Ara fa uns dies, Terrassa s’aixecava amb la trista notícia de la mort de l’actor i músic Agustí Humet Climent, traspassat als 70 anys. Reconegut per haver estat professor de l’Institut del Teatre a Terrassa, el qual també va dirigir durant 9 anys, va esdevenir una figura clau de la cultura, el teatre i les arts escèniques de la nostra ciutat i del nostre país.
Durant la seva etapa com a docent, va impulsar obres com ‘Cançons d’amors i guerres’, que recopilava testimonis de la Guerra Civil Espanyola a través de cartes i melodies. També va exercir com a director acadèmic de l’ESAD, on també feia de professor d’Interpretació Musical. A més, formava part d’una família d’artistes, ja que el germà era el cantautor Joan Baptista Humet i era el pare de la cantant Gemma Humet.
“No seria qui soc si tu no haguessis estat el meu pare”
Justament, la seva filla ha publicat a través de les xarxes socials una carta de comiat al seu pare. En un any en què professionalment està sent molt ocupat, amb espectacles com “Miralls” o “Totes les ones de la mar“, participant en homenatges i fent concerts diversos, Gemma Humet ha patit un cop molt dur i ho ha intentat expressar en un escrit en què de manera concisa i poètica, com ens té acostumats, ha copsat tot el que sent.
“M’agradaria escriure tantes coses…, i no me’n surt cap. En una cançó parlava del meu “buit permanent”, però ara no sé si tu l’has fet més gran o si se n’ha obert un de nou. Amb tan sols tres dies i escaig, he entès que hauré d’aprendre a conviure-hi”, diu, per explicar que “la sensació que la vida penja sempre d’un fil. Que et lleves i no saps on seràs a l’hora d’anar a dormir. Aquest vertigen, aquesta fragilitat. Et penso, et recordo, t’imagino. Et sento a dins, en tantes coses. En la manera com abraço, com canto, com lluito, com estimo. Tot el que soc porta el teu rastre. Les teves cèl·lules”.
La terrassenca ha tingut també unes paraules d’agraïment cap a totes aquelles persones, amics i coneguts, que han transmès el condol i han compartit el dolor per la pèrdua d’un referent cultural de la ciutat. “Us ho volem agrair de tot cor. Ens heu fet sentir molt acompanyats”. Humet ha tancat l’escrit donant les gràcies al seu pare, “Per tot el que vas ser, i per tot el que encara ets. No seria qui soc si tu no haguessis estat el meu pare”.
