Feliu Formosa ha publicat el poemari “El temps sofert” (Quaderns de la Font del Cargol, 2023). El poeta i traductor presenta una nova obra que inclou dos llibres: el fulgor poetic de “Sovint el somni” i la recomposició existencial dels “Haikus de convalescencia”. El primer conté una vintena de poemes mentre que el segon és una suite de trenta-cinc haikus que presenten el relat d’un conflicte moral carregat d’humanitat.
Així, “El temps sofert” esdevé, alhora, un sol llibre sobre la vida i sobre la capacitat -o sobre la necessitat ineludible- de resistir, segons exposa l’escriptor i curador del llibre, Esteve Miralles, a l’epíleg. L’adjectiu ‘sofert’ autoritza dues hipòtesis, però sobretot posa al damunt de la taula la tercera opció: fer indissociables l’haver sofert i el ser sofert. “És la moral del coratge, però no la del coratge cec, sinó la de la valentia de qui gosa combatre per reconstruir sense autoenganys una enteresa fràgil. Valentia, i bellesa”.
L’editorial ha explicat que “El temps sofert“, és un poemari sobre la vida i la capacitat de resistir del poeta català més prestigiós en actiu. El proper títol de Quaderns de la Font del Cargol serà ‘Poesia completa 1’, els primers cinc llibres de Valerià Pujol (1952-1992), amb cobertes de Joan-Pere Viladecans.
Vinculació amb Terrassa del poeta i traductor Formosa
Feliu Formosa i Torres va néixer un 10 de setembre de 1934. És un traductor, dramaturg, poeta, professor d’art dramàtic i actor català. Malgrat ser sabadellenc de naixement, la seva vinculació amb Terrassa es remunta a l’any 1967, quan es va establir a la nostra ciutat. Va ser aquí que es va casar amb l’actriu Maria Plans, la mare de les seves dues filles, la qual va traspassar el 1974.
Després va fer de professor durant 25 anys a l’Institut del Teatre de Terrassa (del 1975 al 2000). El 1984 es casà, en segones núpcies, amb l’escriptora i infermera Anna Vila i Badia, amb la qual viu actualment a Igualada. Els anys 1999-2001 va ser degà de la Institució de les Lletres Catalanes. Recordem que el febrer de 1995, l’Ajuntament de Terrassa va lliurar-li la Medalla d’Honor de la ciutat i li va donar el títol de fill adoptiu.
