’utilitzaven aquest tipus de treballs manuals com a teràpia.

El MNACTEC inagura l’exposició “El jardí invisible de Gaudí” | Laura Gómez
El MNACTEC inagura l’exposició “El jardí invisible de Gaudí” | Laura Gómez

Comparteix

Icona de pantalla completa