!--akiadsense-->
La crisi sanitària de la Covid-19 va alterar totalment la rutina de la majoria d’establiments de la nostra ciutat. El sector de la cultura, i per extensió, aquells negocis relacionats, va ser i ha estat un dels més afectats per culpa de la pandèmia.
L’Espai G d’Art de Terrassa, ubicat al carrer de la Palla, 10, va veure com es veia obligat a abaixar la persiana sense saber quan podria tornar-la a obrir. I malgrat que va poder obrir uns dies abans del desconfinament total, la normalitat costarà a recuperar-se. Susanna Gibert, propietària de la galeria explica a Món Terrassa com ha viscut aquesta incertesa però també com encara amb esperança el futur. I és que l’Espai G d’Art ha tancat aquesta setmana les portes però pensa reobrir-les a principis de setembre amb una nova exposició: “27ARTistes·Confinat’s”, un total de 27 artistes exhibiran la seva obra i amb el seu estil, que han dissenyat a partir de la seva pròpia mascareta. L’exposició constarà de la foto de cada artista amb la seva mascareta i al costat un parell d’obres seves.
L’inici de la crisi sanitària els va agafar en plena activitat, que es va veure bruscament aturada. Com van gestionar des de la galeria aquests més de dos mesos d’estricte confinament?
Des del moment que el Gremi de Galeries i l’Ajuntament de Terrassa ens van aconsellar suspendre qualsevol acte públic, i seguidament tancar la sala d’exposicions, vam informar els nostres clients. Posteriorment vam seguir mantenint el contacte per online amb els nostres clients, enviant fotos i vídeo de l’exposició EXPO·JAZZ’20 que ja estava muntada i a punt d’inaugurar el dia 14 de març, però aquest dia va coincidir amb el tancament de la sala i 1r dia de confinament, per tant no vàrem poder celebrar ni la inauguració ni el concert-Jazz que teníem previst.
Hi ha consens en afirmar que ningú (ni administracions, ni empreses ni ciutadania) estava preparat per una cosa així. Després de dos mesos i podent fer ja una mirada enrere, creu que la galeria s’ha pogut adaptar a les circumstàncies?
Crec que ningú ens esperàvem unes mesures tan dràstiques, potser no ens ho volíem ni imaginar, però atès l’abast de la pandèmia que estava arrasant en altres països, crec que les mesures van ser dràstiques però correctes. Després dels pràcticament 3 mesos de inactivitat, podem dir que no hem tingut més remei que adaptar-nos a les circumstàncies, i potser l’etapa de desconfinament és la
més confusa i manca d’informació.
Quines han estat les principals preocupacions durant el confinament?
La preocupació principal era no contagiar-nos, per tant sortir de casa el mínim possible!
Amb la fase 1, va poder tornar a reobrir la galeria. Són dels primers que ho han fet dins del sector, ha considerat que ja era el moment de tornar a la normalitat?
Vam obrir tot seguint els consells del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, primer amb cita prèvia i després ja en l’horari habitual. Però a la segona setmana ja vaig haver de tenir tancat 4 dies per circumstàncies personals.
Ha tingut dificultats per aplicar l’estricte protocol de seguretat i neteja?
No vam tenir cap problema, ni d’aforament (habitualment aquest problema a les galeries ja no el tenim), ni d’higiene, ja que el dia abans d’obrir vam netejar i desinfectar a fons, i des de llavors disposem d’un dispensador amb gel desinfectant al costat de la porta d’entrada.
Com veu les ajudes (o no) que des de les administracions s’han destinat al sector cultural?
En una situació d’una forçada paralització total de l’economia, crec que les ajudes per part dels qui ens governen són molt necessàries, però malauradament al sector cultural sempre són més minoritàries que en altres sectors.
Vostè que té contacte directe amb els artistes, quines són les sensacions o preocupacions que ha copsat?
Els artistes estan molt preocupats pel que pot tardar a recuperar-se el sector de l’art, atès que normalment ja es un sector de minories i molt just d’interès per part del públic, ara que s’ha frenat l’economia en general, tornar a recuperar d’interès per comprar una obra d’art, costarà molt més, ja que en aquests moments la gent té altres prioritats.
Com veu el futur immediat i a mitjà termini? En què creu que l’afectarà més?
El futur és complicat i veurem quants tornen a obrir al setembre i qui podrà resistir fins que es normalitzi l’economia.
Quina lliçó creu que en podrem extreure de tot això?
Una pandèmia tan global amb aquesta paralització de l’economia mundial, no crec que se’n pugui extreure cap lliçó positiva. Crec que en aquests moments es tracta de subsistir reintentant-nos amb propostes diferents.
!--akiadsense-->
