És la culminació d’uns anys postpandèmia i una temporada enfocada en aquesta direcció. Els Minyons de Terrassa ho tenen tot preparat per tornar a portar a plaça, en la seva Diada del 16 de novembre, el llegendari 3 de 10, que van ser els primers en la història de fer-lo a finals del segle passat, i per això fan un crida a socis, la ciutat i castellers d’arreu perquè sigui possible. L’últim descarregat va ser el 2016 i l’últim carregat el 2019, tal com va explicar aquest dimarts el cap de colla, Albert Pérez, en la presentació a la seu de Cal Reig de la programació de la 47a Diada que comença aquest mateix divendres. Com a tret de sortida, l’entitat va atorgar el tercer guardó Mà i Mà a l’Agrupament Escolta i Guia Torrent de les Bruixes, popularment conegut com el CAU, que van recollir cinc noies d’una entitat que s’ha destacat per la seva posició activa contra l’extrema dreta al municipi.
Els hi va entregar la vicepresidenta dels Minyons, Mireia Bautista, com a reconeixement a la seva “tasca en l’àmbit del lleure educatiu i per la defensa, el compromís i la responsabilitat a favor de la democràcia, els drets i les llibertats”. En la seva intervenció per explicar les raons perquè aquest any el guardonat és l’AEiG Torrent de les Bruixes, Bautista va destacar que, darrerament, “s’han significat per plantar cara als feixistes”. “Portadors històrics dels nans i capgrossos de Terrassa, s’han negat a ballar amb l’extrema dreta dins dels actes del Ball de Plaça de la Festa Major de Terrassa i han mostrat el seu desacord amb el fet que racistes i xenòfobs participin en la nostra festa”, va recordar la vicepresidenta dels Minyons. “Sembla que el lema de la darrera campanya dels Minyons ‘Més faixes, menys fatxes’ (lema d’una samarreta) s’hagi inspirat en ells”, va ironitzar Bautista, que també va explicar que el CAU ha estat una pedrera per als Minyons i que d’aquesta entitat n’han sorgit presidents i caps de colla.
A l’hora de recollir el premi, les cinc noies que es van rellevar per fer el seu discurs d’agraïment van considerar un honor que els arribi “aquest reconeixement dels Minyons”. “A la nostra ciutat, vivim amb discursos d’odi i amb presència de l’extrema dreta que intenta dividir i generar por”, van manifestar en l’últim torn. “Davant d’això, la cultura popular no pot ser neutral, necessitem una cultura que no tingui por a defensar els drets humans, la llengua, la llibertat i la diversitat”, van remarcar davant la presència en l’acte de regidors de Tot per Terrassa, Junts, ERC i PSC.
Crida a sumar-se als assajos per al castell nou anys després
Quan va arribar el moment que el cap de colla Pérez fixés quin és l’objectiu major d’aquesta Diada, no va ser un secret per ningú el tipus de castell que es persegueix. “Estic segur que si tenim uns grans assajos com espero, podrem portar a plaça al 3 de 10 amb folre i manilles i tornar-lo a descarregar després de quasi nou anys”, va desitjar Pérez tot recordant que “l’últim descarregat va ser a la Diada del 2016 i l’últim carregat va ser just abans de la pandèmia el 2019”. “Tots els Minyons treballem una barbaritat tres dies a la setmana durant deu mesos pràcticament per arribar a aquest dia tan ben preparats com sigui possible i oferir a la ciutat els nostres millors castells que, històricament, moltes vegades han estat els millors castells”, va resumir el cap de colla. “Els últims anys hem passat per una muntanya russa i aquests dos últims hem treballat un munt per tornar a posicionar-nos el més amunt possible”, va resumir fent referència a la pandèmica de la covid que va trastocar l’activitat el 2020 i el 2021.
En aquest sentit, el president dels Minyons, Jaume Maeso, va fer una crida a sumar-se a aquesta fita. “Necessitem centenars i centenars de terrassencs que vinguin a casa nostra, que es posin a la pinya, i, per això, tenim tres dies clau”, va anunciar Maeso sobre els assajos especials al local de Cal Reig el divendres 7, a les vuit del vespre, el dijous 13, a les set, i el divendres 14, a les vuit. A part d’aquest gran repte, el cap de colla també va remarcar que aquesta temporada s’han consolidat el 2 de 9 (set descarregats) i el 5 de 9 (tres descarregats i un de carregat) i que es tornaran a portar a plaça aquesta Diada. Pérez va apuntar que s’estan plantejant “altres castells”, però va preferir no avançar-los.
Placa commemorativa de les fites històriques a la plaça Vella
Precisament, el dissabte, 15, es descobrirà una nova placa commemorativa a la plaça Vella dels primers 3 i 4 de 9 amb folre i manilles descarregats dels Minyons. Fa deu anys exactament que el 4 de 10 es va aconseguir per primera vegada en la història dels castells. I un altre 22 de novembre del 1998 de Diada de la colla, va ser-ho el 3 de 10. “Conjuntament amb l’Ajuntament, actualitzarem la placa al centre de la plaça Vella, que fa uns anys que estava ja feta pols, i aprofitarem perquè fins ara només hi havia el 3 de 10”, va detallar el president Maeso. “Es tracta que la ciutat posi en valor que Terrassa va veure descarregats els dos primers castells de deu de la història”, va destacar.
Aquest dissabte de vigília de la Diada, a les sis de la tarda, hi haurà una primera actuació a la plaça Vella d’aperitiu dels Minyons amb els Castellers de Sarrià i els Castellers de Caldes. I, al vespre, se celebrarà una cercavila i un correfoc amb els Gegants Bojos, la Mulassa, els Diables de Terrassa i la Pàjara fins a Cal Reig, on s’oferirà un espectacle de màgia de Mr. Vanshy. L’endemà, la gran actuació a la Vella serà a partir de quarts de dotze amb els Capgrossos de Mataró i els Castellers de Sants, convidats ja habituals en els últims anys. El tancament de la Diada es farà a la tarda al Recinte Firal, amb un ball amb l’Orquestra Mitjanit. I per anar atraient els aficionats a la jornada de diumenge, dimecres 12, a la set de la tarda, el pòdcast de castells La Figuereta, que dirigeix Elisenda Rovira que coordinava la presentació dels actes aquest dimarts, s’emetrà en directe a Cal Reig.
Una banda sonora a través de la història
Relacionant diferents tipus de sintonies característiques a la ciutat, el tinent d’alcalde de Cultura, Joan Salvador, va establir un fil conductor des del “soroll dels telers potser quan va començar el segle XIX”, continuant “per aquell soroll curiós que fa la bola quan xoca amb un estic”, seguint per “les trompetes tocant jazz” i apareixent “el 1979, contra tota previsió, el soroll de les gralles i, sobretot, aquella reacció de la plaça quan s’ha fet l’aleta amb una cridòria que és impressionant”. “És gràcies, no cal dir-ho, als Minyons i això és la nostra banda sonora de la ciutat i que ha de seguir sonant, peti qui peti”, va afirmar Salvador.
Entremig, la directora general de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat, Carol Duran, havia recordat també les gestes dels Minyons i situat l’actual moment de les actuacions a Catalunya. “Després de la pandèmia, tornem a tenir una salut de ferro en el món casteller”, va assegurar Duran. “I estem convençuts que els Minyons posaran una cirereta a aquest any meravellós dintre del món casteller”, va acabar desitjant.
