Ester García Pérez ha fet el salt a la narrativa amb la publicació del llibre “Orbitar o colisionar“. No es pot dir que sigui el seu debut literari ja que la terrassenca ja havia publicat diversos poemaris, però sí que és la primera vegada que s’enfronta a la prosa. Malgrat que es tracta de ficció, les històries que explica podrien ser ben reals. Per aquesta estrena en el gènere ha optat per fer un compendi d’onze històries que comparteixen un fil invisible: les relacions personals que al llarg de la vida ens han marcat.
El llibre, publicat per Aliar Ediciones, exposa com amb el pas dels anys vas topant-te amb persones que “et deixen una empremta que no s’esborra, mentre que d’altres amb prou feines freguen la nostra òrbita i desapareixen sense deixar rastre”. D’aquest joc, d’aquells que xoquen amb força i “ens transformen” i amb aquells que senzillament “s’allunyen, deixant un buit com si mai haguessin existit” parteix “Orbitar o colisionar“.
Uns relats amb diversitat de temàtiques i gèneres
García es pregunta “quantes vegades hem desitjat que algú es quedés amb nosaltres? O quants cops ens han marcat a foc i després han desaparegut? Aquests relats parlen de soledat, de pèrdua, d’incertesa, però també de la connexió, d’aprenentatge i d’esperança”, recalca. Per això, hi podem trobar històries d’amor i desamor, de mort i de memòria, de sexe o d’amistat, un còmput de tot allò que forma part de la vida i amb una aproximació que navega entre gèneres, sigui drama, thriller, eròtica o terror.
Ester García Pérez (Terrassa, 1985) és infermera de professió, amb formació a obstetrícia, nefrologia i psicologia. Tanmateix, afirma, que la seva veritable vocació sempre ha estat “lligada a les paraules”. Va iniciar-se en el món literari escrivint a blogs, relats i articles de cinema en revistes digitals. Amb el temps, va trobar la seva pròpia veu en la poesia. És autora de poemaris com “Flor del caos” (2023) o “Vórtice al infierno” (2024). I qualifica la seva obra com a “intensa i dramàtica, amb un enfocament intimista dins del realisme brut”.
