Aquest dimarts, dia 5 de novembre, l’Aula Magna de La FACT Cultural ha acollit la presentació del llibre “Agustí Bartra & Joan Roura-Parella. Correspondència 1946-1982“, a cura d’Oriol Ponsatí-Murlà, i editat per la Fundació Torre del Palau, amb col·laboració de la Diputació de Girona. L’acte ha comptat amb la participació de Jaume Aulet, encarregat del pròleg i participant actiu en l’edició del llibre, el poeta i dramaturg Feliu Formosa, i Màrius Massallé, representant de la fundació. Malauradament, per malaltia, s’ha hagut d’excusar la presència del curador.
Massallé ha destacat la importància per a Terrassa de poder editar aquest epistolari. “Per a nosaltres és importantíssim, perquè ens completa la figura d’Agustí Bartra, fill predilecte, i que ens l’estimem i el volem tenir aquí”. En el pròleg, Aulet recalca la importància del material que tenim a l’Arxiu Històric, presenta els dos protagonistes i destaca algunes coses que es diuen a les cartes que són especialment interessants. “Per exemple, en el moment del retorn a l’exili, Bartra li explica a Roura-Parella perquè ve a viure a Terrassa; o en un altre moment, explica com entén ell la tradició poètica catalana, sobre Verdaguer, Maragall o Carné”.
Per la seva banda, Feliu Formosa ha recordat la relació personal que va tenir amb Bartra, destacant alguns dels episodis més rellevants, per exemple, agraint l’ajuda que li va dispensar en la malaltia i mort de la seva primera dona. Formosa ha manifestat la seva sorpresa perquè en l’epistolari “de la vida quotidiana a Terrassa, Bartra no en parla gens”, tot i que també ha ressaltat que fa menció de Jaume Canyameres, una de les peces claus en el retorn de l’escriptor a casa. També ha recalcat la “gran diferència en la quantitat de cartes d’un i altre, ja que per 149 missives de Roura, només en trobem 52 de Bartra, el que ens fa pensar que n’hi ha diverses que s’han perdut”.
“Per conèixer un autor, els epistolaris són essencials”
“Aquestes cartes són llegidores, aptes per a tothom, tot i que és cert que els que coneixen bé l’obra de Bartra o de Roura-Parella en podran treure molt més partit. Les opinions que tenen sobre l’exili o sobre l’anomenada transició democràtica espanyola són molt interessants. Els poetes són visionaris, veuen el que passarà i ho expliquen”, apunta Aulet a MónTerrassa.
El professor i escriptor terrassenc subratlla que “per conèixer bé un escriptor se l’ha de llegir. La seva obra literària, evidentment, però si es vol conèixer a fons, tota la documentació que genera és un material fonamental per acabar de comprendre’l. I els epistolaris són essencials”. A més, recorda que Bartra no pot deslligar-se del fet que escriure és la seva professió. “Bartra a partir d’un moment va començar a guardar còpia de les cartes que enviava, la qual cosa ens ha permès reconstruir més fàcilment la seva història, i alhora això significa que ell era conscient que aquestes epístoles tenien un valor literari”.
El llibre permet, doncs, conèixer una mica l’autor de Haikús d’Arinsal o Els himnes, però encara queden moltes coses en un calaix esperant el seu torn. “A l’Arxiu tenim epístoles inèdites de Pere Calders, Antoni Ribera, Joan Fuster… i algunes extenses, que algun dia caldrà publicar”, sentencia Aulet.
