Terrassa Música Moderna va portar a Terrassa dos projectes que en un principi sembla que no comparteixin més que segell discogràfic, Luup Records. Estúpida Erikah i Cor Blanc són la nit i el dia, la realitat crua i el somiar despert. Però alhora, com tots els oposats, tenen punts forts de trobada: lirisme i introspecció per a narrar amors i desamors, i una imatgeria personal molt ben definida. La poesia de la quotidianitat en dues claus radicalment diferents.
El directe de Cor Blanc és un viatge al món dels somnis. El duo de Barcelona, Mireia Bernat i Sergi Serra, juguen amb l’electrònica per recrear imatges oníriques plenes de llum que contrasten amb el pessimisme d’algunes de les seves lletres. El minimalisme de la combinació de guitarra, caixa de ritmes i sintetitzador sorprèn per la seva capacitat d’evocar nostàlgies desconegudes.
Un dels trets característics de Cor Blanc és la seva cuidada estètica, desplegada en els directes en forma de bodegons d’objectes vintage de tota mena, flors i projeccions fetes per ells mateixos. Joyride, la primera cançó del nou disc You (Luup Records, 2018) va obrir el setlist. Els de Barcelona aposten per un directe que, tot i no perdre l’essència etèria de l’estudi, dóna dinamisme i embranzida amb canvis en alguns dels temes. Una versió de Cross va fer que els peus del públic no es paressin de moure fins el final del concert, tancat amb un regal: un remix del seu primer single, Alice, amb Around The World de Daft Punk. Inesperat i tan ballable que el públic, tot i expectant d’Estúpida Erikah, va aplaudir esperant un bis (que no va poder ser). Moment clau: la preciosa balada lo-fi Inharmonics, quasi atmosfèrica.
Amb tots els seients ja ocupats va pujar a l’escenari Lluís Bòria. El cantautor va presentar un setlist centrat en el seu últim treball, 300 Mil·lisegons Per Crear un Record (2016). El disc aposta pel protagonisme de les lletres exposant-les en un format acústic auster i intimista. Tot i trencar amb el seu anterior treball més rock, Estúpida Erikah manté l’essència lírica narrativa i segueix reflexionant sobre l’amor, el desig i la tristesa.
Amb la complicitat del públic local, Bòria va oferir un concert íntim amb la llum baixa i un silenci absolut. El chelo i el joc de veus masculina i femenina van consagrar algunes de les cançons com La Tempesta Perfecta o Tot Anirà Bé com clàssics instantanis del repertori. També va haver lloc per un emotiu homenatge a Matraca. Per tancar, un bis en forma de cover despreocupat, en contrast amb l’atmosfera general del concert, que va deixar satisfeta la Nova Jazz Cava. Després de l’invasió de Luup a Terrassa, haurem d’esperar fins al 8 d’abril pel pròxim concert del cicle Terrassa Música Moderna.
