MónTerrassa
Domènec Ferran: La història més recent l’escriuen els vencedors per justificar-se

S’acaba de jubilar. Quants anys al capdavant del Museu de Terrassa?

Vaig començar a treballar al Castell Cartoixa de Vallparadis com a Conserge l’any 1985, des del 1988 com a Tècnic de Museus i desprès com a director, per tant més de trenta anys. Satisfet? Sempre s’està satisfet d’haver fet una feina al servei del patrimoni terrassenc i poder estudiar-lo i compartir els coneixements.

De què està més satisfet?

En primer lloc d’haver contribuït a la organització i planificació dels museus de Terrassa en el Pla de Museus del 1988 i veure com poc a poc s’anava posant en solfa el gran potencial patrimonial i museístic que te lla ciutat. En aquell moment estava quasi bé tot per fer a nivell professional, de conservació i restauració,… Crear al concepte de Museu de Terrassa com a aglutinador dels museus i monuments i així caminar cap al museu de territori que ara esta tant de moda. Pel que fa a projectes, no dubto en destacar tant per la seva concepció pluridisciplinària com per la importància del monument, el Pla Director de la Seu dÈgara, eina fonamental per continuar el seu camí cap a la declaració de Patrimoni Mundial i una cosa molt important que els terrassencs i terrassenques se la facin seva. No vull oblidar tampoc la rehabilitació de la Torre del Palau i el Centre d’interpretació de la Vila Medieval, símbol de Terrassa i embrió de la ciutat actual , les excavacions i rehabilitació del Castell Cartoixa de Vallparadis i la incorporació al nostre patrimoni del Claustre del Convent de Sant Francesc. El seguiment i gestió dels edificis protegits també ha estat molt gratificant per ampliar el coneixement i per transmetre el respecte i l’estima dels propietaris. Però el que ha estat més gratificant i fonamental es l’acompanyament , ganes i entusiasme que sempre he tingut amb el personal del museu i del patrimoni en general, el viatge no hauria estat possible sense aquesta complicitat col·lectiva, això ho agraeixo de tot cor.

De què menys?

Dels entrebancs i mancances d’inversions i personal a que esta constantment exposat el patrimoni i que costa molt de canviar, dins del món de la Cultura m’atreveixo a dir que sovint els museus i el patrimoni son la Ventafocs. Lluitar cada dia per a superar aquesta mancança estructural es molt dur. I de la poca amplitud de mires en que sovint es tracta el patrimoni, utilitzant sempre els mateixos conceptes, icones, i així es crea una pantalla que satisfà la immediatesa però no permet consolidar projectes realment ambiciosos i importants. Què li ha quedat per fer”. Un bon equipament de Dipòsits Museístic que permeti la conservació i difusió adequada del patrimoni local per a les futures generacions. El desenvolupament del Projecte de rehabilitació i museïtzació de la Casa Alegre de Sagrera com a millor exemple de la vida d’una família burgesa terrassenca al llarg dels segles XIX i XX. Al mateix temps l’enyora’t espai expositiu de l’art local de la Terrassa contemporània, segles XVIII al XXI. I molta feina en avançar en la protecció i conservació del patrimoni moble, immoble i natural de la ciutat., via Plà Especial.

Una pregunta que segurament no és tan fàcil de respondre. Què és la història. Per a què serveix?

Gens fàcil i molt complexa per respondre en poques paraules. Les persones, la humanitat en general necessita d’un relat del pas de la seva pròpia vida i dels seus avantpassats per avançar. Des del més quotidià i familiar a les relacions amb la resta de la societat passat, present i futur. Formen part de la història els sentiments,la cultura, l’art, la llengua, les tradicions, els objectes, lurbanisme, l’arquitectura,.. que en conjunt són un patrimoni únic que cal estimar,conèixer, conservar i transmetre per l’avenir. Sense memòria ni història no existeix el futur.

Aprofitem l’avinentesa. Quin són els moments claus de la història de Terrassa, a parer seu?

Abans de Terrassa: Els primers coneixements sobre el paisatge, la flora i la fauna de la prehistòria, al Pleistocè, aproximadament fa un milió d’anys, als jaciments de Cal Guardiola i Vallparadis,on es podria constatar la primera presència humana al nostre territori a través duna incipient indústria lítica. També l’existència del Municipi Flavi dÈgara al segle primer de la nostra era i la Seu episcopal dÈgara entre els segles V i VIII, per l’excepcionalitat que ens ha llegat de patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic. Terrassa: L’origen de la Vila medieval de Terrassa,a l’entorn de la Torre del Palau a partir del segle XII. I fins el segle XVI. La ciutat industrial tèxtil a partir de la segona meitat del segle XIX,per el llegat urbanístic, arquitectònic i artístic així com la manera de ser i fer que ens caracteritza. 4. Tota la història és història contemporània? M’explico. La història del passat s’escriu des del present, amb idees i conceptes del present. La història de Terrassa es va començar a escriure al segle XVIII i s’ha anat adaptant a la historiografia de cada moment fins a l’actualitat. Això comporta que les idees i els conceptes siguin els dels historiadors que l’han anat actualitzant. Altra cosa, es el pes de la història contemporània respecte les etapes anteriors, s’ha multiplicat la informació i la documentació i això permet aprofundir en temes molt més diversos i variats. Fins i tot en la recent publicada “Una Història de Terrassa” sumant el nombre de fulls de cada període , la contemporània doble el volum de les anteriors.

És veritat que la història l’escriuen els guanyadors?

Principalment la història la escriuen o l’haurien d’escriure els historiadors. Però certament la història més recent l escriuen els vencedors per justificar-se i per sort amb el pas del temps els historiadors posen cada cosa al seu lloc. Encara que l’equilibri entre el que ha passat i el que queda escrit per a la història sempre té els seus matisos i interpretacions, sempre depèn de l’aportació de la corrent historiogràfica o del propi historiador. Ens allargaríem si parléssim de com impunement es manipula l’historia per afavorir posicionaments polítics.

Parlem de patrimoni que sé que li agrada. Què en diria del que tenim a Terrassa? Prou, poc, ens l’hem carregat? Què ens queda? Ens l’estimem? Què és el més desconegut?

A Terrassa tenim un patrimoni prou ric i variat que en conjunt explica la nostra història. Elements destacables, la Seu dÈgara i el Modernisme Industrial, que es relacionarien amb el que ja he comentat en els moments claus i altres potencials que tenim molt oblidats com per exemple les masies, les torres d’aigua,els jaciments arqueològics i alguns edificis en desús de l’espai urbà per citar-ne alguns. Pel camí s’han perdut elements prou importants com els edificis modernistes que sovint hem denunciat, Agrupació Regionalista, Grup Escolar Torrella, Centre Mèdic,..però el que més hem preocupa es que cada dia que passa en aprovar un nou catàleg de protecció es perd pistonada en salvar edificis i elements artístics i naturals dels segles XVIII i XIX i a partir dels anys 40 del segle XX que mereixen esser protegits. Els monuments reconeguts per tots els terrassencs podríem dir que ens els estimem i nestem orgullosos, però queda molta feina a fer per estimar i reconèixer el patrimoni particular com a un bé per tots i el que aixó comporta.

La Masia Freixa i el Vapor Aymerich, Amat i Jover, són patrimoni local o s’han d’incloure entre els gran monuments del país?

El Vapor Aymerich, Amat i Jover sens dubte, es la millor de les catedrals catalanes del modernisme industrial. La Masia Freixa per la seva singularitat pot ser si, però crec més en el concepte d’elements que conformen el patrimoni industrial terrassenc , barreja durbanisme, naus industrials, magatzems, edificis de serveis, habitatges,… que en conjunt aquests si que destaquen a Catalunya.

Realment, Terrassa és una de les ciutats catalanes amb més modernisme?

Sota el concepte del modernisme industrial si, però genèricament no podem competir amb Barcelona, però tampoc amb Reus per exemple.

Li agrada Terrassa tal com està?

Vaig néixer a Terrassa i sempre l’he estimada, esta clar que la nostra imatge ha millorat molt des de llavors, ha progressat adequadament, sempre es pot anar a més però. Reconec que la meva valoració es poc significativa, la que val es la que fan els que ens visiten que per la experiència que tinc en acollir visitants , potser tendenciosament especialitzats, sempre mostren una sensació molt positiva.

Què hem de fer per ser una ciutat turística?

Allunyar-nos de Barcelona i situar-nos prop del mar Mediterrani amb bones platges. Bromes a part, el concepte de turisme es molt divers en quan als seus continguts i usuaris, tenim un potencial de turisme cultural alt, si sabem enfocar-lo i encertar amb el que destaquem- no es pot posar tot dins dun mateix paquet com moltes vegades hem fet- i oferim els recursos que tenim nets i enllustrats ens en sortirem.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa