Inma Goméz Illescas (Terrassa, 1968) acaba de publicar el seu segon conte infantil, titulat La mare peix i el seu secret (també es pot trobar amb versió en castellà). Educadora infantil i monitora de lleure de professió, la terrassenca ha parlat amb Món Terrassa sobre la seva gran passió, la lectura, sobretot, aquella que és compartida amb els infants, i què l’ha empès a seguir obrint-se camí en el món literari.
Què ens explica “La mare peix i el seu secret”?
La paràbola seria dona temps al temps. “Cada peix” (és a dir, cada nen), necessita el seu temps per madurar i enfrontar-se a la vida. Som els adults els que hem d’acompanyar i guiar els més petits per aquest camí de creixement, i fer que sigui en llibertat i confiança.
Què et va empènyer a escriure un segon conte?
La veritat és que amb aquest segon conte, la meva intenció era donar a conèixer la meva experiència com a mare. I fer-ho a través d’una història divertida i apassionant.
A quin públic creus que va dirigit? I podria ser d’utilitat per a les escoles?
A infants a partir de 4 anys, tot i que recomano la seva lectura a tots els pares. I sí, estic convençuda que la seva lectura als col·legis podria resultar interessant i enriquidora, gràcies als valors que transmet, com l’empatia i la companyonia.
Quin creus que és el punt fort o que el fa diferent de la resta de llibres infantils?
M’agraden molt les il·lustracions. I crec que l’argument. També un dels aspectes més rellevants, perquè el fa diferent, és la sensibilitat amb què està explicada la història.
Tenies clar des d’un bon inici que trauries un segon llibre?
Sí, i no només això. Tenia clar que en aquest segon llibre, a més d’escriure’l també el volia il·lustrar.
Per què vas decidir dedicar-te a la literatura infantil? Què és el que més t’agrada d’aquest món?
No va ser una cosa premeditada. Va ser quelcom que va sorgir d’un aprenentatge significatiu, de l’observació de treballar cada dia amb els petits. M’agrada sentir que no he perdut la meva “nena interior” i a través de la literatura és una manera de poder-la transmetre i fer-la viva. El que més m’agrada és sentir que, quan explico un conte als nens i nenes, aquests me’n demanen un altre. Compartir aquests moments no té preu.
Quina importància creus que tenen els contes en el creixement emocional dels infants?
Els contes formen una part molt important del desenvolupament de les emocions. Entretenen però també ajuden a desenvolupar la memòria, la concentració… i són una eina molt valuosa per a l’educació dels més petits. A més, es crea un vincle molt important entre l’adult i els nens.
Llegeixen prou els nens? O bé, se’ls llegeix prou?
Parlo per la meva pròpia experiència. A la meva feina, donem molta importància a la lectura dels contes. On, a més de llegir-los cada dia, els infants poden gaudir fullejant i fent volar la seva imaginació compartint-ho amb els seus amics. D’altra banda, la figura del “Conte-contes” crec que és una bona manera d’introduir-los en la lectura. Nosaltres, com escola infantil de 0 a 3 anys, tenim aquesta activitat marcada dins del projecte educatiu.
I un cop publicat el segon llibre, t’has plantejat seguir amb l’escriptura? Continues tenint motivació per seguir escrivint?
La meva motivió és trobar una història a explicar. No busco res concret, tot flueix amb naturalitat. Molts cops, és fruit de les anècdotes que aprenc treballant amb els petits; de vegades, petites històries que se m’acudeixen… Ells són la meva inspiració, així sóc jo.
