L’antic Hospital del Tòrax de Terrassa ha estat nomenat Lloc d’Interès Cinematogràfic (LIC). La distinció ha estat validada a la Trobada d’Acadèmies de Cinema i Audiovisual de la Península celebrada aquesta setmana en el marc del Festival de Cinema d’Ourense, i ha estat una proposta presentada per part de l’Acadèmia del Cinema Català.
Un dels punts cabdals d’aquesta reunió, que ha aplegat representants de les vuit acadèmies ibèriques (Academia Galega do Audiovisual, Academia de Cine de Andalucía, Academia Aragonesa de Cine, Acadèmia del Cinema Català, Academia del Cine de Extremadura, Academia Portuguesa de Cinema i Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual) era anunciar els nous Llocs d’Interès Cinematogràfic. Es tracta d’una distinció que s’assigna anualment a aquells espais que tenen un valor fílmic, històric o simbòlic vinculat a la cinematografia.
Plató de grans pel·lícules de terror
Enguany, l’acadèmia catalana ha posat sobre la taula l’antic Hospital del Tòrax de Terrassa, seu actual del Parc Audiovisual de Catalunya i de l’Arxiu de la Filmoteca Catalunya. Des de la institució s’ha recalcat especialment el seu vincle intens amb el cinema de terror, ja que s’ha convertit en plató de nombrosos films de directors internacionals com J.A. Bayona, Jaume Balagueró o Paco Plaza i ha esdevingut protagonista de grans fenòmens de públic i rècords de taquilla.
Entre les produccions rodades entre les parets d’aquest edifici que es va inaugurar el juny del 1952 com a Ciutat Sanatorial de Terrassa per al tractament de la tuberculosi, hi trobem El mar (Agustí Villaronga, 1999), Los sin nombre i Frágiles (Jaume Balagueró, 1999 i 2005), Platillos volantes (Óscar Aibar, 2003), The Machinist, Brad Anderson (2004), Spanish Movie i Superlópez (Javier Ruiz Caldera, 2009 i 2018), REC 4 (Jaume Balagueró i Paco Plaza, 2014), Un monstruo viene a verme, J.A. Bayona, 2016), Superlópez (Javier Ruiz Caldera, 2018) o El fotógrafo de Mauthausen (Mar Targarona, 2018).
Altres llocs d’Interès cinematogràfic
D’aquesta manera, l’Hospital del Tòrax se suma a altres dos espais del nostre país que han estat reconeguts com a patrimoni cinematogràfic, com són Esplugues City, escenari de rodatge referent dels espaguetis-westerns durant la postguerra, i la Col·legiata de Cardona, distingida com a Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea el 2016.
Des de l’Acadèmia de Cinema han manifestat que durant els tres dies del congrés, a més de decidir els nou LIC, també s’han realitzat diverses sessions internes de treballar per “crear espais de diàleg i posar en comú els reptes i problemàtiques els quals s’enfronten, així com teixir ponts i vies de cooperació que enforteixin la projecció de l’audiovisual en els territoris”.
