El passat 11 d’octubre, Ester Ramón va inaugurar l’exposició “Tèrries. Ceràmica versus Escultura” a l’Espai 2 de la Sala Muncunill de Terrassa. La mostra presenta les seves escultures fetes de fang, però plenes d’ànima i es podrà veure fins al 9 de novembre. L’artista terrassenca torna a la ciutat on va néixer per ensenyar una obra complexa i diversa fruit d’anys de dedicació, investigació i perseverança.
“Han passat exactament vuit anys de l’última vegada que vaig exposar a Terrassa. Aleshores va ser a La Galeria, del Centre Cultural. Ara, torno amb aquesta exposició que em fa una especial il·lusió, perquè és una manera de retornar als meus orígens”, explica l’artista a MónTerrassa. Per aquesta mostra ha escollit peces que ja han estat exposades amb anterioritat, però també d’altres que veuran la llum per primera vegada. “He intentat escollir-les amb un sentit estilístic semblant, per donar una perspectiva homogènia del meu treball. Evidentment, són una concreció física dels pensaments, les recerques i troballes que m’han anat acompanyant durant la meva vida, l’artística, però també la personal”, comenta.
Una picada d’ullet a la seva ciutat i el seu caràcter
Una de les coses que pot cridar l’atenció és d’on apareix el nom de “Tèrries”. Ramón subratlla que ha volgut jugar amb el nom de la nostra ciutat, Terra-ssa, i alhora, amb el seu nom, “Es-terRa-món. “Totes dues comparteixen la paraula ‘terra’ i, de fet, el conjunt de peces que donen denominació a la mostra, estan inspirades en la forma dels cims que tenim més a prop, al Parc Natural de Sant Llorenç”, subratlla. En aquest sentit, afegeix que “la rodonesa que el temps ha anat imbuint en aquestes moles rotundes penso que reflecteixen l’esperit del nostre caràcter”.
L’artista, no obstant això, va voler afegir un subtítol molt significatiu. “És un posicionament a la consideració del meu ofici. Sí, treballo de vegades amb fang, però soc escultura. Sí, semblen gerros, però soc escultora. Així que, com que no puc combatre el meu enemic, he decidit unir-me i rendir-me a ell i li he posat la paraula ‘versus’ entremig, que, paradoxalment, té un doble significat de ‘cap a’ o ‘contra'”. En tot cas, Ramón té clar que l’objectiu que persegueix és que el visitant “gaudeixi, que els faci pensar, sentir i, sobretot, estimar més la natura en contemplar aquest material, l’argila cuita, tan humil i elemental. I que transmeti harmonia, unitat i infinitud”, recalca.
Ester Ramón (Terrassa, 1966) va iniciar-se a l’Escola Municipal d’Art i Disseny amb estudis d’escultura. D’aquí va saltar a la Facultat de Sant Jordi de Barcelona on es va postgraduar en Belles Arts. Va aconseguir una beca per ampliar estudis a l’Acadèmia Albertina di Belle Arti de Torí, i la seva obra va prendre un to més abstracte. Tot i iniciar-se en la geometria va acabar amb obres tubulars i planes, on l’espiritualitat i amb tints biogràfics sempre hi eren presents. L’artista terrassenca utilitza tota mena de materials (bronze, alumini, fusta, fang, paper, mural o pintura). A Terrassa, podem veure a l’aire lliure la seva obra “El bicicle d’aigua”, a la plaça de la Tecnologia. Dedicada també al món de l’ensenyament, des del 2022 que viu i treballa a Montblanc, on té un espai expositiu permanent de la seva obra.
