La terrassenca Elisenda Coll ha guanyat el prestigiós premi Recvll de teatre de Blanes, anomenat Premi Josep Ametller, amb l’obra Llum tremolosa, llum indòmita. Es tracta de tota una “Epopeia íntima d’un part”, tal com ella mateixa la defineix al subtítol de l’obra. És la segona vegada que aquest premi, amb 43 anys d’història, el guanya un autor o autora terrassenca.
L’Elisenda, nascuda a Barcelona el 1987, es va iniciar al món del teatre una mica per atzar, encara no fa ni deu anys, gràcies a un amic que estudiava interpretació. Formada en escoles d’escriptura com l’Obrador de la Sala Beckett o l’Escola Bloom, en aquests gairebé deu anys, ha dut a escena cinc textos teatrals, tots estrenats professionalment. A casa nostra, la temporada passada vam poder veure, al Teatre Principal, l’espectacle Ballarines de peus plans. Aquest muntatge, que va aconseguir una Beca Terrassa Crea, va ser produït per la companyia l’Embarral, interpretat per Alba Valldaura i Ángela Monge, i codirigit per Maria Salarich i la pròpia Elisenda Coll.
Un part que acaba transformant la protagonista
Per parlar de la seva trajectòria i de l’obra premiada, ens trobem a la pastisseria La Xicra del barri de Sant Pere.
Com comences en el món del teatre?
Doncs de casualitat. Sempre havia volgut escriure. De fet, començo amb narrativa i guanyo algun premi a la universitat. Però tenia un amic que estava estudiant interpretació. Amb ell feia guions per a casaments. Ell era el presentador i jo escrivia el text. Un dia em va dir: “Elisenda, has d’escriure una obra de teatre”.
I la vas escriure…
Sí, és l’obra Després de tu. La vam estrenar a la Nau Ivanow de Barcelona, el 2017, i després vam fer temporada al teatre Tantarantana. És una comèdia sobre una parella jove que decideix deixar-ho, però com que costa tant trobar pis, continuen convivint al mateix habitatge. Per dur-la a escena vam crear la companyia la Cítrica. La van interpretar la Montse Folgado, el Jordi Samper i la Sara Diego, que és terrassenca. Ja ho veus, la connexió amb Terrassa existeix des del principi.
I després d’aquesta primera experiència?
Escric El millor pels nostres fills, basada en una secta real australiana. Tracta sobre com la família condiciona psicològicament els fills de forma inevitable. Es va estrenar el 2019 al Tantarantana, amb La Cítrica. Aquell mateix any van triar un text meu al Festival Píndoles de Barcelona: Mentrestant tu i jo què fèiem. Aquí començo a escriure de forma menys realista, com m’agrada ara. Trio una forma més surrealista: M’interessa tot el que és la relació entre la forma i el contingut, la forma i el tema, la innovació…
Amb la companyia La Cítrica encara estrenes un altre espectacle.
Sí, Adrenalina, el 2024. Aquesta obra la vaig dirigir jo mateixa. És un text molt més ambiciós, molt més complex a nivell formal. Vol ser una crítica sobre comla societat ens empeny a buscar estímuls contínuament i com això ens allunya de connectar. Era un text que s’anava repetint.
I l’any passat estrenes aquí, a Terrassa.
Sí, amb l’Alba Valldaura i l’Ángela Monge estrenem Ballarines de peus plans.És una comèdia sobre dues actrius que es troben per assajar, però no tenen el text i truquen a la dramaturga, però resulta que ha fugit… és molt divertida.
Parlem ara de l’obra que t’han premiat: Llum tremolosa, llum indòmita.
És una obra que agafa un tema literari molt masculí, com és una travessa marítima èpica, el viatge de l’heroi, i el desplaça cap a un tema femení: Un part de bessons que és complica, un part traumàtic, dur. Un part que acaba transformant la protagonista.
És un tema del qual se’n parla poc.
Sí, ara se’n parla més, però és veritat que fins ara els parts han estat representats com un tall: neixes i ja està. Amb aquest text vull donar al part la densitat que mereix un moment així. Hi ha dones que tenen parts senzills, però n’hi ha que es compliquen molt. Per a una dona, un part pot ser un moment molt greu, també.
A l’obra, de fet, la protagonista acaba traumatitzada.
Un part no deixa de ser un moment sexual de la vida de la dona, un moment molt íntim. La protagonista, l’Ariadna, just al moment de donar a llum, sent que no té una bona connexió amb la ginecòloga que l’atén. Això li causa una tensió que li fa recordar una situació d’abús sexual que havia patit quan era jove. Reviu aquesta situació d’impotència quan està parint i l’atén aquesta ginecòloga. Ho viu com un abús.
És un tema delicat.
Molt delicat. N’estic convençuda que cap metge vol exercir la violència. Però si que hi ha unes lògiques de treball que es poden qüestionar. A l’obra, la protagonista té complicitat amb una de les ginecòlogues, però en el moment de parir hi ha un canvi de torn i, amb la nova ginecòloga l’Ariadna ja no connecta. A l’obra es denuncien certes pràctiques que infantilitzen les dones, també el fet de medicalitzar en excés o no llegir el pla de part. S’ha de respectar la voluntat de la mare i fer-la sentir bé. El part és un acte que implica relacions humanes i s’ha de cuidar.
L’Ariadna ha d’anar fins i tot a visitar una terapeuta.
Degut al trauma del part, l’hospital mateix li proporciona una psicòloga que fa servir una teràpia anomenada EMDR. Li posen uns auriculars i la terapeuta transporta l’Ariadna al moment traumàtic. El reviu. A través dels auriculars escolta uns sons que l’ajudaran a processar el trauma.
La veurem representada?
Bé, de moment estic intentant que me la publiquin. Per mi és un text molt important. És una obra molt simbòlica: l’hospital és representat com un vaixell, les contraccions són sismes… És un muntatge ambiciós que necessita d’una direcció de l’estil de la Lucía del Greco o de la companyia Projecte Ingenu. Cal una direcció amb una mirada molt particular, amb molta sensibilitat poètica i simbòlica.
