Eloi Falguera Vidal ha estat guardonat al 12è Concurs de dramatúrgia Microteatre. L’actor, director i creador terrassenc ha vist com la seva obra “Doncs sí, una altra vegada“, era reconeguda entre les quatre finalistes, en un certamen que organitza per l’escola de teatre Arsènic i Roca Umbert Fàbrica de les Arts, amb l’objectiu d’impulsar la creació escènica entre dramaturgs i novells i joves intèrprets.
“Estic molt satisfet amb aquest premi perquè el procés de creació d’un dramaturg sol ser molt solitari i tens un petit cercle en el qual comparteixes les teves obres, però sempre penses que el que escrius és molt dolent o que penses que no tindrà interès. I, és clar, que rebre un reconeixement així, on a més a més serà portada a escena té molt valor”, ha manifestat Falguera a MónTerrassa.
Perquè un dels punts forts d’aquest certamen, i que el fa diferent de molts altres, a més d’una dotació econòmica de 200€, és que les quatre peces finalistes seran representades el cap de setmana del 14 al 16 de novembre a espais singulars de Roca Umbert. “En el meu cas, que un director professional com Ferran Farré i una actriu que també serà remunerada, posin en escena la meva obra, m’atreviria a dir que té més valor que simplement un premi literari”.
Les entrades per a les representacions estaran a la venda a www.escenagran.cat des d’aquest divendres 19 de setembre a les 20 h.
Una mirada crítica sobre el paper de la dona al teatre
El jurat ha hagut d’escollir quatre textos d’un total de 20 presentats, tots ells originals i inèdits i entorn del concepte “I una altra vegada…?!“. A més d’Eloi Falguera, també ha estat reconegut Ensenya-me’n, de Laura Masmiquel Martí (direcció: Tàtels Pérez); 10-N’HI-DO!, de Paolo Campagna (direcció: Denise Duncan); i Marieta, de Reyes Barragán Gutiérrez (direcció: Txell Roda).
L’autor terrassenc explica que “Doncs sí, una altra vegada” està basada en la dificultat real que tenen les dones actrius de trobar papers en obres de teatre. “Malgrat que cada vegada les dones són més a les arts escèniques, ens trobem que la majoria comencen en obres com Els Pastorets fent papers masculins, o fent papers de dones que són bledes o comparsa, sempre en un rol molt secundari. I no només passa en les obres clàssiques, també en les més actuals”, reflexiona.
Això el va conduir a pensar una obra protagonitzada per una actriu, “un monòleg, en què una noia es presenta en una prova per aconseguir un bon paper femení, en una obra clàssica catalana, una de les importants de l’autoria catalana, i ho fa amb tot l’entusiasme del món, però quan li demanen que expliqui el seu currículum, no pot fer altra cosa que fer una mirada crítica cap als papers femenins que li ha tocat fer al llarg de la seva vida”. L’única esperança és que amb l’arribada de noves autores dones, “estan intentant canviar les coses i posar la dona en el centre” de les històries, sentencia.
