L’escriptor manresà Pere Maruny presentarà el proper dijous 9 de desembre a les 19:30h el seu darrer llibre “La mort dels altres” a Matadepera. Durant l’acte, organitzat per Òmnium Cultural, l’autor presentarà la novel·la en un diàleg amb Albert Fernández al Casal de Cultura de Matadepera, on ens explicarà de què tracta el llibre i què vol fer arribar amb públic amb les seves lletres.
“La mort dels altres” és la narració en primera persona d’un jove que s’escapa de casa dels pares per anar a viatjar, durant anys, per diversos continents. El protagonista sobreviu fent tota mena de feines i vivint situacions que forjaran la seva comprensió del món i de les persones. Però cada cop al viatger li resultarà més difícil seguir el viatge. La trobada amb persones que l’estimaran i la necessitat de crear cada cop més sòlids el posaran a prova fins a la decisió final. “Un llibre de viatges on es viatja al cor dels altres”, descriu el seu llibre. Així doncs, el protagonista s’embarca en un viatge físic, però sobretot un viatge personal, que el portarà a descobrir-se a ell mateix, i tractarà desigualtats, inseguretats i sorpreses.
“No anem sobrats de bona gent”
Maruny es va estrenar com escriptor amb la seva primera novel·la “No anem sobrats de bona gent”. Situada en el context de la Catalunya actual, aquest llibre proposa una immersió als soterranis del poder i al també semiclandestí món dels qui s’hi enfronten de manera radical.
“No anem sobrats de bona gent” ens presenta la Mireia Estruch, una dona de trenta i tants anys i mare de dues criatures, que porta, en aparença, una vida més o menys convencional a l’Empordà. La monotonia en què viu s’acaba quan la seva família és víctima d’una estratègia ideada i executada des de les clavegueres de l’Estat. El passat de la Mireia Estruch, però, dista molt de ser el d’una persona convencional. La Mireia i el seu company, en Robert Dalmàs, a qui acompanyarem en un viatge a les arrels col·lectives que ens fan ser qui som i ser allà on som, formen part d’una generació hereva de moltes batalles perdudes, si és que se’n perd mai cap. Poder, lluites, passat i present es barregen per explicar-se i retroalimentar-se els uns als altres, en un diàleg que es va repetint al llarg de la història.
