Ha estat un mes de desembre i unes festes de Nadal passades per aigua. Que ha afectat tant a la Fira de Santa Llúcia, durant tres setmanes, com a la Fira d’Hivern, que va començar el 19 i acabarà el 6 de gener. Però els responsables tant d’una cita tradicional com de l’altra a la plaça Vella de Terrassa (obert de les 10 h a les 21 h) es manifesten satisfets pel desenllaç de les dues convocatòries, remarquen la gran quantitat de gent en els dies sense pluja i es plantegen, fins i tot, una ampliació de cara a l’edició 2026 guanyant més espai al carrer Major. I tot acabant d’aprofitar els dies que falten fins a Reis.
“Com tots els oficis que treballen a l’aire lliure i al carrer, depenem molt del temps i tants dies seguits de pluja, no ho recordo”, ens explica el Manel Codinas, president de l’Associació de Comerciants de Terrassa i que porta una quarantena d’anys present en aquesta fira que abans es deia simplement d’artesania i fa uns anys se’n diu Fira d’Hivern per acollir productes d’arreu del món. “Cada any, algun dia sí que ens plou, però és cert que aquest ha estat el cas des que vam començar fins ahir”, remarca Codinas en aquest dimarts, 30 de desembre, amb un sol per fi ben resplendent. “Ens hi hem notat, tant amb la venda com per la incomoditat d’estar al carrer”, reconeix.
De totes maneres, ara ell i la resta dels 27 paradistes de la fira esperen remuntar amb els dies que queden fins dimarts que ve, diada de Reis, per acabar celebrant un bon any de comerç artesanal. Tanquen, precisament, en una festivitat que la gent ja ha fet tots els seus regals, però fins a la vesprada per a aquells que encara vulguin bescanviar algun dels seus objectes. “No és un dia per vendre, però és com un servei que oferim als nostres clients, per si els han regalat coses i no els agrada o no els va bé, tenen temps de tornar-les”, detalla.
D’artesania catalana a procedent de l’Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica
La seva és una fira que s’ha ampliat a artesanies de tot el món i, per això, ha adoptat la denominació més global d’Hivern. “És una fira on hi ha productors artesans d’aquí, de Catalunya, i també peces d’artesania d’arreu del món”, destaca Codinas. I enumera parades amb artesania asiàtica, del Marroc i, no aquest any, però sí d’altres del Senegal. La meitat aproximadament són terrassencs directament i, l’altra, venen de fora amb aquesta renovació anual.
D’aquesta edició, també hi ha una parada boliviana on es treballa amb resina i que han elaborat patges Xiu-Xiu en miniatura, que s’han amagat en els tortells de Reis dels flequers locals en el seu 75 aniversari d’aquest personatge genuïnament terrassenc. Hi ha, a més, un estand amb figures de gossets amb noms a sota, diverses de joieria, amb creació i material diferents, d’objectes de llana, de joguets de fusta, d’espelmes d’encens, fetes al Montseny, o de peces de cuir.
En el cas del Codinas, recorda que ell va passar la seva joventut a l’Índia i el Nepal i, des de llavors, encarrega dissenys a la gent d’aquests països per fer anells de plata, bufandes, roba en general. “Són amics, perquè fa molts anys que cadascú s’encarrega d’una part de la feina: ells la part de la producció i nosaltres el disseny i la venda”, especifica d’una relació directa que no passa per intermediaris.
El pas de testimoni entre les dues fires i les mateixes carpes
Una altra entesa és amb els responsables de la Fira de Santa Llúcia d’objectes nadalencs, que va començar el 28 de novembre i va acabar el 18 de desembre. I, just el 19, ja apareixien els paradistes d’Hivern. “Som dos entitats diferents que fem servir les mateixes estructures, les mateixes carpes”, comenta el president dels artesans. “Ens entenem perquè, quan ells marxen, entrem nosaltres”, matisa posant en relleu que “hi ha molt poc marge per desmuntar-ho i tornar-ho a muntar” i que, per això, fan servir la mateixa estructura que els permet “d’abaratir costos”.
La gran diferència és que aquests últims necessiten menys espai, i s’apropen a la trentena i, en canvi, els primers ofereixen, entre altres coses, avets i ocupen més espai, amb la qual cosa aquest any, per exemple, només eren dotze, a més de dues o tres entitats solidàries. El president de la Fira de Santa Llúcia, Andreu Jensen, ens explica que, en el seu cas, les coses “van anar força bé”. “A part del fred que feia, vam tenir la sort que no plogués gaire, amb dos dies pluja que, això sí, es van fer notar”, menciona del cap de setmana del 13 i 14 de desembre tot dient que també va haver-hi “dies molt favorables”.
Respecte a l’any passat, no van arribar a superar les vendes per aquest parell de dies plujosos, però Jensen considera que hi havia força ambient. “En aquest aspecte, pensem que l’any que ve millorarem tot el que puguem perquè, visualment, la fira quedi molt millor”, ja avança. I, en la mateixa línia, apunta que, “en un futur, s’hauria de pensar si realment valdria la pena estendre el terreny per poder posar més parades, des de baix del portal de Sant Roc o pujant per darrere l’Ajuntament”. Una de les seves idees, de moment sabent que el portal de Sant Roc ha d’estar en obres els pròxims anys, seria allargar-la almenys més al carrer Major des de la plaça Vella. “Estaria bé perquè segurament hi hauria paradistes que tindrien la possibilitat de poder-hi entrar”, creu.
L’episodi del robatori a principis de desembre
Per la seva part, el regidor de Comerç, Xavier Cardona, manifesta que “malgrat els dies de pluja, a la Fira de Santa Llúcia, el balanç és positiu”, amb una afluència de públic que va fer que les vendes superessin “les expectatives inicials”. I només lamenta “el robatori als paradistes”, que diu que ho van superar amb “un canvi de conserge”.
Efectivament, la nit del 4 de desembre la Fira de Santa Llúcia va patir un robatori que, malgrat que després es van prendre mesures perquè no es repetís, va suposar un ensurt per als firaires. “No va ser un desastre pel que van poder agafar i ho vam poder solucionar trucant a la companyia de seguretat i demanant que ens canviessin el vigilant”, relata Jensen. “A partir d’aquí, tot va funcionar bé”, assegura. En concret, els lladres, que van actuar cap a les tres de la matinada i sobretot a la zona del carrer Major, es van emportar uns 300 euros de les caixes, un ordinador portàtil, un mòbil, un calefactor o talonaris de loteria. En alguns casos, d’entitats solidàries com Prodis.
L’altre problema va ser que van malmetre l’estructura d’algunes de les carpes en forçar-ne l’entrada. “La Policia Municipal ens va oferir uns canals per poder presentar les denúncies a nivell individual, i alguns ho van fer i altres no perquè no tenien pràcticament res fet malbé”, resumeix tot agraint que l’empresa de seguretat, amb qui treballen fa uns catorze anys, no els hi cobrés el dia del robatori. També van comptar, a partir de l’incident, amb agents municipals que patrullaven cada dues o tres hores per vigilar altres possibles furts, que és habitual que es produeixen però no a aquest nivell.
La seguretat i les goteres
Aquest any, d’altra banda, s’estrenaven gairebé les 28 carpes que es distribueixen durant les dues fires, de color blanc i fetes amb velcro. “El tema de tancar bé amb el velcro sí que s’ha de millorar”, subratlla Jensen. “Algunes d’aquestes estructures es van ensorrar el dia de les pluges, perquè un dels tensors es va destensar”, recalca. “I això va provocar que se n’hagués de canviar alguna, precisament una de les meves”, indica el paradista, que també assenyala que “ho van canviar el mateix dia” i que estan contents de “l’ajuda” de l’Ajuntament.
Quant a la Fira d’Hivern, el regidor Cardona no obvia que “s’ha vist bastant afectada per les inclemències meteorològiques, però tot i així els paradistes no estan descontents amb el desenvolupament general”. “Encara queden dies de fira i confiem que, si el temps acompanya, es pugui acabar de remuntar”, coincideix Cardona amb el president dels artesans Codinas. En el seu cas, Codinas també és de l’opinió que “si hi hagués més lloc, potser vindria més gent”. “El que passa és que estem limitats per l’espai de la plaça Vella”, fa notar alhora en aquest desig general d’una possible ampliació en el futur.
